Lo primer Consell Superior de les Llengües 26 octubre 26UTC 2010
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.Tags: Adell, Alberto, Alcover, aragó, aragón, aragonès, bada, Badía, Beltrán, Bráviz, Carmen, Castán, catalan, català, cha, consejo, consell, Enrique, Espot, Giralt, Gracia, Ignacio, iu, Lain, Latorre, López, lenguas, Lloris, Marín, Marta, Martín, Mejías, Micolau, Moragrega, Nagore, Panillo, par, Pinós, Pitarch, pp, psoe, Raúl, Sánchez, Serrano, superior, Susín, Usón, Zorraquino
1 comment so far
Lo Consell Superior de les Llengües d’Aragó s’ha constituït, en 6 mesos de retard respecte el que exigix la Llei de Llengües. Se pot llegir el text al BOA del 25 d’octubre de 2010. Només faltaven los membres que havie de triar el Govern d’Aragó, que han estat Manuel Castán, José Bada, María Carmen Alcover, Fernando Sánchez i José Ignacio Micolau (curriculum al Finestró de Gràcia). Tot i que El Periódico assegura que la tria ha estat un consens entre el PSOE (3) i el PAR (2), no es veu cap perfil que siga proper a les posicions radicals que defensa el PAR.
Pel que fa a la composició final, no tenim més que alegrar-nos. Ni pareix que s’extengue el perill secessionista per al català, ni hi ha massa opositors declarats a un ús normal del català i l’aragonès a les seues comunitats lingüístiques. Per a fer-mos una idea, entre els perfils el que trobem són posicions que poden intentar traure el major suc possible de la Llei de llengües, i assessorar en eixa línia el Govern corresponent.
Més avall trobareu la composició completa i informació detallada de cada membre, però a grans trets trobem una representació major de membres lligats a l’aragonès (7) que al català (5). Pel que fa a les posicions respecte la normativa del català, als qui se’ls coneix posició utilitzen varietats lligades en la normativa general del català, la reconeguda a les Universitats d’arreu del món, i és ben possible que en el moment que sigue necessari reconeguen l’autoritat lingüística de l’IEC, ja siga de forma explícita o implícita. En tot cas, cal esperar per a saber què passarà en l’Acadèmia Aragonesa del Català, que la Llei disposa que es crearà per nombrament del Govern d’Aragó a proposta del Consell Superior de les Llengües d’Aragó, i que en el seu moment Javier Giralt ja va manifestar que tenia poques funcions a fer, havent com hi ha una normativa reconeguda .
Pel que fa a la normativa de l’aragonès, hi ha 3 membres de l’òrbita de l’Academia de l’Aragonès (inclòs lo seu president) que pretén obrir la normativa a una varietat renovada, 2 membres de la SLA, que pretén segmentar la normativa en diferents normes de referència segons les varietats dialectals, i dos defensors de la normativa històrica, representants per Francho Nagore. Així, és possible que la Llei de llengües ajudo a aplegar los diferents corrents normatius de l’aragonès en una única direcció, la qual cosa serà un gran avenç històric per a la llengua.
Lo 15 membres estaran al CSLA per un mandat de 6 anys, en renovacions de un terç cada 2 anys. Aixina, la cosa és de llarga durada. I la primera renovació (octubre de 2012) afectarà dos membres proposats per les Corts, un pel Govern i dos per la Universitat. Aquí avall teniu la informació essencial de cada membre. Per a informació una mica més detallada cliqueu aquí. (més…)
Es pot parlar de tot en qualsevol llengua? “La química nuclear, ni en basc ni en català” 25 octubre 25UTC 2010
Posted by xarxes in sociolingüística.2 comments
El principi d’efabilitat afirma que qualsevol llengua natura pot transmetre qualsevol missatge. És a dir, que es pot parlar de tot amb qualsevol llengua. Les llengües tenen un lèxic acomodat a la societat que les parla. I allà on hi ha neu tot l’any, hi ha diferents matisos per definir els diferents blancs de la neu. Allà on hi ha mar, diferents matisos per a parlar de l’estat de la mar. I allà on hi ha muntanya, diferents matisos per definir una muntanya i les seues parts. Això no vol dir, que la mateixa idea es puga transmetre amb altres paraules o incorporant nou lèxic. Per a entendre-mos, res obstaculitza a la llengua aragonesa per a tenir lèxic sobre els components interns del mòbil. I de la mateixa manera que fa 50 anys l’anglès no tenia eixe lèxic, i el va incorporar, l’aragonès els prén i adapta per a fer enginyeria.
