Objectiu aconseguit. Èxit de les I Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana» 31 gener 31UTC 2011
Posted by xarxes in ciència, estadística, Franja, sociolingüística, sociologia, xarxes.Tags: cruscat, jornades, models, sociolingüística, xarxes socials
add a comment
.jpg)
Estes darreres setmanes haig estat intentant dedicar totes les hores possibles per a que les I Jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana» funcionaren bé. La trobada consistix en agrupar, possiblement per primera vegada a la història, tota la gran recerca sociolingüística feta als territoris de llengua catalana. Per la pròpia filosofia de les Jornades, on es presenta fins a 35 projectes en només poques hores, calia ajustar a la perfecció les presentacions. Havien de ser de 15 minuts, i no més. I els diferents moderadors han sabut fer esta operació en rigidesa prussiana, tal com calia.
També pensava que podia acabar fallant la falta de pauses-cafè. Perquè la base de tot és posar en contacte els sociolingüistes en un fòrum comú, per compartir projectes, visions, marcs teòrics, metodologies… I en tot això és més productiu lo networking. La conversa directa amb un cafè a la mà. Finalment la interacció era molt important, i pareix que quan no hi havia espai, se’n feia.
M’ha agradat la participació de sociolingüistes d’arreu. Sobretot trobo interessant la vitalitat de la sociolingüística valenciana, per la importància d’esta sociolingüística que estudia el segon territori demogràficament més important. I l’espineta clavada que continuo trobant és la falta de visualització de recerca sociolingüística de la Franja. Hi haurem de treballar des de totes les bandes de cara al futur.
Els apartats que més m’han atret han estat dos de metodològics. D’una banda, tal com vinc comprovant arreu de la recerca sociolingüística que s’està fent, les xarxes socials es consideren com un factor de vital importància per a explicar els comportaments sociolingüístics. S’analitzen les xarxes socials de diferents formes, de vegades de manera completament al·legòrica, de vegades en anàlisi desenvolupats. Però hi ha un interès compartit per gran part de la recerca sociolingüística. I l’altre tema que em desperta interès són els models. Models matemàtics per intentar fer conjuntar tots els components sociolingüístics i socials per a explicar una qüestió. N’hi ha que provenen de la ciència social i n’hi ha alguns que provenen de la modelització matemàtica. Des de les dues bandes hauran de millorar. En algunes ocasions, la capacitat de modelitzar, en altres hauran de millorar el rerefons teòric sobre el que se sustenten. Però entre els dos pols s’obre un gran camp en la recerca sociolingüística.
Llegiu la nota de premsa de l’IEC:
La projecció internacional, un dels objectius de la recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana 27/01/2011
Donar a conèixer a l’exterior la temàtica i la metodologia de la recerca sociolingüística que es fa en l’àmbit de la llengua catalana és un objectiu prioritari, segons ha afirmat Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa Cruscat de l’IEC, en l’acte de presentació de les jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana», que se celebren dijous i divendres a l’IEC. En aquesta línia s’ha manifestat també Yvonne Griley, que s’ha mostrat «impressionada» que el seu primer acte com a directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya hagi estat a l’IEC, i ha reconegut i valorat la tasca acadèmica de l’Institut. La vicepresidenta de l’IEC, Mariàngela Vilallonga, ha manfiestat que cal «treballar conjuntament en defensa de la llengua, ja que aquesta és la nostra finalitat». Les sessions de les jornades es poden seguir en directe per Internet.
Henrique Monteagudo, de la Universitat de Santiago de Compostel·la, ha pronunciat la conferència inaugural, titulada «Sociolingüística galega: problemas e pescudas». La transmissió lingüística, la relació entre llengua i economia, els usos i les percepcions lingüístiques de la joventut, la integració lingüística de la població immigrada o l’anàlisi del dret i la politologia lingüística són alguns dels aspectes que s’aborden en les jornades.
