Models matemàtics per dissenyar xarxes ferroviàries 30 setembre 30UTC 2010
Posted by xarxes in estadística, xarxes.Tags: ave, estadística, matemàtiques, network, red, statistics, tav, train, tren, xarxa
add a comment
Xarxa actual del TAV
Segons apunta Andalucía Investiga, uns universitaris de Sevilla i Granada proposen un model matemàtic per estalviar fins un 13% del cost de construcció dels recorreguts dels Trens d’Alta Velocitat previstos fins 2020 a l’Estat espanyol. Algunes de les 13 variables tingudes en compte són les següents:
Un màxim de 50 kilómetres de distància des del casc urbà de les ciutats, les distàncies entre localitats, el nombre d’estacions, les connexions, la demanda potencial, el cost per estació, el cost per kilòmetres i la distància entre nodes.
Desconeixem si s’incorpora l’anàlisi de xarxes. Però tenint en compte el tipus d’objecte d’estudi, és ben probable. En definitiva, les ciutats són nodes i les vies són llaços. La resta d’informació són atributs dels nodes, com la quantitat de població o la demanda potencial de l’estació, o bé són atributs dels llaços, com el cost de construcció del tram segons l’orografia del terreny. Sens dubte, molt interessant. I en alguns casos, com per exemple la natura qualitativa dels llaços, gens lluny de l’anàlisi de xarxes socials aplicat a la sociolingüística.
Fa uns dies que estic aprofundint en la matemàtica aplicada a la sociolingüística de “Txillardegi” i m’està apassionant esta branca matemàtica. Que en este cas està altament relacionada amb l’anàlisi de xarxes socials. Així que us deixo en l’article per a que us feu idea de l’impacte del model matemàtic:
UN MODELO MATEMÁTICO REDUCIRÍA HASTA UN 13% EL COSTE DE LA CONSTRUCCIÓN DE LOS 10.000 KMS DE VÍAS DE AVE PREVISTOS PARA 2020Un modelo matemático ayudaría a reducir en un 13% el coste de la construcción de 10.000 kilómetros de vía de alta velocidad previstos por el Gobierno para 2020, según establece el Plan Estratégico de Infraestructuras y Transportes (PEIT).
Así se desprende de un trabajo realizado por investigadores de la Universidad de Sevilla y Granada en un trabajo que publica la revista Omega. El artículo, titulado Expanding the Spanish high-speed railway network, toma en consideración los objetivos del PEIT, puesto en marcha en 2005, y que prevé que el 90% de la población española quede a menos de 50 kilómetros de una estación de alta velocidad en 2020. La inversión prevista asciende a unos 250.000 millones de euros, por lo que la propuesta de los expertos andaluces podría llevar a una rebaja la factura final en unos 32.500 millones de euros.
“Se trata de un estudio interesante desde el punto de vista de la planificación. Depuramos toda la información disponible para construir un modelo que nos permitiera conocer la realidad, y, sobre todo, informar a los responsables en materia de infraestructuras sobre las nuevas posibilidades económicas que se pueden abrir”, declara Justo Puerto, investigador de la Universidad de Sevilla y uno de los autores del trabajo. Para Puerto, “el objetivo del trabajo es desarrollar una herramienta que ayude a tomar decisiones en la consecución de los fines del PEIT”.
Así, los investigadores han tomado como referencia los 50 kilómetros de distancia que debe quedar una estación de AVE del casco urbano, la distancia entre las diferentes localidades, número de estaciones, conexiones, demanda potencial, coste por estación, coste por kilómetros, distancia entre nodos, así hasta un total de 13 parámetros.
Corredor extremeño-andaluz
En el modelo alternativo propuesto por este estudio, para que el PEIT pueda llevar el AVE al 90% de la población a una distancia inferior al 50 km, se haría necesario realizar una serie de infraestructuras de acuerdo con los resultados obtenidos. Por ejemplo: en el caso andaluz, los investigadores consideran que hay una solución a modo de corredor, finalmente no prevista en el PEIT, y que uniría la región andaluza con Extremadura. Se trata de la conexión entre Huelva y Badajoz.