Però més que el desenvolupament d’este principi, m’interessa algunes coses sorgides al voltant de l’article ¿Se puede hablar de todo en cualquier lengua?del Blog de lengua española d’Alberto Bustos. L’article s’ha publicat a Menéame i entre els comentaris més votats hi ha coses molt interessants. Sobretot perquè reproduixen los prejudicis de superioritat cultural de les llengües europees.
Hi ha qui, abans de fer una traducció extensa dels diferents tipus de pluja en gallec, diu que “no se puede expresar exactamente en castellano las variedades de lluvia que se pueden expresar en gallego”. És difícil creure que ni amb 7 paraules es pot traduir alguns tipus de ploure en gallec, quan de fet es traduix cadascuna de les paraules. La traducció exacta no serà menys exacta que la diversitat de definicions que puga tindre la paraula en gallec per als seus parlants. De fet, els diccionaris moltes les donen com a sinònims, i estem segurs que són paraules comuns de la llengua, però que un parlant ni les coneix ni les utilitza totes. Alguns exemples:
zarzallar (lloviznar fino y de modo continuo), chuviñar (lloviznar poco), lapiñar (lloviznar poco), patiñar (lloviznar suave), poallar (lloviznar espeso), pulpizar (lloviznar), marmañar (lloviznar muy fino)…
També afirmen als comentaris:
¿Podemos coger una lengua de una tribu aislada del Amazonas y hablar en ella de electrodinámica cuántica? Yo creo que en cualquier sentido medianamente sensato: NO.
És una afirmació tan falsa com la que diu que en castellà no es pot parlar de la pluja gallega. Amb més o menys paraules, amb més o menys prèstecs, amb més o menys girs, i tant que es pot. Tot això recorda a la famosa frase d’Adolfo Suárez quan li van preguntar si hauria ensenyament en basc o català:
“Su pregunta, perdone que se lo diga, es tonta. Encuentreme, primero, unos profesores que puedan enseñar la química nuclear en vascuence o en catalán. Seamos serios…”
I sent seriosos, ens atenem a la realiat, en basc, i en català. Tal com afirmava Pedro Miguel Etxenike, un científic navarrès,
Per a explicar física quàntica en euskera només cal saber dues coses: física quàntica i euskera.
Una llengua és un dialecte amb Google i amb domini propi 21 octubre 21UTC 2010
Posted by xarxes in estadística, sociolingüística, sociologia.Tags: .cat, domini, españa, espanya, estadística, google, ine
3 comments
Hi ha una anècdota sobre el multilingüisme de les institucions espanyoles i Google. L’Institut Nacional d’Estadística permet la consulta de la població d’Espanya en castellà i en anglès. Google permet la consulta en català (entre altres llengües). Simplement busquem a un cercador en català, com google.cat, “població espanya” i ja ens recomana que entrem a la seua base de dades, que es pot consultar en català.
Vicent Partal explica que durant la primera meitat de segle passat, Weinreich simplificava la diferència entre un dialecte (allò que és prescindible) i una llengua (allò digne de mantindre’s) amb una sentència:
Una llengua és un dialecte amb exèrcit i armada.
Vicent Partal adapta l’afirmació per a la nostra primera meitat de segle:
Una llengua és un dialecte amb Google i amb domini propi.