La projecció internacional, un dels objectius de la recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana 27/01/2011Donar a conèixer a l’exterior la temàtica i la metodologia de la recerca sociolingüística que es fa en l’àmbit de la llengua catalana és un objectiu prioritari, segons ha afirmat Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa Cruscat de l’IEC, en l’acte de presentació de les jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana», que se celebren dijous i divendres a l’IEC. En aquesta línia s’ha manifestat també Yvonne Griley, que s’ha mostrat «impressionada» que el seu primer acte com a directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya hagi estat a l’IEC, i ha reconegut i valorat la tasca acadèmica de l’Institut. La vicepresidenta de l’IEC, Mariàngela Vilallonga, ha manfiestat que cal «treballar conjuntament en defensa de la llengua, ja que aquesta és la nostra finalitat». Les sessions de les jornades es poden seguir en directe per Internet.
Henrique Monteagudo, de la Universitat de Santiago de Compostel·la, ha pronunciat la conferència inaugural, titulada «Sociolingüística galega: problemas e pescudas». La transmissió lingüística, la relació entre llengua i economia, els usos i les percepcions lingüístiques de la joventut, la integració lingüística de la població immigrada o l’anàlisi del dret i la politologia lingüística són alguns dels aspectes que s’aborden en les jornades.
La projecció internacional, un dels objectius de la recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana 27/01/2011Donar a conèixer a l’exterior la temàtica i la metodologia de la recerca sociolingüística que es fa en l’àmbit de la llengua catalana és un objectiu prioritari, segons ha afirmat Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa Cruscat de l’IEC, en l’acte de presentació de les jornades «La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana», que se celebren dijous i divendres a l’IEC. En aquesta línia s’ha manifestat també Yvonne Griley, que s’ha mostrat «impressionada» que el seu primer acte com a directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya hagi estat a l’IEC, i ha reconegut i valorat la tasca acadèmica de l’Institut. La vicepresidenta de l’IEC, Mariàngela Vilallonga, ha manfiestat que cal «treballar conjuntament en defensa de la llengua, ja que aquesta és la nostra finalitat». Les sessions de les jornades es poden seguir en directe per Internet.
Henrique Monteagudo, de la Universitat de Santiago de Compostel·la, ha pronunciat la conferència inaugural, titulada «Sociolingüística galega: problemas e pescudas». La transmissió lingüística, la relació entre llengua i economia, els usos i les percepcions lingüístiques de la joventut, la integració lingüística de la població immigrada o l’anàlisi del dret i la politologia lingüística són alguns dels aspectes que s’aborden en les jornades.
“Quin sentit té que existisca la sociolingüística?” 25 gener 25UTC 2011
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística, tesi, xarxes.4 comments
Bona notícia!Tots els deures que heu de fer són per dijous de la setmana que ve. Com que dimarts ve el sociolingüista Natxo Sorolla a fer-nos una classe especial, no serà fins dijous que no farem classe regular. Tot això vol dir que teniu més temps per preparar els exercicis.
La il·lusió d’un metro Saragossa-Barcelona per 17€ 19 gener 19UTC 2011
Posted by xarxes in Franja, personal.Tags: ave, barcelona, car, precios, preu, saragossa, zaragoza
add a comment
Fa tres anys exactament, quan quasi tot estava ja llest per a inaugurar l’AVE Barcelona-Saragossa, la premsa, i amb ella tots, sommiavem els bitllets populars per a l’Alta Velocitat: Un `metro-AVE´ unirá Zaragoza y Barcelona a precios populares. La premsa en deia “metro Saragossa – Barcelona”, que aniria a uns preus que rondarien 17€. La realitat actual és més cruga. El bitllet més barat només es troba amb mesos d’antelació i en els dies de menor flux. Eixe bitllet costa 26,3€, molt més del que pareixia que seria el preu estàndard (17€). Los bitllets habituals, fora d’ofertes, en classe turista, valen entre 30€ i 65€.
Fes còpies de seguretat de la tesi 18 gener 18UTC 2011
Posted by xarxes in ciència, tesi.add a comment
Portes un munt d’hores invertides en una cosa. Esta cosa són il·lusions. I molts fracassos. Gaudir de moltes alegries, però també suportar molta incomprensió. Esta cosa és un trosset molt gran de tu. I imagina’t que, de repent, desapareix…
Tres consells:
- Fes còpies de seguretat en diferents formats: al PC, USB, SD, en CD/DVD, en disc dur extern, al correu, en línia… I uns no són excloents dels altres. Pensa que fer una còpia general cada uns mesos no costa gens. I en cas de pèrdua, només perdràs uns mesos de faena. No uns anys.
