2 El problema de la inducció - «¿Què és eixa cosa denominada ciència?»

L’argumentació inductiva no pot ser legitimada lògicament. Perquè la conclusió pot ser falsa, les premisses poden ser veritables, i l’argumentació no seria una contradicció. Vegeu el cas del gall d’indi inductivista. Contràriament a les argumentacions inductives, que no poden legitimar-se lògicament, les argumentacions deductives posseeixen aquesta condició.

La legitimació basada en l’experiència tampoc és vàlida per legitimar l’inductivisme. Tots els èxits de la lògica inductivista i les prediccions precises per induir-ne la seua validesa, utilitzen un argument inductivista, i per tant, utilitzen el mateix argument que s’ha de provar (Hume).

A més, l’inductivisme té el problema que s’ha d’efectuar l’observació en una àmplia varietat de circumstàncies. Però què significa eixa àmplia varietat de circumstàncies? Per a determinar-les, com que són infinites, cal un coneixement teòric de la situació. I acceptar això va lligat amb l’acceptació que la teoria té un paper vital abans de l’observació. Una eixida per a l’inductivisme és el falsacionisme (Popper).

Chalmers, Alan F. (1976) ¿Qué es esa cosa llamada ciencia?. Ed. Siglo XXI.

Altres apunts sobre Què és eixa cosa denominada ciència?:

• Resum complet del llibre (Google Docs)
• «¿Què és eixa cosa denominada ciència?» de Chalmers
• 1 L’inductivisme
• 2 El problema de la inducció
• 3 L’observació depèn de la teoria
• 4 Introducció al falsacionisme
• 5 El falsacionisme sofisticat
• 6 Les limitacions del falsacionisme
• 7 i 8 Les teories com a estructures

About these ads