Por otro lado, la segunda de las arterias no previstas por el PEIT conectaría directamente el Cantábrico de A Coruña a Bilbao. No obstante, apunta, “las soluciones que proponemos, salvo en estos dos casos, no difieren mucho del Plan del Gobierno”.
Vist a menéame. No tos pergau los comentaris!:
- #7 Ahora le dirán a la universidad de Sevilla y a la de Granada, que el año que viene tendrán menos dinero destinado a I+D.
- #10 ¿Y quién es ese modelo matemático capaz de tal proeza? ¿Ha desfilado en Cibeles?
- #19 Pero que mas da si han paralizado las obras? Ahora si que han ahorrado en costes! Y encima han invertido en cultura, tenemos unas bonitas estructuras de hormigón post-modernistas.
- #20 Mates 1, Gobierno 0
Viles i gents: “Treball, Familia, Pàtria i Escola” 27 setembre 27UTC 2010
Posted by xarxes in Matarranya, personal.1 comment so far
Publicat a La Comarca el 24 de setembre de 2010
“Treball, Familia, Pàtria i Escola”
Som humans. I necessitem humanitzar el nostre temps. És necessari racionalitzar les 24h del dia per a tindre agendes humanes.
No podem passar de l’aire. Necessitem una faena que mos sostingue. Fer coses que algú altre considero útils i a final de mes tinguem un sou. Si a més eixa faena mos agrade i tenim un somriure a la cara durant totes eixes hores que passarem allà, molt millor.
També som gregaris. Som un animal que viu en comunitat. Som amic, som parella, som fill, som pare, som nebot… Sense això no viuríem moments inoblidables de pizza i got de vi. Moments de cafè i terrassa. Moments de gelat passejant. De donar sentit a la vida en una cerveseta en plegar de treballar. De conèixer i mantindre les persones mes importants de la nostra vida.
En tercer lloc som territori. Som Matarranya. I no tenim més opcions. En un espai deprimit econòmicament i a la reraguarda del país, no mos quede més remei que ser l’avantguarda civil, buscar opcions per a mantindre el territori, treballar des de l’activisme, los amics o l’empresa per a inventar el futur. Gran part del nostre temps lo dedicarem a traure opcions des d’on ningú té interès.
També som aprenents. No deixem d’aprendre en tota la vida. Idiomes. Cosir. Enviar correus electrònics. Arreglar un cotxe. Restaurar una tauleta de nit. Tantes coses que aprenem a fer, sigue en un professor, en les instruccions d’un bon amic o sols davant lo problema.
Estos són quatre principis ben importants: laboral, social, activista i aprenentatge. Hi haurà modulacions, i cada un pot tindre’n de diferents. Però la columna vertebral humana va per aquí. Lo lema pot ser el més cavernari possible, com al títol: “treball, família, pàtria i escola”. O el més happyflowers de tots: “crea, estima, desenvolupa, coneix”. Però en lo fons, és lo que mos fa humans.
Article sobre xarxes socials, llengua i immigració de M. Dolors Areny 27 setembre 27UTC 2010
Posted by xarxes in sociolingüística, xarxes.add a comment
El CUSC ha tret un nou exemplar de la revista electrònica Llengua, Societat i Immigració. A este número sobreïx, per a la temàtica del nostre bloc, un article de M. Dolors Areny que tracta de manera directa les xarxes socials per a l’estudi de les llengües i la immigració. Us enganxem el resum i el posem entre les nostre lectures prioritàries:
LES XARXES SOCIALS ENTRE IGUALS: ELEMENT CLAU D’IDENTIFICACIÓ AMB LA SOCIETAT D’ACOLLIDA. M. Dolors Areny i Cirilo
En aquest article es comuniquen part dels resultats d’una microetnografia educativa, encaminada a comprendre el paper de la llengua en la construcció identitària dels alumnes immigrants que pertanyen al col•lectiu amazigòfon. Es descriu el desenvolupament d’un estudi sobre les relacions establertes en les xarxes socials entre iguals existents dins d’unes aules de primària amb una alta concentració de població immigrada i, a partir dels resultats observats, s’analitza la influència d’aquestes xarxes en els usos lingüístics dels infants nouvinguts al nostre país. Les xarxes socials entre iguals constitueixen l’espai d’interacció per excel•lència entre els infants procedents de la immigració i la societat d’acollida; serà a través d’aquestes xarxes que aquests infants sentiran que formen part de la nostra societat o se’n sentiran exclosos i, si tenim en compte que aquestes xarxes es formen a l’entorn escolar, ens adonem que l’escola té un paper protagonista en el procés de socialització d’aquest infants.