- Fes còpies físiques i mantin-les a un espai físic diferent i allunyat del teu lloc habitual de treball. Posa’t al cas que es pot prendre foc a l’oficina o a casa, i per tant, cremar-se el PC i la còpia de seguretat que hi ha al calaix. Perds l’original i la còpia. Posa còpies de seguretat a casa ton iaio.
- Utilitza Dropbox per a tindre una còpia de seguretat al núgol. Tens espai de gigues per a poder guardar les teues còpies de seguretat de forma gratuïta. I si tens mobilitat i algun dia et deixes la memòria USB a algun lloc, tens a mà i a distància d’uns clics una còpia de seguretat. Envia’t els documents més importants per correu electrònic. Sempre els podràs recuperar.
No tots los dies ix lo sol (inductivisme, falsacionisme i la nit de Grenlàndia) 14 gener 14UTC 2011
Posted by xarxes in ciència, estadística, lectures, sociologia, tesi.add a comment
Diu la lògica inductivista de la ciència que:
- Avui ha eixit lo Sol
- Ahir va eixir el Sol
- Despús ahir va eixir el Sol
- De la qual cosa, s’ha d’induir que demà eixirà el Sol.
Esta ere la lògica regnant fins la segona meitat del segle XX, quan Popper va manifestar que res de la lògica inductiva demostrava que demà eixiria el sol. Per tant, s’havia d’abandonar els principis inductivistes de fer ciència i calia basar-se en la falsabiliat de les hipòtesis.
Pareix que enguany lo sol ha decidit donar raó als plantejament falsacioniste, i a Grenlàndia, que estan habituats a veure eixir el sol el 13 de gener, l’han vist eixir dos dies abans. Coses del canvi climàtic, diuen.
The sun rises two days early in Greenland, sparking fears that climate change is accelerating
En un cas com este, on la realitat pareix embogida, res més adequat que escoltar Qualsevol nit pot sortir el sol de Jaume Sisa
Per a aprofundir en els debats entre inductivisme, falsacionisme, paradigmes de Khun, relativisme, racionalisme… us recomano un gran llibre Què és eixa cosa denominada ciència? de A. F. Chalmers (What Is This Thing Called Science? / ¿Qué es esa cosa llamada ciencia?)
Resum de “Social Structures. A Network approach.” (Wellman; Berkowitz) 11 gener 11UTC 2011
Posted by xarxes in estadística, sociologia, tesi, xarxes.Tags: anàlisi, anàlisi de xarxes socials, estructural, networks, redes, sociologia, xarxes
add a comment
El capítol «Structural analysis: from method and metaphor to theory and substance» escrit per Barry Wellman és el segon de la ja històrica publicació Social Structures. A Network approach. Me l’havien recomanat per consolidar les bases de l’anàlisi de xarxes socials i aprofundir en la teoria de l’anàlisi estructural. Tot i que ja té un temps, és una bona entrada per distingir l’anàlisi reticular de l’anàlisi sociològic tradicional. Podeu accedir a un resum de 7 pàgines que haig penjat aquí.
Història
L’any 1954 Barnes va usar conscientment el concepte de “xarxa social”. Bott (1957) va usar el concepte de “densitat” (que va anomenar “knit”, teixir).
Per què estudiar la relació
A pesar que l’estructura social ha jugat un rol crític en distingir la sociologia d’altres ciències socials, la sociologia ha trigat en desenvolupar mètodes sistemàtics per a analitzar estructures socials. En lloc de pensar el món en termes d’estructura, la sociologia ha pensat en termes de categories. Analíticament, les sofisticades tècniques estadístiques no són mes que anàlisis de distribucions de fets independents. Una persona rossa no té cap connexió estructural inherent a una altra persona rossa, tinguen o no atributs similars. Una manera millor de mirar les coses es analitzar les relacions com les unitats bàsiques de l’estructura social. Això requerix uns nous hàbits intel·lectuals. Les relacions socials estructurades són un recurs mes potent de l’explicació sociològica que els atributs personals dels membres del sistema
Oposició a l’anàlisi de les categories
Molts estudis sociològics importants tracten l’estructura social i els processos com una suma d’atributs personals d’actors individuals (genètics o socials). Classifica individus que posseeixen combinacions d’atributs similars en les mateixes cel·les: dones velles d’alt estatus socioeconòmic que voten als republicans. L’anàlisi és individualisme metodològic.
