Rodríguez Ibáñez: 5. Teoria de la decisió racional (Coleman, Boudon) 29 abril 29UTC 2011
Posted by xarxes in ciència, lectures, sociologia, tesi.5 comments
La teoria de la decisió racional pretén universalitzar sociològicament les troballes de la teoria econòmica neoclàssica, que es basa en el càlcul anticipat de la rendibilitat de la conducta per part dels individus, i considerant la conducta col·lectiva com un agregat de conductes individuals.
Esta teoria beu de l’individualisme metodològic, la lògica utilitària, el model intencional de l’acció i la teoria de jocs. Té una concepció estratègica de l’acció col·lectiva. Esta teoria també acumula aspectes del marxisme clàssic com la lluita de classes com a expressió estratègica de la defensa organitzada dels interessos, l’individualisme weberià, la teoria de l’acció de Pareto i les teories clàssiques de l’intercanvi social. També pren en bona part, la teoria del conflicte de Dahrendorf y la sociologia històrica de Tilly.
La teoria de la decisió racional ha estat criticada pel seu exagerat «imperialisme microeconòmic». El decisionisme ignora metodològicament l’autonomia dels ordres culturals i la influència dels factors emocionals en la conducta. En definitiva, la teoria de la decisió racional és una ferramenta d’anàlisi del comportament estratègic, amb necessitats de complementació per a models explicatius adjacents basats en variables culturals o psicosocials.
- Rodríguez Ibáñez: 1. «Les quatre avingudes fortes de la teoria sociològica contemporània»
- Rodríguez Ibáñez: 2. Quatre avingudes fortes de la teoria sociològica contemporània
- Rodríguez Ibáñez: 3. Teoria de l’acció comunicativa (Habermas)
- Rodríguez Ibáñez: 4. Teoria de sistemes (Luhmann)
- Rodríguez Ibáñez: 5. Teoria de la decisió racional (Coleman, Boudon)
- Rodríguez Ibáñez: 6. Teoria cognitivista
- Rodríguez Ibáñez: 7. Conclusió de les quatre avingudes fortes de la teoria sociològica
Rodríguez Ibáñez: 4. Teoria de sistemes (Luhmann) 28 abril 28UTC 2011
Posted by xarxes in ciència, lectures, sociologia, tesi.4 comments
L’autor més significatiu és Luhmann. Descansa en una epistemologia holista. Acumula l’evolucionisme clàssic, el Durkheim teòric del fet social i el model estructural-funcional, i en l’actualitat pren ingredients de la biologia de signe «autopoiètic» i a la informàtica. La teoria sistèmica de Luhmann pretè, trencar les fronteres de la ciència i la tecnologia. Els «sistemes» de Luhmann -ser humà, economia, política, dret, ciència, societat, medi ambient, etc.- són tots ells autosuficients i autònoms.
La teoria avançada de sistemes (Buckley) assimila el neofuncionalisme, que vol conciliar el sistema de la personalitat amb el de la societat. Han estat freqüents els focs creuats entre la teoria de sistemes i la teoria de l’acció comunicativa.
- Rodríguez Ibáñez: 1. «Les quatre avingudes fortes de la teoria sociològica contemporània»
- Rodríguez Ibáñez: 2. Quatre avingudes fortes de la teoria sociològica contemporània
- Rodríguez Ibáñez: 3. Teoria de l’acció comunicativa (Habermas)
- Rodríguez Ibáñez: 4. Teoria de sistemes (Luhmann)
- Rodríguez Ibáñez: 5. Teoria de la decisió racional (Coleman, Boudon)
- Rodríguez Ibáñez: 6. Teoria cognitivista
- Rodríguez Ibáñez: 7. Conclusió de les quatre avingudes fortes de la teoria sociològica
Rodríguez Ibáñez: 3. Teoria de l’acció comunicativa (Habermas) 27 abril 27UTC 2011
Posted by xarxes in ciència, lectures, sociologia, tesi.5 comments
El nucli teòric de Habermas gira al voltant de la identificació de la societat com un procés dialògic o plurisubjectiu que incorpora el desplegament de dues racionalitats col·lectives: la del sistema i la del món de la vida. La teoria general de la societat d’Habermas és concebuda com a sistema general de l’acció, que descansa en el diàleg permanent entre les «estructures» i els «subjectes». Pretén distanciar-se del finalisme weberià, del normativisme funcionalista i del transcendentalisme frankfurtià.
