Núgol de cognoms del PAR de Lleida 30 novembre 30UTC 2010
Posted by xarxes in estadística, Franja.add a comment
Ahir explicàvem que resulta difícil treure 97 vots amb una candidatura de 23 candidats, perquè ben bé no han votat ni els familiars directes ni els millor amics. La llista de candidats del PAR apareix més avall. Però fent-hi una ullada ràpida es percep que alguns cognoms apareixen amb una fluïdesa gens comú. És per això que els exposem en un núgol áde paraules amb Wordle. Per comprovar que els Martínez, Pérez i Buisán són força comuns.
“Con Biel, Catalunya y Teruel van bien” i els seus 97 votants 29 novembre 29UTC 2010
Posted by xarxes in Franja.3 comments
La direcció del PAR, i sobretot lo matarranyenc Boné, van presentar una candidatura del Partido Aragonés a Lleida, en un doble objectiu. Fer més que visible la seua línia anticatalanista, que mantenen gràcies al més que bon alimentat conflicte dels Bens de la Franja, i tapar el conflicte intern que manté el PAR en la baixa de l’Alcalde de Terol i tants altres militants. Analitzavem en aquell moment que el PAR necessitarie 10.000 vots per a traure un diputat a Catalunya. I el resultats ha estat de còmic: 97 vots.
Queden entre les cinc raderes posicions de les quasi 40 candidatures. Alguns dels seus veïns en els resultats electorals són Alternativa Liberal Social, que en 54 vots i veient lo seu vídeo promocional, queda clar on queda l’aventura del PAR a ultramar.
Només han estat capaços de superar a Solidaridad y autogestión internacionalista (82), Alternativa Liberal Social (54), Partit de Justícia i Progrés (47) i DemocraticaWEB (44). I entre els partits que no han pogut superar hi ha la Falange Española de las JONS (1781). Partido Familia y Vida (2075) o la CORI de la Carmen de Mairena (6982), que ha fet cèlebre la seua frase “No tendré un escaño, pero tengo un coño y con eso me apaño”.
Aconseguir 97 vots en una candidatura que ja demana 23 candidats (15+8 suplents) exigeix que no voto ni la família més propera ni els amics, perquè si no, no s’explica. I mentre Biel i Boné obren aventures a Catalunya, Teruel continua anant tan bé com com l’aventura de Lleida:
Ricardo Mur, Senador del PAR: “El PAR no es Corea del Norte, pero se parece”
PS: Notícia molt benevolent a l’Heraldo sobre el fracàs dels 97 vots del PAR.
Les Roques de Masmut santificades 18 novembre 18UTC 2010
Posted by xarxes in excursions, Matarranya, Pena-roja, personal.2 comments
Les darreres fotos de les que n’estic més content són conseqüència de decisions poc comuns. La que tos enganxo aquí avall és l’Arc de Sant Martí envoltant les Roques de Masmut.
La fotografia la vaig prendre en una decisió poc lògica. Després d’unes hores davant l’ordinador necessitava airejar les idees, i vaig anar a passejar. Tot i que venie una bona gotainada del litoral i els Ports de Beseit, lo passeig se dirigie cap al temporal. En un moment, quan la intensitat ja era forta, vaig veure que l’Arc estave formant un conjunt prou digne en les Roques. Vaig estar disparant un bon ratet. I aquí teniu la conseqüència.
La Cabra Salvatge als Ports de Beseit 17 novembre 17UTC 2010
Posted by xarxes in excursions, Matarranya, Pena-roja, rural.Tags: beseit, cabra, capra, hispànica, Pena-roja, pirinenca, ports, pyrenaica, salvatge
2 comments
Us explicava la història de la foto a una cria de Cabra Salvatge. La foto està presa el 16 maig de 2010, durant l’època de cria de les cabres. Actualment Los Ports de Beseit tenen una bona població de cabra hispànica (Capra pyrenaica hispanica). No és gens difícil trobar exemplars pels boscos encara que no es prengue massa atenció. Però l’espècie va patir un alt risc de desaparició durant lo segle XX. Conseqüència del creixement de població humana al seu voltant i l’aparició de l’arma de foc, als Ports la van concentrar arraconada a les parts més inaccessibles. La pressió cinegètica encara va ser més insuportable per a l’espècie quan la seua cornamenta va prendre uns valors desorbitats per a les elits econòmiques, en una intensa pressió de caçadors vinguts d’Europa. Les zones de roca i cingles són especialment protectores per a la cabra, que accedix a espais impensables .