Les normes vs. l’estructura
L’analista estructural es concentra en analitzar els determinants estructurals de la llibertat humana i el comportament. No neguen l’existència ni força de les normes, però assumeixen que les normes operen només dintre els constrenyiments i oportunitats que les estructures socials proveeixen per al comportament humà. Els valors són individualisme voluntarista. Els constrenyiments estructurals i les oportunitats expliquen el comportament social més completament que la motivació normativa: molts estudis troben petites o cap correlació entre les actituds individuals o creences normatives i el seu comportament. Es mostra la difícil capacitat de transformar creences i valors en acció. Els sentiments són irrellevants en gran mesura fins convertir-se en acció.Les estructures socials determinen l’operació de les relacions diàdiques.
Altres sociòlegs utilitzen també agregacions reduccionistes: tracten les interaccions diàdiques com les unitats bàsiques d’anàlisi relacional. Preneu el clàssic ordre de picar dels pollastres en un corral. El pollastre A empeny B fora del menjar, i B, en el seu torn, empeny C. Però l’estructura social del corral no és merament la suma agregada de cada relació de dominància diàdica. De vegades, el pollastre C pot empènyer fora el pollastre A (per exemple, el cercle de dominància pot prevaldre en lloc d’una jerarquia linear). De vegades, el pollastre B i C poden formar una coalició per empènyer fora el pollastre A. Són les relacions multidireccionals entre els pollastres que fan l’ordre de menjar en el corral un fenomen estructuralment complex. Igual que en els pollastres, amb les persones.
“Blockmodeling”, que juxtaposa múltiples indicadors de relacions en matrius analítiques. El blockmodeling, per tant, ajuda els analistes a comparar xarxes actuals amb estructures hipotetitzades.
Dos assumpcions dèbils que donen lògica a la creació d’estructures:
- a. Els llaços en xarxes són transitius (si A es relaciona amb B, i B es relaciona amb C, la tríada serà transitiva si A es relaciona amb C).
- b. Hi ha límits finits al nombre i intensitat de llaços que un individu pot mantenir. Si l’única assumpció fora la transitivitat, el món bé podria col·lapsar-se en un conglomerat gegant. La intransitivitat ajuda a separar els individus dels altres.
Les xarxes estructuren activitats col·laboratives i competitives per a assegurar els recursos escassos. Esta competició/col·laboració és inherent en un sistema social.
L’estat de l’art
L’anàlisi estructural ha esdevingut autoconscient i organitzat. Intel·lectualment, ha passat de posicions minimalistes, on l’”anàlisi de xarxes” estava sent com un mètode suplementàriament útil, a un de més maximalista, amb una posició paradigmàtica, on és un concepte central.
L’èxit de l’anàlisi estructural depèn de la seua capacitat per donar accés a anàlisis més potents que les altres aproximacions per interpretar els fenòmens socials. Aquí els resultats encara no estan clars. Això és perquè els analistes estructurals no han competit sovint directament amb altres sociòlegs en explicar els mateixos fenòmens. Enlloc, s’han preocupat en reformular qüestions bàsiques. Han proposat, per exemple, substituir l’anàlisi del sistema mundial per les teories de modernització de l’estat (singular), comunitats de xarxes per comunitats de veïns, xarxes polítiques per interpretacions psicològiques del comportament col·lectiu, i vacants de posició per anàlisis individualistes de moblilitat social.