No tenim Institut Nacional d’Estadística en català, però tenim Google en català i domini (google.cat).
Les llengües a Espanya segons l’Eurobaròmetre 20 octubre 20UTC 2010
Posted by xarxes in xarxes.Tags: andorra, basc, catalan, català, catalunya, catalunya del nord, eurobaròmetre, eurobarometer, europa, europe, euskara, euskera, galego, gallec, la Franja, L’Alguer, les Illes Balears, llengües, país valencià, parlants, situació, sociolingüística
add a comment
Ahir analitzàvem el coneixement de l’alemany a Alemanya gràcies a les dades de l’Eurobaròmetre. Ja fèiem menció que l’estudi no té l’objectiu de conèixer les llengües nacionals, i molt menys les minoritzades no oficials a la UE. A més, és de l’any 2005. Però sí que aporta informació interessant, que altres estudis no poden fer.
Segons l’estudi, a Espanya apareix un 89% de parlants inicials de castellà, un 9% de parlants inicials de català, 5% de gallec, 1% de basc, 1% d’italià i 1% d’altres. En total sumen 106%. Com podem suposar, si els percentatges sumen més de 100% , és que hi ha multiresposta i per tant, part dels que declaren el català, el gallec i el basc com a llengua inicial, també declaren el castellà (bilingües inicials). En total, 6 punts de decalatge. En segon lloc, es pregunta per una segona llengua apresa (no inicial), amb la qual es puga mantenir una conversa. La presència del català és del 4%, la del gallec 2%, la del basc 1%, la del castellà 9% i la d’altres llengües regionals, 1% (aragonès, asturià, occità…?). Entre les terceres llengües només apareix el basc, amb un 1%.
Tenint en consideració que les dades llancen un total d’un 9% de parlants inicials de català i bilingües inicials, i un total de 13% de competents en català, podem posar les dades a prova:
L’any 2005 hi ha a Espanya 44.108.530 d’habitants. Això suposa que els parlants inicials de català (i bilingües) són, segons l’Eurobarometre, 4 milions (9%) i la població que el sap parlar, 5,7 milions.
Segons les dades més fiables que tenim fins ara (l’EUL, amb les dades més importants a La situació sociolingüística als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI. ), als territoris de llengua catalana hi ha uns 9.000.000 de parlants de català, dels quals 5.700.000 parlen català a la llar actual.
Caldria aprofundir en les dades per confirmar d’on venen els desajustos. El fet que l’Eurobarometre parle de llengua inicial i l’EUL de la llengua a la llar actual de ben segur que augmenta la quantitat de parlants inicials. Tampoc sabem si el valencià ha estat considerat com a català, o si per contra, s’ha inclòs a les “altres llengües regionals”. En definitiva, hi ha un decalaix de xifres, i per l’objectiu de l’estudi i la seua mostra, són més fiables les de l’EUL. Això aproxima el nombre de parlants de català a l’estat espanyol en un 20% (una cinquena part), i els qui el parlen a la llar actual al 13%.
Nota 1: Quan diem llengua inicial estem adaptat la terminologia del document, que utilitza el terme gens recomanable de llengua materna (aprofundiu sobre els inconvenients d’esta terminologia amb Rosselló, Galindo, Vila (2002))
Nota 2: el fet que a alguns territoris de llengua catalana no estan a l’Estat espanyol no fa variar excessivament les xifres totals de parlants, donat que els tres principals territoris es troben allà: Catalunya, País Valencià i les Illes Balears.