Las bases epistemològiques d’esta teoria serien la filosofia existencial, la teoria de la intencionalitat, el pressupòsit intersubjectiu i el culturalisme. És per això que acumula algunes qüestions dels clàssics: el Marx «relacional» , el Durkheim teòric de la identitat col·lectiva; el Weber teòric del sentit i la racionalitat; l’interaccionisme simbòlic; el Parsons teòric de la modernització i l’ethos de la filosofia moral de Kant, la Il·lustració i el pensament postil·lustrat de l’escola de Frankfurt. Pel que fa a les teories contemporànies, la teoria de l’acció comunicativa assimilaria, en certa forma, la teoria de l’estructuració de Giddens, el sincretisme entre el «camp estratègic» i l’«habitus» de Bourdieu i a la teoria de la postmodernització d’autors como Smelser i Alexander. Segons Rodríguez, a la la teoria de l’acció comunicativa li falta operativització, si bé propi concepte d’acció comunicativa és susceptible de desenvolupament teòric.
- Rodríguez Ibáñez: 1. «Les quatre avingudes fortes de la teoria sociològica contemporània»
- Rodríguez Ibáñez: 2. Quatre avingudes fortes de la teoria sociològica contemporània
- Rodríguez Ibáñez: 3. Teoria de l’acció comunicativa (Habermas)
- Rodríguez Ibáñez: 4. Teoria de sistemes (Luhmann)
- Rodríguez Ibáñez: 5. Teoria de la decisió racional (Coleman, Boudon)
- Rodríguez Ibáñez: 6. Teoria cognitivista
- Rodríguez Ibáñez: 7. Conclusió de les quatre avingudes fortes de la teoria sociològica
L’origen de les crisis econòmiques està en la dispersió territorial 26 abril 26UTC 2011
Posted by xarxes in personal, rural.1 comment so far
Lo Círculo de Empresarios opina que sobren molts ajuntaments de pobles menuts, que el cos administratiu dels pobles no treballa i el de les ciutats, sí. Per això han de desaparéixer tan secretaris com alcaldes com regidors improductius. Tenim una crisi econòmica, i la causa no l’especulació immobiliària com molts diuen, si no la mania d’alguns per viure a pobles “menuts”.
És a dir, que el fet que cada poble tingue el seu ajuntament és una despesa que la situació econòmica actual no pot admetre. Per a este Cercle d’Empresaris un Ajuntamente no és més que un forat negre a on s’enterren los diners. Desconeix potser que als pobles menuts los alcaldes no cobre, treballen pel poble, que el cos administratiu és un secretari, que eixe secretari moltes vegades no és únicament d’un poble, que altres membres del cos administratiu com aparelladors se repartixen en tota una comarca, que un secretari d’un poble pot fer més de 35 hores que la jornada laboral l’obliga… Los pobles menuts podrien arribar a opinar que els xarlatans directius de ciutat sobren. Però no arriben a ser tan demagògics com lo Cercle d’Empresaris ;-)
El Círculo de Empresarios reclama la desaparición de miles de municipios (més…)
Rodríguez Ibáñez: 2. Quatre avingudes fortes de la teoria sociològica contemporània 26 abril 26UTC 2011
Posted by xarxes in ciència, lectures, sociologia, tesi.4 comments
El terme «teoria» es remunta etimològicament a l’activitat, pròpia de l’antiga Grècia, consistent en observar com a espectador els jocs i festivals públics, en actitud professional o «diplomàtica», tot allò a mode de germen de la consolidació d’una secta de «teòrics» que perpetuaven ritualment la seua existència mitjançant processions.