Referència bibliogràfica:
Wellman, Barry (1988) «Structural analysis: from method and metaphor to theory and substance» dins Social Structures. A Network approach. Cambridge: Press Syndicate of the University of Cambridge. Enllaç de la publicació a Google Books
El 64% dels catalans són del Barça, el 10% del Reial Madrid i el 20% no s’identifica amb cap equip 10 gener 10UTC 2011
Posted by xarxes in futbol, sociologia.Tags: barça, belén, catalunya, espanyol, esteban, futbol, hooligan, madrid, mediàtic, perfil, seguidor, social, televisió, tv
add a comment
Al Baròmetre de la comunicació acaben de publicar resultats sobre l’afinitat futbolística dels catalans. I hi ha una dada bàsica:
La major part dels catalans són del Barça: 63,9%. Però un de cada deu catalans, que configuren un gruix molt important, és madridista: 9,6%. Los seguidors de l’Espanyol són un molt residual 2,2%. I finalment, un 20,3% no s’identifica amb cap equip.
A més, hi ha dades sobre el perfil sociodemogràfic per als dos clubs catalans. El que té diferencies més remarcades respecte la mitjana de la població catalana és l’Espanyol. I a més, són qüestions ben curioses. La dada que crida més l’atenció és que l’Espanyol té molts més seguidors nascuts a Catalunya (67,9%), que el Barça (50,6%) i que la mitjana de Catalunya (46%). Per contra, els espanyolistes que parlen català habitualment són sensiblement menys (39,9%) que la mitjana catalana segons el Baròmetre (42,6%), i molts menys que al Barça (51,7%). A més, l’Espanyol té una taxa de masculinitat superior (62,5%) que la dels barcelonistes (50,9%). Estos darrers, fixeu-tos, estan força equilibrats, tot i que el futbol s’associa amb la masculinitat. També, l’Espanyol té una proporció una mica major de jubilats, i proporcions menors de gent dedicada a a treballs per compte propi o labors de la pròpia llar.
Per completar l’anàlisi només ens caldria tenir les dades dels madridistes, que a totes llums seran ben diferents de la mitjana catalana, i sobretot d’aquells que no s’identifiquen amb cap equip. I metodològicament també ens caldria confirmar que les diferències estadístiques tenen la suficient mostra com per ser significatives. Enllaç amb la matriu de dades en Google Docs. (més…)
La complejidad de las actitudes linguísticas hacia las lenguas minoritarias: El caso del valle de benasque 8 gener 08UTC 2011
Posted by xarxes in xarxes.Tags: aragonès, Àngel, benasc, benasquès, benasque, català, Coutado, Doménech, Esperanza, Huguet, llengua, Mª Gloria, Mª Victoria, Medrano, patuès, Sanagustín, vall
add a comment
La complejidad de las actitudes linguísticas hacia las lenguas minoritarias: El caso del valle de benasque Coutado Doménech, Esperanza
MEDRANO MIR, Mª GLORIA (dir.) ; SANAGUSTÍN FONS, Mª VICTORIA (dir.) ; HUGUET CANALÍS, ÁNGEL (dir.)Universidad de Zaragoza, 2009. (Psicología y Sociología)
Abstract: La progresiva desaparición de las lenguas minoritarias en todo el mundo, en aras de una cada vez mayor globalización, es un tema preocupante y de candente actualidad, no sólo por lo que supone de pérdida lingüística sino de elemento fundamental del patrimonio cultural para sus hablantes, principalmente, pero también para la comunidad y país al que pertenecen. Aragón no es ajeno a este problema pues en su territorio se conservan, con mayor o menor vitalidad, un conjunto de lenguas minoritarias, procedentes en su mayoría del aragonés, y que perviven a duras penas en pequeños valles del Pirineo. Y entre estas destaca especialmente el patués, lengua hablada desde siempre en el Valle de Benasque, situado en la zona más oriental de los Pirineos, lengua considerada de transición y que actualmente es la variedad mejor conservada y con mayor número de hablantes de todas. El objetivo de esta tesis era conocer y comprender las causas que han llevado al patués a desaparecer paulatinamente de las esferas públicas de la sociedad y quedar relegada a los círculos más íntimos y familiares. Y uno de los medios más adecuados para conocer y comprender la evolución de la vitalidad de una lengua es analizar las actitudes de sus hablantes. Para el estudio de actitudes existen diversas vías entre las que encontramos las técnicas de investigación cuantitativa, a partir de encuestas, y las técnicas de investigación cualitativa a