Màster sobre xarxes socials i sociolingüística 22 setembre 22UTC 2010
Posted by xarxes in estadística, sociolingüística, sociologia, xarxes.Tags: málaga, ponsoda, requena, sociociolingüística, villena
add a comment
A la Universitat de Màlaga fan un Màster en Sociologia que té una especialització en anàlisi de xarxes socials. I per si no és poc, tenen un espai per a la sociolingüística. Darrere hi ha el Juan Villena Ponsoda, que ha treballat la llengua des d’una perspectiva fonètica. El Màster és molt interessant. (més…)
La Creu del Llop escrita 20 setembre 20UTC 2010
Posted by xarxes in excursions, Franja, Matarranya, Pena-roja, personal.Tags: creu, creu del llop, del, desideri, excursió, excursions, llop, lombarte, Matarranya, Pena-roja
add a comment
La Creu del Llop és un dels racons de Pena-roja (i per extensió, del Matarranya) que més coses significa per a mi. Hi ha llocs més espectaculars, i fins i tot amb més història. Però suposo que la seua proximitat a la vila (poc més d’una hora) i el valor etnològic del fet ocorregut li donen una intensitat especial. Acabo de transcriure un document que explica els xiquets que van morir en les seues mans i la resolució. Lo va escriure José de la Torre, de Casa Puelos, una de les cases més prominents del moment.
En los años de 1835 á 1839 se apareció en este país un lobo blanco que mataba á los muchachos y comía parte de ellos.
Mató varios niños de los pueblos de Cataluña y Aragón: Pauls, Arnes, Mirabet, Horta, Cretas, Torredelcompte, Peñarroya, etc.
En el tercer domingo del mes de agosto de 1838, mató en este término una niña del mas de Catola , de 9 años, llamada Juliana, hija de Francisca Blanch. En 18 de Marzo de 1839, mató un niño de 9 años, llamado Juan, hijo de Juan Barberán del mas de Matarraboses. El día 20 de Abril del mismo año, mató otro niño de 11 años del mas del Gaité, hijo de Enrique Gil, é hirió á una hermanita del difunto. El dia 3 de Mayo de idem mató en el pinar de la Viñasa un niño de 14 años llamado Antonio hijo de Miguel Arrufat (el Curret del Molinar). En este mismo día después de avisar de la desgracia a este vecindario salieron en su persecución, entre otros, los cazadores Gaspar Gil y su hijo Ramón, Mariano Pallarés, Don Antonio Sorolla, cirujano y mi señor Padre Juan Antonio de la Torre. Puestos los cinco en los pasos del río de la Canal, principiaron la esbarra desde la sierra ‘del cap de la Viñasa” hacia dicho río, saliendo la fiera por donde estaba mi padre, que era al pie de las Calzadas; le tiró corriendo á 54 entrañas de parte á parte, dando en el acto un fuerte bramido y muriendo enseguida á manos de mi padre.
Posteriormente se ha descubierto que aquella fiera era una hiena que había escapado á unos desbravadores.
Así lo afirma y asegura el abajo firmado, que entonces contaba 13 años y vió la fiera. José de la Torre.
Tal com explica el mateix relator, ell tenia 13 anys en el moment en què es va matar el llop. Per tant, va nàixer el 1926. Com en aquell moment l’esperança de vida no era alta ni tan sols per als rics, és bén possible que el relat s’escriguera al segle XIX. Xaleu llegint-lo!