Rodríguezentén per «teoria sociològica» el treball consistent en l’elaboració de constructes hipotètics que donen compte axiomàtic i congruent de la realitat i, a la vegada il·luminen la recerca social.
Les «avingudes fortes» són els processos oberts de producció teòrica en sociologia que acumulen les propostes teòriques del passat,assimilen propostes del present i propicien estímuls per a l’avenç de la recerca.
Una avinguda és forta es caracteritza per posseir una base epistemològica adequada i sòlida, el seu abast últim frega les cotes d’universalisme explicatiu i el seu àmbit d’aplicació és capaç de saber concatenar allò singular i allò global (micro i macro).
Les avingudes teòriques que Rodríguez considera «fortes» són:
- Teoria de l’acció comunicativa (Habermas)
- Teoria de sistemes (Luhmann)
- Teoria de la decisió racional (Coleman)
- Teoria cognitivista (Cicourel , Changeux , Churchland, Gardner, Johnson-Laird o Varela).
- Rodríguez Ibáñez: 1. «Les quatre avingudes fortes de la teoria sociològica contemporània»
- Rodríguez Ibáñez: 2. Quatre avingudes fortes de la teoria sociològica contemporània
- Rodríguez Ibáñez: 3. Teoria de l’acció comunicativa (Habermas)
- Rodríguez Ibáñez: 4. Teoria de sistemes (Luhmann)
- Rodríguez Ibáñez: 5. Teoria de la decisió racional (Coleman, Boudon)
- Rodríguez Ibáñez: 6. Teoria cognitivista
- Rodríguez Ibáñez: 7. Conclusió de les quatre avingudes fortes de la teoria sociològica
Rodríguez Ibáñez: 1. «Les quatre avingudes fortes de la teoria sociològica contemporània» 25 abril 25UTC 2011
Posted by xarxes in ciència, lectures, sociologia, tesi.4 comments
Les quatre avingudes fortes de la teoria sociològica és un article que destaca quatre corrents teòrics de la sociologia contemporània: la teoria de l’acció comunicativa, la de sistemes, la de la decisió racional i la cognitivista.
Emmarca les fonts de les que beu cada corrent i ajuda a situar els principals sociòlegs que cita (Habermas, Luhmann i Coleman) tant en els corrents històrics com els contemporanis. En el transcurs dels propers dies publicarem resums menuts de cadascuna de les parts de l’article:
Rodríguez Ibáñez, José Enrique (1996) «Las cuatro «avenidas fuertes» de la teoría sociológica contemporánea» dins Papers, n. 50 (pp. 17–27).
- Rodríguez Ibáñez: 1. «Les quatre avingudes fortes de la teoria sociològica contemporània»
- Rodríguez Ibáñez: 2. Quatre avingudes fortes de la teoria sociològica contemporània
- Rodríguez Ibáñez: 3. Teoria de l’acció comunicativa (Habermas)
- Rodríguez Ibáñez: 4. Teoria de sistemes (Luhmann)
- Rodríguez Ibáñez: 5. Teoria de la decisió racional (Coleman, Boudon)
- Rodríguez Ibáñez: 6. Teoria cognitivista
- Rodríguez Ibáñez: 7. Conclusió de les quatre avingudes fortes de la teoria sociològica
Aracil, pilar històric i polèmic de la sociolingüística catalana 19 abril 19UTC 2011
Posted by xarxes in sociolingüística, sociologia, tesi.add a comment
Lluís Vicent Aracil ha estat un dels pilars centrals de la sociolingüística catalana. Juntament amb un altre valencià, Rafael Ninyoles, van contribuir a l’establiment de la disciplina en els territoris de llengua catalana. La concepció del conflicte lingüístic de les situacions de contacte de llengües li han valgut el reconeixement en el camp sociolingüístic. Aquesta visió diacrònica assentada en la sociolingüística catalana ha estat oposada als corrents teòrics consensualistes i sincrònics, com els de Fishman.