| 37843377 |
Merkel: “Qualsevol persona que no parlo alemany immediatament no és benvinguda” 18 octubre 18UTC 2010
Posted by xarxes in sociolingüística, sociologia.Tags: alemany, alemanya, germany, merkel, turc, turquia
add a comment
Continua l’onada de declaracions de líders europeus de l’ala conservadora (Sarkozy, Berlusconi) envers la immigració i els seus límits. La Canciller alemanya ha tocat algunes qüestions bàsiques en política lingüística de l’Estat. Sobretot perquè menció a un dels puntals dels Estats: la llengua nacional. Un estat pretén que tots els seus ciutadans coneguen la llengua nacional, perquè reforça la cohesió i facilita la transmissió de directrius, del poder de dalt a baix, per via dels mitjans de comunicació, l’escola, la burocràcia… De la notícia a la BBC Mundo (en castellà) mostro els extractes més interessants:
La canciller de Alemania, Angela Merkel, dijo este sábado que los esfuerzos de su país por construir una sociedad multicultural habían “fracasado completamente”. La canciller dijo que el islam ya era parte de Alemania, pero que los inmigrantes musulmanes también tenían que hacer un mayor esfuerzo por integrarse, por ejemplo aprendiendo a hablar alemán. “Cualquier persona que no hable alemán inmediatamente no es bienvenido”, indicó. La canciller señaló que los inmigrantes deben aprender alemán para poder competir en el mercado laboral. Una encuesta reciente mostró que más del 30% de los alemanes cree que Alemania fue “invadida por extranjeros”.
He intentat trobar dades que corroboron eixe fracàs multicultural en l’aspecte sociolingüístic. L’única enquesta que trobo amb informació sobre competències lingüístiques de l’alemany a Alemanya és l’Eurobaròmetre de 2005 (Europeans and their Languages). L’objectiu de la recerca no és confirmar si els ciutadans europeus coneixen les respectives llengües nacionals. Ben al contrari, la intenció és saber si Europa és multilingüe, però sobretot, saber si l’anglès, la llengua nacional d’Europa, té difusió suficient entre els seus ciutadans.
Les dades no són clares, i per tant caldria analitzar-ho més profundament. Segons l’estudi, un 90% dels alemanys té l’alemany com a llengua inicial (pàgina 141) i el 8% declara que esta és la seua primera altra llengua, amb la que parla suficientment bé com per a poder tindre una conversa. Els percentatges estan arredonits en les unitats, i per tant és possible que el percentatge dels que coneixen l’alemany siga del 97 al 99%. Tampoc és fàcil deduir de les dades si part dels que no apareixen declara l’alemany com a llengua tercera.
També és important conèixer la distribució i la concentració urbana d’eixa població potencialment no parlant d’alemany, el temps d’estada i tantes altres coses que poden ajudar a comprendre la situació. En tot cas, obtenir eixes dades amb uns índex d’immigració que ronden entre el 10% de població que no té la ciutadania i el 20% que té origen familiar immigratori, no pareixen encaixar amb l’afirmació que els esforços per construir una societat multicultural havien fracassat completament.
Les bases científiques de… la Ciència 14 octubre 14UTC 2010
Posted by xarxes in estadística, lectures, sociolingüística, sociologia, tesi.Tags: ciència
add a comment
Un article molt interessant que de manera pedagògica explica els principis científics d’una recerca: Estudios científicos: cómo detectar una chapuza. La major part aplicables a les ciències socials, i per extensió, a la sociolingüística. Els hi dono una visió sociolingüística per explicar-los molt resumidament. Alguns no són aplicables a les ciències macrosocials:
- Mida de la mostra, per a poder mesurar bé la variabilitat interna dels resultats. Per a estudiar la Franja, que amb els seus 50.000 habitants s’aproxima a una població infinita, necessita unes 400 enquestes per tenir uns resultats inferibles.
- Representativitat de la mostra, per assegurar-nos que coneixem suficientment les principals diferències internes de la població estudiada (sexe, edat, origen geogràfic…) i tenim ben equilibrada la mostra amb l’univers estudiat. Per exemple, en sociolingüística necessitem tenir molt en compte la variable origen geogràfic, que no és tan habitual tenir-la en els estudis socials en general. És una informació coneguda per les dades padronals i està altament relacionada amb les qüestions sociolingüístiques.