Enllaços relacionat en la Creu del Llop:
- Excursió a la Creu del Llop en un bloc més que recomanable: Pel Port (del qual prenem la foto que il·lustra este apunt). Ruta al Wikilocs.
- Menció a la Creu del Llop a una de les Romeries de Vallibona a Pena-roja en el seu pas.
- Visita a la Creu del Llop en la Jornada de commemoració dels 20 anys de la mort de Desideri Lombarte (Temps de Franja).
- Excursió de pas per la Creu del Llop, a les Roques del Masmut, los Mollons, cingle de Sant Jaume
Seguint los camins de Desideri Lombarte en l’Escola d’Estiu de la Franja 13 setembre 13UTC 2010
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, rural.add a comment
Este divendres seguirem lo camí de Desideri Lombarte en los professors de català de la Franja. Pujarem pel camí de Vallibona, abraçarem les Roques de Masmut, seguirem les paces del xiquet mort a la Creu del Llop, veurem lo recorregut del Cingle de Sant Jaume… i tot en la Literatura de Desideri Lombarte.
XIV Escola d’Estiu a la Franja
Dijous 16 de setembre
Lloc: Palau Montcada
9:30 Recepció de participants al Palau Montcada10:00 Inauguració
10:30 Cafè
11:00 Ponència: “La planificació de l’ensenyament de les llengües en currículums multilingües”. Oriol Guash, Professor Titular del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura, i les Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
12:30 Ponència: “El tractament de les llengües a l’Escola Andorrana” Anna Oliva Albiach, Cap de l’Àrea d’Innovació Pedagògica del Departament de Suport a l’Ensenyament i Inspecció Educativa, Ministeri d’Educació i Cultura, Govern d’Andorra.
14:00 Dinar16:00 Experiència: “Àmbit lingüístic de l’Institut Montgròs: un exemple d’implementació de currículum integrat de llengües” Susanna Soler i Laura Becerra, professores de l’IES Montgròs de Sant Pere de Ribes, Barcelona.
17:30 Descans i cafè
17:45 – 19:15 Taula rodona: “Projectes lingüístics: l’ensenyament castellà-català a l’Aragó” Professors de centres amb projectelingüístic.
Divendres 17 de setembre
VISITA A PENA-ROJA, MATARRANYA
08:30 Sortida des de l’estació d’autobusos de Fraga.
11:00 Visita guiada a Pena-roja repassant l’obra literària de Desideri Lombarte i els seus racons: “Desideri Lombarte i la seua literatura vist des de Pena-roja” Natxo Sorolla, llicenciat en Sociologia per la Universitat de Barcelona.
14:00 Dinar. Restaurant Virgen de la Fuente, Pena-roja.
16:00 Tornada a FragaInformació i inscripcions: Enviar a: Centre de Professors • C/ Airetas, 17 • 22520 Fraga (Huesca) • Tel. 974 47 29 00 Fax: 974 47 23 47 • cprfraga@educa.aragon.es
“Recorda que per al teu futur, allò important no és el que aprens…” 6 setembre 06UTC 2010
Posted by xarxes in personal, xarxes.Tags: amic, amic dels meus amics, botín, xarxa
1 comment so far
En anàlisi de xarxes socials se sap que no només és important la centralitat dels actors, si no també la seua proximitat amb els actors més centrals. Per a entendre-ho força ràpidament, només cal dir que Botín és important: té diners, té poder, bones relacions… Però també és una bona posició en la xarxa ser amic íntim de Botín. Indiferentment de quina siga la nostra situació, capacitat, butxaca, intel·ligència, experiència… Ser bons amics de Botin ens converteix també en un dolç caramel per a aquell a qui interessa accedir a Botín. Moltes universitats d’elit, escoles de negocis, i tants altres cercles exclussius trauen partit sobretot del bon posicionament en la xarxa, i es paga no tant el coneixement adquirit, si no per les bones relacions amb que s’ix de l’escola. El Roto ho ha dibuixat maravellosament a una de les seues vinyetes:
PS: Recordeu que Botín és qui és i no precisament pels seus coneixements de llengües
