Xarxes socials i llengües

Rodríguez Ibáñez: 2. Quatre avingudes fortes de la teoria sociològica contemporània 26 abril 26UTC 2011

El terme «teoria» es remunta etimològicament a l’activitat, pròpia de l’antiga Grècia, consistent en observar com a espectador els jocs i festivals públics, en actitud professional o «diplomàtica», tot allò a mode de germen de la consolidació d’una secta de «teòrics» que perpetuaven ritualment la seua existència mitjançant processions.

Rodríguezentén per «teoria sociològica» el treball consistent en l’elaboració de constructes hipotètics que donen compte axiomàtic i congruent de la realitat i, a la vegada il·luminen la recerca social.

Les «avingudes fortes» són els processos oberts de producció teòrica en sociologia que acumulen les propostes teòriques del passat,assimilen propostes del present i propicien estímuls per a l’avenç de la recerca.

Una avinguda és forta es caracteritza per posseir una base epistemològica adequada i sòlida, el seu abast últim frega les cotes d’universalisme explicatiu i el seu àmbit d’aplicació és capaç de saber concatenar allò singular i allò global (micro i macro).

Les avingudes teòriques que Rodríguez considera «fortes» són:

• Teoria de l’acció comunicativa (Habermas)
• Teoria de sistemes (Luhmann)
• Teoria de la decisió racional (Coleman)
• Teoria cognitivista (Cicourel , Changeux , Churchland, Gardner, Johnson-Laird o Varela).