7 i 8 Les teories com a estructures - «¿Què és eixa cosa denominada ciència?»

7 Les teories com a estructures: 1. Els programes d’investigació

El concepte de «massa» de la física es més precís que el concepte de «democràcia», perquè la teoria on s’insereix la «massa» té un paper ben definit a una teoria estructurada i precisa. Els conceptes només adquireixen un significat precís mitjançant una teoria coherentment estructurada. La ciència avançarà de mode més eficaç si les teories estan estructurades de manera que continguen en elles prescripcions i indicacions molt clares respecte a com s’han de desenvolupar i ampliar. Esta és la diferència entre la física newtoniana i la sociologia. La segona té suficients dades empíriques com per a satisfer els criteris falsacionistes, quan no inductivistes,  de bona ciència, però segons diu Lakatos, la diferència és que la sociologia no ofereix un programa coherent que guie la futura recerca. (p114)

Segons Lakatos, els programes de recerca tenen un nucli central (enunciats universals). Estan protegits de la falsació mitjançant un cinturó protector d’hipòtesis auxiliars. El nucli central d’una teoria, segons Lakatos, es torna infalsable per decisió metodològica dels seus protagonistes. El programa de recerca té que tindre un cinturó de protecció per al seu desenvolupament (matemàtica, observació, etc.) i quan el programa està en una etapa de desenvolupament suficientment important com per a començar a sotmetre’l a les proves d’observació, son les confirmacions, i no les falsacions, les que són importants (Lakatos).  S’exigeix que un programa d’investigació tinga èxit en les prediccions, almenys de quan en quan.

a) Un programa d’investigació ha de tenir un alt grau de coherència que comporto un pla definit de recerca futura b) El programa d’investigació ha de conduir al descobriment de nous fenòmens de vegada en quan. Lakatos diu que el marxisme i la psicologia freudiana nomes compleixen a) i la moderna sociologia compleix possiblement lo segon però no el primer.

La comparació de programes d’investigació rivals és problemàtica. Quant temps ha de passar per avaluar un programa com a degeneratiu i un altre com a progressiu?

8 Les teories com a estructures: 2. Els paradigmes de Kuhn

Hi ha una segona concepció de les teories científiques com a estructures complexes:  la de Thomas Kuhn. Va veure que ni l’inductivisme ni el falsacionisme s’adien a la realitat dels desenvolupaments històrics de la física, en què va treballar. Per això va donar molta importància a les característiques sociològiques de les comunitats científiques.

La visió de Lakatos és posterior a la de Kuhn, i beu d’ella. Però Lakatos és continuador de Popper, posant en relació el falsacionisme de Popper amb la història de la ciència. Kuhn s’hi distancia amb el relativisme. L’esquema principal de Kuhn és: preciència – ciència normal – crisi – revolució – nova ciència normal – nova crisi.

NOTA del resumidor: el llibre de Chalmers consta d’aquests i 6 capítols més. Com que el nostre objectiu és bàsicament metodològic, i aquests capítols posteriors són de base sobretot filosòfica, no els tractem en el resum.

Chalmers, Alan F. (1976) ¿Qué es esa cosa llamada ciencia?. Ed. Siglo XXI.

Altres apunts sobre Què és eixa cosa denominada ciència?:

• Resum complet del llibre (Google Docs)
• «¿Què és eixa cosa denominada ciència?» de Chalmers
• 1 L’inductivisme
• 2 El problema de la inducció
• 3 L’observació depèn de la teoria
• 4 Introducció al falsacionisme
• 5 El falsacionisme sofisticat
• 6 Les limitacions del falsacionisme
• 7 i 8 Les teories com a estructures

About these ads