La pressió va ser tan forta durant lo segle XX que dos de les quatre subespècies de la Cabra Salvatge han estat erradicats per la pressió humana durant lo segle XX: la pirenàica i la lusitana. La que ha pogut superar els excessos humans és la hispànica, que actualment ja ha eixit dels seus enclaus rocosos a repoblar zones més accessibles. És especialment dramàtic lo final de la pirenàica, coneguda sobretot per la seua denominació en aragonès de Bucardo:
Cap a l’any 1900 ja s’havia extingit a França, mentre que a la vessant sud dels Pirineus només hi restava un reduït grup d’una cinquantena d’exemplars, massa petit com per a ser viable a llarg termini. A més, la protecció estatal no va arribar fins a 1973 i la declaració del Parc Nacional d’Ordesa i el Monte Perdido, única zona on resistia, va ser insuficient per a la seua supervivència. Altres mesures com la cria en captivitat i el posterior alliberament al medi natural, que podien haver minvat les possibilitats d’extinció, no es van prendre fins 1996, quan es va capturar una femella que va morir poc després en captivitat sense arribar a reproduir-se.
Malgrat tot, la població va mantenir-se estable per damunt de la trentena fins a 1981. no se sap massa bé per què, va minvar fins a 10 exemplars en 1993 i tan sols 2 en 1997. el darrer mascle va morir en 1999 a causa de l’avançada edat, deixant una sola femella coneguda com a Cèlia. Cèlia va morir en gener de 2000 quan li va caure a sobre un arbre que li destrossà el crani. Font: Viquipèdia.
Premi fotogràfic al cabridet de Greenwich 16 novembre 16UTC 2010
Posted by xarxes in excursions, Matarranya, Pena-roja, personal.Tags: cabra, capra, fotografia, greenwich, herbers, hispànica, Matarranya, montesa, naturals, Pena-roja, premi, pyrenaica, recursos, salvatge
add a comment
Esta foto que vaig presentar al VII Concurs Fotogràfic “Entorn, Paisatge i Medi Ambient” de la Comarca del Matarranya ha guanyat un Segon Premi.
La qualitat de les fotos que es van presentar, que passaven lo centenar, és increïble. I vaig veure fotos que em van encantar. Me fa sentir una mica mal el fet que gent que té passió per la fotografia, que hi passa hores, no veiguere recompensada la seua faena. La meua va ser una foto conseqüència de les casualitat. Reconec que és difícil fotografiar una cria de cabra. De fet, no n’haig segut del tot conscient fins que caçadors veterans m’han comentat que no n’havien vist mai cap. Ere una cria recent nascuda, que encara tenie el cordó umbilical sec.
La foto està presa al Meridià de Greenwich al seu pas pel límit entre la Franja i País Valencià. Coneixeu un dels meus objectius per aprofundir en lo pas d’este Meridià Zero pel Matarranya, que vinc seguint des de fa un temps. Recorrent lo Meridià camp a través, va ser com va aparèixer la casualitat. La càmera de fotos ere senzillíssima, que és la que m’acompanye a les excursions. Les qüestions que envolten lo pas de Greenwich pel Matarranya ja em van motivar escriure al Viles i gents. Tos enganxo el text: (més…)
Los canvis de fronteres europees en 5 minuts 15 novembre 15UTC 2010
Posted by xarxes in sociolingüística.add a comment
10 segles en 5 minuts
Vist a Menéame
Les connexions de blaveros valencians i aragonesos 3 novembre 03UTC 2010
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.Tags: aragonès, blaveros, facao, oriental, ubieto, valencià
2 comments
Las Provincias va fer una interessant entrevista a la valenciana Amparo Cabanes. Ha estat professora d’Història a Saragossa, però res li ha limitat per a parlar de Filologia i discutir els principis més essencials de la lingüística. Afirma sense vergonya que el valencià no és català. Però pot preocupar més l’afirmació que fa des d’una posició suposadament acadèmica rebatent tot principi científic:
- ¿No es precisamente eso lo que dicen los científicos: que lo del valenciano es un sentimiento y solo un sentimiento?