La figura d’Aracil diferencia una primera etapa, on assenta aquests conceptes i la recerca sociolingüística, i una segona (des de l’any 89) en què s’allunya, i fins i tot malda, contra la sociolingüística catalana. Revisant la bibliografia bàsica d’Aracil m’he trobat dos clars exemples d’aquesta doble visió:
- Lluís Vicent Aracil i Boned a la Viquipèdia en català (oficial)
- Lluís Vicent Aracil i Boned a la Uiquipèdia en valencià, no reconeguda per Wikipedia.
Vigileu amb la poca qualitat enciclopèdica d’un dels articles.
Altres textos sobre Aracil:
- VIDES EXEMPLARS 7 / LLUIS VICENT ARACIL Article i bloc altament recomanables
- SOBRE ARACIL I ELS MORTALS. Article de Joan F. Mira on es parla molt del personatge, i ajuda a entendre la relació entre el primer i el segon Aracil.
“FACAO, les querelles seran el vostre Vietnam” 14 abril 14UTC 2011
Posted by xarxes in Franja.3 comments
Als Estats Units sempre els recorden la gran guerra que van mantindre al Vietnam, i que van perdre tot i ser una superpotència militar. Les contínues pèrdues en hòmens, i el desenvolupament en una realitat que mai van acabar d’entendre, va marcar una gran derrota de la que no sabien com eixir. A la FACAO li està passant una cosa pareguda.
La FACAO és una organització que té com a objectiu oposar-se a qualsevol procés de normalització del català a la Franja. Amb una pretesa defensa del patrimoni aragonès, s’han amagat algunes persones, molt poques, que allarguen els braços des del PAR fins l’extremadreta, l’acció violenta i la intoxicació. Aquells que coneixeu de prop la forma d’actuar, ja sabreu que l’any 2006 van iniciar processos judicials diversos per a atemorir la defensa del català. I tot amb el suport de diferents enllaços amb el partit soci de Govern a Aragó (PAR). Els radicals del Govern utilitzaven els radicals del carrer per a atemorir l’altre soci de Govern, el PSOE, en el procés de reconeixement del català. L’Estatut d’Aragó va ser un procés que van aconseguir enfonsar, perquè es requeria el seu vot, i a la Llei de Llengües va ser un procés que no van aconseguir anul·lar, perquè la va tirar endavant el PSOE amb el suport de CHA, però va quedar més buida de contingut d’allò que ja s’esperava.
Les querelles eren per la via penal, i no per la civil, per una qüestió molt simple. Si perdien, el procediment penal no els hi suposava un cost econòmic. Si perdien un procediment civil, els podien fer pagar les costes del judici. Ho sabien, però el que els interessava era criminalitzar el lliure debat públic. Finalment, les querelles s’han anat allargant més del que hagueren volgut. Ha passat l’Estatut, ha passat la Llei de llengües, Marcelino Iglesias ha marxat a Madrid i potser hi ha un canvi de govern, mentre les querelles no es tanquen. I això els fa patir per una raó simple: tots els judicis que ha hagut fins ara, a Fraga, a Montsó, a Lleida, a Osca, els han anat en contra. Ho han perdut tot. I per si no és poc, en el darrer judici, com que tres testimonis no s’han presentat (Raúl Vallés, president de la FACAO, i Julián i Enrique Naval, pare i fill), el jutge els ha imposat una multa de 500€ a cadascun. Segurament que hi ha qui deu estar posant en dubte la política criminalitzadora que ha encapçalat Éctor (sic) Castro.
La FACAO porta una dècada intententant negar que el català es parla a la Franja. Entre els seus recursos més habituals hi ha l’ús dels tribunals de justícia per a perseguir activistes. En tots els judicis els defensors del català han estat absolts. I en el darrer, que ha estat endarrerit per un any, s’ha imposat una multa de 500 euros per a cadascun dels testimonis de la FACAO que no ha assistit al judici.
Tall del Telenotícies de TV3 on es fa referència al Judici contra activistes de la Franja que ha acabat amb una multa als denunciants per no presntar-se com a testimonis.
