Sobre la catalanitat de l’Aneto 23 agost 23UTC 2010
Posted by xarxes in sociolingüística, xarxes.Tags: aneto, aragó, aragón, aragonès, benasc, benasque, benàs, català, cataluña, catalunya
trackback
L’Heraldo fa menció de la que pot ser una nova polèmica entre Aragó i Catalunya. Jo crec que encara cuejarà uns dies. TV3 incluye el Aneto entre los picos “más emblemáticos de Cataluña”. I la polèmica em recorda a la del Trivial Catalunya. És habitual quan hi ha sentiment catalanista que va més enllà de les fronteres autonòmiques (evidentment, legítim) però carregat de timidesa i bonrotllisme políticament correcte. S’acaba anul·lant la legitimitat del que es defensa, i es deixa camí a les crítiques més dures de regionalismes.
TV3 (el programa “Temps d’aventura”) i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya proposa celebrar el primer ascens català a l’Everets “pujant un dels 25 cims més emblemàtics de Catalunya”. L’Heraldo denuncia que “La relación de montañas incluye al monarca aragonés de los Pirineos, el Aneto, con sus 3.404 metros de altitud y al también altoaragonés Vallibierna (3.056), – Vallhibierna según TV3- .”
Si es fa un llistat dels cims dels territoris de llengua catalana, no s’entén per què no posar pics andorrans, nordcatalans, valencians o balears. I no hi hauria més: “els 25 cims més emblemàtics dels territoris de llengua catalana“. Perquè fins i tot l’Heraldo en fa menció: “Eso sí, no dio explicación alguna de por qué no se incluyó en la lista ningún pico francés ni andorrano ni de otras zonas limítrofes con Cataluña.”
El què és evident és que si es fa els pics més emblemàtics dels territoris de llengua catalana cal resoldre quina és la llengua de l’Aneto. Podeu fer una ullada al llistat de Municipis de la Franja que hem usat extensament. I en este cas no és fàcil. Cap pic parla una llengua. Perquè els pics no tenen pobladors. En altres casos és fàcil, perquè estan envoltats de poblacions amb una llengua determinada. Però el fet que l’Aneto es trobe en una zona de transició lingüística entre l’aragonès i el català fa més interessant la disputa. L’Aneto es troba al terme municipal de Benasc, a la Vall de l’Éssera. I si alguna cosa caracteritza el benasquès és la polèmica sobre la seua filiació lingüística. Eixa dificultat és tal que sorprèn que ni la Wikipedia en aragonès ni la Viquipèdia en català conclouen clarament per una filiació.
“O benasqués ye uno d’os sistemas lingüisticos de transición d’a familia de luengas romanicas, de manera que a suya clasificación lingüistica ye un tema de debate prou enreligau.”
“El benasquès té força similituds amb el ribagorçà (català de l’Alta Ribagorça), l’aragonès i, menys, amb el gascó (occità de la Gascunya). Com a parlar de transició, l’adscripció a una o altra llengua ha estat discutida”.
Però la realitat encara és més complexa, perquè l’Aneto està a menys de 4 km de la frontera autonòmica, i a l’altra banda d’Aneto hi ha el municipi Aneto. Aixina, si una de les cares de l’Aneto dona a la Vall de l’Éssera i la filiació de la seua parla de transició continua despertant apassionats debats, l’altra cara és la de la Vall de Barravés i que inclou la població d’Aneto, de mateix nom que el pic. És un poble que de manera permanent alberga una vintena de persones. Aneto és una població del municipi de Montanui. I aquí, a la Vall de Barrabés, a diferència de l’Essera, ningú posa en dubte que el parlar és de filiació catalana.
En esta base, la polèmica està servida. Sobretot per a qui la busca i la dessitja. I l’Heraldo no ens cap cap dubte que en té un interès suprem. No s’entendria si no que promocione així un grup de Facebook en només 67 persones:
En Facebook ya hay una página denominada ‘Evitemos que el Aneto y el Vallibierna sean catalanes’, con 67 personas inscritas en el mismo, y que ya han mostrado su disposición de subir al Aneto en las fechas seleccionadas por el programa
Actualització: TV3 corrige el texto en el que ubicaba en Cataluña los picos del Aneto y el Vallibierna
[...] Sobre la catalanitat de l’Aneto 23 agost 23UTC 2010 [...]