- Solidesa de les variables de resultat, és a dir, que les variables de l’anàlisi puguen ser repicades. Però sobretot per a evitar que un efecte que a simple vista va en un sentit, realment estiga anant en l’oposat. Aquest punt em recorda les anàlisi univariants que fan que hom anuncie la mort del català a Andorra perquè els catalanoparlants són menys d’un terç de la població. Una dada molt baixa. Però en realitat, i amb les migracions que ha rebut el país, Andorra és el territori amb major atracció en la taxa de transmissió intergeneracional del català de tots els territoris de llengua catalana.
- Emmascarament: qui rep el tractament desconeix si rep el medicament o el placebo (simple),també ho desconeix qui dona el tractament (doble) i ho desconeix l’analista (triple). Aquest fet s’ha de tenir en compte amb la neutralitat de les enquestes i les seues respostes. I s’hauria de practicar més l’avaluació de les anàlisis per altres investigadors, amb etiquetes ocultes. De vegades errors en l’etiquetatge de les matrius es tradueixen en faltes de coherència dels resultats, que refermen els resultats finals.
- Significació estadística i significació sociològica: en primer lloc, cal avaluar, amb les proves estadístiques pertinents, que les diferències tenen suficient cos com per a què no siguen font de la casualitat. I en segon lloc, avaluar si les diferències tenen suficient pes per a la matèria que analitzem com per a donar-los importància. Una pèrdua general d’un punt en la transmissió del català pot ser significativa estadísticament amb una mostra molt important, però si un terç dels catalanoparlants urbans transmet el castellà, mentre que un terç dels castellanoparlants rurals transmet el català, i les diferències s’equilibren en eixe punt de diferència, la significació estadística té poca significació sociològica si la comparem amb les tendències oposades rural-urbà.
- Grup de control, que en ciències (macro)socials no és possible. Perquè, malauradament, encara no sabem com fer exeperiments i laboratoris amb dos països, i sobretot, sense que la població es molesto :)
- Aleatorització, sobretot també aplicable en metodologies de laboratori. Bàsicament consistiria en evitar concentrar el grup analitzat en un lloc i el grup de control en un altre, perquè els efectes poden deure’s a a efectes placebo donats per la situació o concentració dels grups.
Arribo a l’article a partir de Menéame: ¿Por qué la medicina alternativa, la tradicional china y demás es cualitativamente inferior que la medicina convencional?
L’ocultació de la Franja 13 octubre 13UTC 2010
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.Tags: aragó, aragón, català, comarcas, de, Franja, heraldo, llei, llengües, orientales, periódico, tv3, vilaweb
3 comments
Estos dies s’ha signat un acord entre el govern aragonès i el català per poder veure TV3 a la Franja i per poder veure AragónTV a Salou i les seues rodalies. L’objectiu principal és eixe.I és una gran notícia per a tots los catalanoparlants! Un gran pas, un gran acord, que cal agrair als respectius governs i polítics involucrats.
Catalunya hi té objectius ideològics amb la normalització del català a tots els territoris, però també té interès en mantindre les audiències que tenia TV3 amb la televisió analògic. A la Franja, independentment de les fílies o fòbies de cadascú, hi ha interès en continuar rebent los capítols de Ventdelplà, els partits del Barça o l’Alqueria Blanca (Canal 9). Els socialistes d’Aragó tenen interès per (matisades) qüestions ideològiques de protecció del català, i un ordre explícit de la Llei de llengües, que declara el dret a
Recibir, en las lenguas propias de Aragón, publicaciones y programaciones de radio, televisión y otros medios de comunicación social.
Però és que a més Aragó té interès en mantindre les audiències d’AragónTV per a tota la població flotant d’Aragó que passa l’estiu a Salou, Torredembarra o Hospitalet.
Els objectius reals moltes vegades es venen d’una manera clarament oculta, per evitar el debat obert amb l’oposició. En este cas, els socialistes aragonesos volen evitar confrontacions en l’oposició (del propi govern, al PAR) i per no donar personalitat als propis parlants de català. És perillòs que a més d’una llengua, tinguen un territori i una personalitat dins d’Aragó!