Original: http://www.tv3.cat/videos/3472391/Telenoticies-comarques—Barcelona (del minut 8:42 al minut 11:47)
No s’han presentat els testimonis Raúl Vallés (President de FACAO), Julián Naval i Enrique Naval. 500 euros de multa per cadascú.Font: Lo Cacao de la FACAO
Pareix que les querelles seran el Vietnam de la FACAO.
Informar-se sobre l’actualitat sociolingüística 14 abril 14UTC 2011
Posted by xarxes in sociolingüística.add a comment
Si esteu interessats en seguir l’actualitat sociolingüística dels territoris de llengua catalana, heu de conèixer alguns espais de difusió. Us recomanaria els cinc primers. Cadascun aporta informació des de punts de vista diferents.
- Infozefir: http://www.infozefir.com/ Butlletí informatiu sobre llengua catalana
- Infomigjorn: http://www.migjorn.cat/infomigjorn.html Llista de difusió, amb força més informació del País Valelencià.
- Butlletí de la Xarxa CRUSCAT (IEC): http://www.demolinguistica.cat/arxiu/butlleti/butlleti.htm Podeu rebre’l per correu si us doneu d’alta a cruscat (arrova) demolinguistica (punt) cat. La Xarxa CRUSCAT és una oficina de l’Institut d’Estudis Catalans. http://www.demolinguistica.cat
- Bloc del CUSC (UB): http://cuscub.wordpress.com/ Centre de Recerca de la Universitat de Barcelona (http://www.ub.edu/cusc)
- Unitat per l’Educació Multilingüe (UA): http://www.ua.es/uem/ Centre de Recerca de la Universitat d’Alcant.
- ForumSL: http://groups.yahoo.com/group/forum-sl/ Fòrum d’especialistes en sociolingüística
També podeu trobar informació a diferents blocs, que arreplega Infozefi:
- Amb certa calma – qüestions de llengua i societat
- Bloc de lletres
- Camins digitals
- Diari per a tècnics lingüístics
- Do de llengua
- Eines de llengua
- El blog de Gabriel Bibiloni
- El pols de la llengua als Països Catalans
- Gazophylacium
- Per a lectura i decoració
- Raons que rimen
- Xarxes socials i llengües
Nota: esta arreplega de punts d’informació l’he elaborat per a ajudar als alumnes del Postgrau Gestió de la diversitat lingüística i cultural.
L’activitat frenètica d’un “poble tranquil” 5 abril 05UTC 2011
Posted by xarxes in Matarranya, Pena-roja, rural, sociolingüística.Tags: Matarranya, peñarroya, Pena-roja, tastavins
add a comment
Quan parlo irònicament de la tranquil·litat dels pobles molts m’entendreu. Altres pensareu que no tinc gens de raó. Siga com siga, al Periódico de Aragón parlen de l’activitat cultural de Pena-roja (Matarranya). Dis-li “moguda”, dis-li “estrès”.
Peñarroya de Tastavins.
La ´movida´ cultural del Matarraña
Con poco más de 500 habitantes, el municipio turolense desarrolla una abrumadora actividad de ocio durante todo el año, con siete asociaciones que agrupan a todos los inquietos colectivos de la localidad.
03/04/2011 F. M. H.
Pez que se duerme, se lo lleva la corriente. Bien lo saben en Peñarroya, y no se trata de un desbordamiento del río Tastavins. Los vecinos no se resignan a que su tiempo libre transcurra entre la televisión y la videoconsola, y se han propuesto no dar tregua al calendario en cuanto a actos culturales y deportivos. Cuentan con nada menos que siete asociaciones para apenas 500 habitantes.La frenética actividad se refleja hasta en su alcalde, Francisco Esteve. “Somos tan pocos que tenemos que hacer todos de todo; yo no estoy en la asociación de jóvenes porque ya no lo soy, ni en la de Hípica porque no tengo caballo, ni en la de mujeres, claro”, explicaba, riendo, “pero sí en todas las demás”.
