Xarxes socials i llengües

Rodríguez Ibáñez: 3. Teoria de l’acció comunicativa (Habermas) 27 abril 27UTC 2011

El nucli teòric de Habermas gira al voltant de la identificació de la societat com un procés dialògic o plurisubjectiu que incorpora el desplegament de dues racionalitats col·lectives: la del sistema i la del món de la vida. La teoria general de la societat d’Habermas és concebuda com a sistema general de l’acció, que descansa en el diàleg permanent entre les «estructures» i els «subjectes». Pretén distanciar-se del finalisme weberià, del normativisme funcionalista i del transcendentalisme frankfurtià.

Las bases epistemològiques d’esta teoria serien la filosofia existencial, la teoria de la intencionalitat, el pressupòsit intersubjectiu i el culturalisme. És per això que acumula algunes qüestions dels clàssics: el Marx «relacional» , el Durkheim teòric de la identitat col·lectiva; el Weber teòric del sentit i la racionalitat; l’interaccionisme simbòlic; el Parsons teòric de la modernització i l’ethos de la filosofia moral de Kant, la Il·lustració i el pensament postil·lustrat de l’escola de Frankfurt. Pel que fa a les teories contemporànies, la teoria de l’acció comunicativa assimilaria, en certa forma, la teoria de l’estructuració de Giddens, el sincretisme entre el «camp estratègic» i l’«habitus» de Bourdieu i a la teoria de la postmodernització d’autors como Smelser i Alexander. Segons Rodríguez, a la la teoria de l’acció comunicativa li falta operativització, si bé propi concepte d’acció comunicativa és susceptible de desenvolupament teòric.

• Rodríguez Ibáñez: 1. «Les quatre avingudes fortes de la teoria sociològica contemporània»
• Rodríguez Ibáñez: 2. Quatre avingudes fortes de la teoria sociològica contemporània
• Rodríguez Ibáñez: 3. Teoria de l’acció comunicativa (Habermas)
• Rodríguez Ibáñez: 4. Teoria de sistemes (Luhmann)
• Rodríguez Ibáñez: 5. Teoria de la decisió racional (Coleman, Boudon)
• Rodríguez Ibáñez: 6. Teoria cognitivista
• Rodríguez Ibáñez: 7. Conclusió de les quatre avingudes fortes de la teoria sociològica