Vilaweb és lo diari electrònic en català avantguarda en la seua línia editorial de tots els territoris de llengua catalana. I declara:
Els governs català i aragonès signen el conveni perquè la Franja rebi TVC
La notícia té una perspectiva plenament catalanòfila, i obvia l’altra part de l’acord, que és l’extensió d’AragónTV .
Però el més cridaner és l’ocultació de la La Franja en la premsa aragonesa. L’Heraldo de Aragón tria un titular força objectiu, i neutre:
Aragón y Cataluña acuerdan las emisiones autonómicas en sus zonas limítrofes
Però en la seua redacció és clara la intenció de no donar personalitat ni unitat a les poblacions catalanoparlants. Es parla de
Los aragoneses de las zonas limítrofes con Cataluña podrán ver, en un corto plazo de tiempo, las emisiones de la TV3 catalana
I encara més, s’enumera comarca per comarca totes aquelles amb poblacions catalanoparlants
las emisiones de TV3 llegarán a las comarcas aragonesas de Ribagorza, Matarraña, Bajo Cinca, Cinca Medio y Bajo Aragón.
Tot i que no enumeren La Llitera, que naturalment, ha de rebre TV3. I sumen la de llengua castellana i aragonesa del Cinca Mitjà). Si bé l’Heraldo és força neutre en el titular, amaga deliberadament la unitat lingüística de la Franja.
L’altre gran diari, El Periódico, tot i que és filosocialista, decididament amaga la denominació de La Franja al titular i utilitza una perífrasi molt forçada:
Aragoneses de zonas limítrofes con Cataluña podrán ver las emisiones de TV3
Fa un titular força inassumible i llarg, en lloc de triar-ne un de senzill com La Franja podrà ver las emisiones de TV3.
Hay que tener un recuerdo para todo lo que es La Franja, para todas aquellas personas que compartís lengua, compartís frontera en el sentido permeable de la palabra, no de barrera.
I clar en la denominació de la llengua i els objectius de l’acord:
Se ha elaborado una ley de lenguas que dice que aragón tiene entre sus lenguas el catalán. Por tanto no tendria sentido que justamente el medio de comunicación más importante en esa lengua no se pudiera ver en esas zonas donde mucha gente habla esa lengua que es el catalan.
Naturalment, la font de la terminologia que els mitjans han obviat es deu a la decisió del Govern d’Aragó, que ha marcat amb les seues respectives notes de premsa:
La Generalitat de Catalunya ho ha fet en un plà més assumible sociolingüísticament:
La Franja no deixa d’existir. Tot i que eviton lo nom. Los objectius de l’acord són los que són. Lo nom no fa la cosa. Però ajuda!
PS: L’article amb informació més completasobre l’Acord d’Arenys és el de l’Avui+El Punt: El pacte del Matarranya
S’explica la qüestió tècnica, i els punts de recepció, amb un gran forat a Salou:
s’augmentarà la potència dels emissors d’Alpicat (Segrià) i el mont Caro (Baix Ebre) i s’instal·larà una xarxa de 34 repetidors que farà arribar el senyal al conjunt de les comarques de la Franja (…) Al mateix temps, l’acord estableix que des dels emissors d’Alpicat i el mont Caro s’emeti el senyal de la televisió pública aragonesa, Aragón TV. Això farà que arribi el senyal a les comarques del pla de Lleida, on ja es rep, les terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona. Ciutats com ara Tarragona, Calafell, Torredembarra i el Vendrell veuran el senyal de la televisió d’Aragó, a més de les comarques de l’Ebre, on ja es rep el senyal. El govern aragonès volia que el senyal també donés cobertura a Salou, però aquesta zona turística es troba en una zona d’ombra de l’emissor del mont Caro i no rebrà el senyal.