La más veterana es la Asociación Cultural Tastavins, que lleva más de diez años gestionando el Museo Etnológico Lo Masmut. Prácticamente la mitad de Peñarroya, más de 200 personas, la integran. “Para el museo colaboró todo el mundo aportando y restaurando elementos de la vida tradicional que tenían”, cuenta Ricardo Blanc, su presidente. “Pero además organizamos actos todo el año, hacemos charlas, montamos excursiones en San Jorge…”.
No se olvidan de ninguna franja de edad, contando también con actividades infantiles y actuaciones. “En julio se organiza el Mes Cultural con aún más actividades, como una excursión nocturna, la subida a la ermita de la Virgen del Carmen o actuaciones en el puente gótico. La respuesta de la gente incita a hacer más cosas”, afirma Blanc.
Lo mismo opinan los jóvenes, desde la Associació de Jóvens de Peñarroya. Hace diez años que se pusieron a la tarea de conseguir un ocio interesante para ellos, “una excusa para reunirnos todos, los que estudian o viven fuera, y dar un poco de visibilidad a nuestras inquietudes”, como explica Nacho Sorolla, de los que están “desde el principio”.
Nacho, como otros compañeros, está pasando el relevo a las nuevas generaciones, pero sigue involucrado. “Siempre nos hemos centrado mucho en el Franja Rock“, cuenta, “que intenta traer grupos de música joven que es difícil que se oigan aquí. Intentamos potenciar lenguas minoritarias como el catalán que se habla aquí –con los Draps como buque insignia–, o el aragonés”.
Con sus 35 miembros como media, organizan presentaciones de libros y charlas “sobre despoblación rural, cooperación internacional u otros temas que nos puedan interesar”. Sus actividades se van diversificando también por la buena acogida, como la Trobada de Gaiters, encuentro de dulzaineros, en realidad. “La gente de fuera alucina de la participación juvenil”, presume.
Lo de las mujeres en casa viendo el culebrón tampoco casa con la filosofía de Peñarroya. La asociación de mujeres de la Dona Peñarrogina, con sus casi 60 socias, no so solo organizan cursillos de encaje de bolillos o patchwork, sino que se ponen teatreras. Han organizado un grupo dramático, La Quiquereta, que como explicaba Dolores Beltrán “empezó como distracción, pero ya nos han llamado de pueblos de alrrededor”. Y es que se reunieron hasta 600 personas para ver a los artistas en el pabellón, representando tanto obras clásicas como de nueva creación, como La suerte de la fea, la guapa la desea.
La asociación musical Peñarbes pone la banda sonora. Surgida hace 15 años por la inquietud de los vecinos de Peñarroya y Herbés (Castellón), de los que tomó el nombre, hoy en día cuenta con 45 miembros en la banda, “una barbaridad para un pueblo de 500 habitantes”, como explica la directora, Ana Reyes Palos. Al principio se apuntaron todos los chicos del colegio, se contrataron profesores y se compraron instrumentos… Hoy, el impulso sigue solo en una banda joven, de 20 años de media, con cantera y clases de música.
El club de fútbol, que en solo tres años consigue reunir a cien forofos como local, o el club de Hípica, que comienza a expandir sus redes por la comarca, son otros ejemplos del trabajo en equipo que caracteriza al pueblo. Pero quizá lo que mejor lo simboliza son Los Calatravos. “Cada tres años, organizamos una recreación de la visita de los caballeros de la Orden de Calatrava para recaudar impuestos desde Alcañiz”, explican desde el pueblo. En esta especie de mercado medieval colaboran todos: Las mujeres organizan talleres de oficios, los jóvenes aportan música y teatro por la noche… De todo menos aburrirse, casi al contrario. “Los jóvenes me decían en fiestas que entre música por la mañana, niños por la tarde y conciertos de noche, habrá que ir dejando cosas porque no dan abasto”, contaba el alcalde, riendo.
Un, dos, tres, Pena-roja i res més!