-Pero los del sentimiento no nos creemos lo científico.
Siga com siga, l’entrevista és interessant perquè dona dos noms clau que posteriorment han estat utilitzats pels blaveros de la Franja per a defensar “acadèmicament” el seu anticatalanisme: Antonio Ubieto i Amparo Cabanes. Dos personatges amb un ampli rerefons anticatalanista i de mobilitat acadèmica entre Saragossa i València. El final de l’entrevista aclareix les coses, gràcies a les preguntes de l’entrevistadora:
- A todo esto usted habla en castellano
- Valencia es por esencia bilingüe y bilingüe no significa que todos hablamos dos lenguas sino que la mitad de los valencianos hablan una y la otra mitad la otra, aunque nos entendamos en las dos.
- Peró quizás choque que defienda el valenciano con tanta pasión alguien que no lo usa.
- Que yo lo defienda es lógico. Mi familia paterna es valenciano parlante y desde pequeña lo oigo y lo entiendo perfectamente, pero la lengua materna es la que habla tu madre y mi madre hablaba castellano.
Les opcions del diputat del PAR a Catalunya 2 novembre 02UTC 2010
Posted by xarxes in xarxes.8 comments
Lo PAR se presentarà a les eleccions catalanes. Una candidatura a les eleccions al Parlament de Catalunya per a la circumscripció de Lleida. Aprofiten les bones relaciones de veïnatge que caracteritzen els conservadors aragonesos, que els Béns de la Franja no s’exporten a Montsó i que el Noguera Ribagorçana és afluent del Segre. I sobretot aprofiten per a “defensar els interessos dels 150.000 aragonesos que viuen a Catalunya”. Mig segle després que eixos aragonesos hagueren d’emigrar a Catalunya, lo PAR los pose com a cortina de fum per a tapar les dos grans raons de la candidatura: moure i remoure l’anticatalanisme a Aragó, i tapar la fuga de l’alcalde més important que tenen.
Però el que em movia a escriure este apunt era saber el preu d’un diputat a Lleida i les opcions que té el PAR a traure’n un.
La circumscripció de Lleida té 15 diputats a repatir, que les darreres eleccions van ser per a CiU (7), PSC (3), ERC (3), PP (1) i ICV (1). Lo rader diputat va ser assignat per la regla d’Hont a CiU, en un preu de 10.417 vots. Si Lleida tinguera més diputats assignats, lo repartiment haguera sigut (en los vots que costava) per a PSC (10.024), CiU (9.115), PP (8.303), ERC (8.076)… i tantes altres reparticions. Tantes que és matemàticament impossible que la primera força extraparlamentària traguere diputat per Lleida. Una força gens aliena a Catalunya: Ciutadans, que tenia només 1.761 vots.
I ara fixem les dades sobre aragonesos a la circumscripció de Lleida. Que, evidentment, estan molt lluny dels 150.000 que visualitzen des del PAR. A la província hi ha 12.181 residents originaris d’Aragó. Evidentment ni tots voten, ni tots poden votar. A falta de dades sobre la distribució per edat d’esta població, els apliquem l’índex de majoria d’edat de la província : 83%. Això deixa els aragonesos amb opcions de vot en els 10.091. I els apliquem la taxa d’abstenció registrada les darreres eleccions al Parlament: 41%. Los aragonesos que votarien a una candidatura quedarien en 5.953.
Tot lo que queda ara és la faena de José Ángel Biel, Alfredo Boné, i sobretot de l’equip d’assessors que els han aconsellat presentar-se a Catalunya, per a que eixos 5,953 aragonesos los voton únicament a ells. I que convénceguen a amics, coneguts i saludats per a arribar als 10.417 vots que se podria situar el darrer escó per a repartir. Lo grup mixt del Parlament català pot ser especialment interessant si el PAR s’afegix als escindits de Ciutadans, Anglada i la Carmen de Mairena. Però no tos cregau: lo més important que queda per resoldre és la gestió del multilingüisme dels regionalistes als mítings i grup mixt: poden triar entre català, llemosí o xapurriau.