partir de la observación previa y las entrevistas. Y sólo a partir de estas últimas, y en concreto de la entrevista, podemos analizar no sólo los datos concretos acerca de las actitudes lingüísticas hacia una lengua sino el porqué de dichas actitudes y todo el bagaje personal, afectivo, cultural, histórico y social que genera dichas actitudes y que determina finalmente la vitalidad de una lengua. Con este marco de fondo hemos constatado que, si bien las actitudes lingüísticas hacia el patués de los habitantes del valle de Benasque son positivas, la vitalidad de la lengua está directamente influenciada por el componente conductual de dichas actitudes que, frente al mayoritario signo positivo que presentan el componente cognitivo y afectivo, muestra una tendencia neutra e incluso en algunos casos negativa, consecuencia directa de unos acontecimientos históricos, económicos, culturales y sociales que han marcado la evolución del valle de Benasque y, en consecuencia, del patués y que hemos analizado en nuestra investigación.Texto completo (spa):Ver el archivo PDF
“Antecedents i estudi de la Llei de llengües d’Aragó”, per José Ignacio López Susín 7 gener 07UTC 2011
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística, sociologia.add a comment
S’ha publicata la Revista de Llengua i Dret (número 54) un article sobre la llei de llengües d’Aragó. El publica José Ignacio López Susín, que s’ha convertit molt recentment en membre del Consell Superior de les Llengües d’Aragó, sorgit d’esta llei. És llicenciat en dret, el que li dona una perspectiva especialment acurada a l’hora de tractar la situació legal del català i l’aragonès a Aragó.
José Ignacio López Susín
Tos enganxo amb l’índex de l’article:
1. Introducción
2. Antecedentes
2.1. Los estatutos de autonomía de Aragón
2.2. Otros antecedentes
A) Informe del Justicia de Aragón sobre las lenguas minoritarias en Aragón
B) Las lenguas minorizadas en las Cortes de Aragón
a) Moción 5/1996
b) Dictamen elaborado por la Comisión Especial de las Cortes de Aragón sobre la política lingüística en Aragón
C) Los anteproyectos de Ley de lenguas del Gobierno de Aragón
3. Régimen jurídico
3.1. La Constitución española
A) El artículo 3.2 de la Constitución de 1978
B) Las modalidades lingüísticas
C) El derecho al uso como un derecho fundamental
3.2. La Carta europea de las lenguas regionales o minoritarias
3.3. La Ley 10/2009, de 22 de diciembre, de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón
a) Estatuto jurídico
b) El uso, protección y promoción
c) El sujeto de derecho
d) Los derechos lingüísticos
e) Las zonas de utilización
f) Órganos administrativos, consultivos y autoridades lingüísticas
g) Conservación, promoción y difusión
h) Educación;
i) Uso público
j) Medios de comunicación social
k) Aplicación gradual
4. Conclusiones
5. Bibliografía
Proposen un sistema d’exploració d’informació en forma de xarxa o graf per analitzar la informació de Wikileaks 5 gener 05UTC 2011
Posted by xarxes in xarxes.1 comment so far
El Data Management Group de la UPC (DAMA-UPC) planteja fer servir la tecnologia DEX, un sistema d’exploració d’informació en forma de xarxa o graf que ha creat i patentat, per extreure informació de la xarxa Wikileaks.
El Data Management Group de la Universitat Politècnica de Catalunya (DAMA-UPC) ha creat un sistema d’exploració d’informació en forma de xarxa o graf, DEX, que pot complementar els cercadors d’Internet i que té un interès especial en els camps de les xarxes socials i Internet, la biomedicina, la detecció de frau en diferents entorns, l’ensenyament i la cerca bibliogràfica avançada.
El director del grup DAMA-UPC, Josep Lluís Larriba, planteja fer servir aquesta tecnologia per extreure informació de la xarxa Wikileaks, des de dos punts de vista: per obtenir indicadors genèrics que aportin informació, per conèixer si la xarxa d’informació té les característiques d’una xarxa social o bé si es creen comunitats de dades que fan pensar en grups que aporten informació rellevant; i, d’altra banda, per analitzar com evoluciona una temàtica determinada en el temps, a través dels diferents documents allotjats a l’espai web; com es relaciona una persona o un grup de persones amb diferents temàtiques, o bé com s’interrelacionen els documents, entre d’altres aspectes.