Sinceramente, no hay por dónde coger este post. Me parece delirante. Mi opinión: una vuelta de tuerca más en los anhelos expensionistas de una parte del nacionalismo catalán.
Tampoc és res nou si es descobrix que existix un concepte que es diu Països Catalans ;) I com deia, legítim, clar.
L’Aneto és un cim situat en territori aragonés, en concret en el terme municipal de Benasc. El parlar de Benasc anomenat patués o benasqués és un parlar de transició entre català i aragonés, o aragonés i català (“tanto monta, monta tanto”), tal com ha determinat amb un rigor que enlluerna el filòleg benasqués Jose Antonio Saura, el seu màxim especialista com podem comprovar a partir de la lectura de la seua tesi.
El sentiment dels benasquesos és que el seu parlar no és ni aragonés ni català, i tot i que reconeixen la majoria d’ells que el seu parlar es diferencia de l’estándard aragonés (en vies de procés de construcció encara, cosa que desitgem), semblen més aïna partidaris de vincular el patués al l’aragonés que al català, cosa que ha fet que la intitulada (i esperem que alguna volta desenvolupada) Llei de Llengües d’Aragó, la reconega per la seua especificitat, i la seua tutela recaiga en la futura Academia d’a Luenga Aragonesa, si és que esta entitat és reconeguda per l’actual Govern d’Aragó.
En resum, l’Aneto, ens dolga o no als catalanistes (culturals i/o polítics) està en territori aragonés i en concret en territori aragonés no catalanoparlant, i per tant fora del domini lingüístic del territori de llengua catalana o dels Països Catalans, culturalment parlant. O siga, l’Aneto no és un cim del territori catalanoparlant. Una altra qüestió és si ho va ser en el passat, o el que és el mateix, el benasqués de segles anteriors (del qual poc coneixem) era català? Per favor, no juntem política, lingüística i sentiments.
Lluís-Xavier Flores i Abat
Un filòleg catalanista, valencianista i aragonesista.
Lluís-Xavier, no sé si han quedat clars els meus arguments, perquè no els referencies per a rebatre’ls. Jo dic:
“Però la realitat encara és més complexa, perquè l’Aneto està a menys de 4 km de la frontera autonòmica, i a l’altra banda d’Aneto hi ha el municipi Aneto. Aixina, si una de les cares de l’Aneto dona a la Vall de l’Éssera i la filiació de la seua parla de transició continua despertant apassionats debats, l’altra cara és la de la Vall de Barravés i que inclou la població d’Aneto, de mateix nom que el pic. És un poble que de manera permanent alberga una vintena de persones. Aneto és una població del municipi de Montanui. I aquí, a la Vall de Barrabés, a diferència de l’Essera, ningú posa en dubte que el parlar és de filiació catalana.”
I tu només respons que
“L’Aneto és un cim situat en territori aragonés, en concret en el terme municipal de Benasc.El sentiment dels benasquesos és que el seu parlar no és ni aragonés ni català, (…) semblen més aïna partidaris de vincular el patués al l’aragonés que al català (…) En resum, l’Aneto, (…) està en territori aragonés i en concret en territori aragonés no catalanoparlant, i per tant fora del domini lingüístic del territori de llengua catalana o dels Països Catalans, culturalment parlant.”
No sé si has detectat que el meu argument recau en què el cim de l’Aneto no està habitat. I té dos vertents, una de llengua més bé aragonesa (Benasc) i l’altra de llengua més bé catalana (Aneto).
Natxo entenc perfectament la teua postura i el teu article, però no cal embolicar el tema. El poble d’Aneto és catalanoparlant i està a l’Aragó; el cim de l’Aneto està deshabitat, pertany al terme de Benasc, en territori aragonés i on es parla patués o benasqués (com ja he dit, una parla de transició entre aragonés i català ribagorçans, mixta, però vinculada a l’aragonés); i per tant, els territoris catalanoparlants, ja siguen a l’Aragó o a Catalunya, no arriben al cim de l’Aneto (desgraciadament o afortunadament), primera perquè no hi ha habitants al capdamunt, com tu molt bé afirmes, i segona perquè és un cim en terme municipal de Benasc, territori no catalanoparlant (segons la Llei de Llengües i d’adscripció filològica incerta segons Saura, el seu màxim especialista, que qualifica el parlar de llengua autónoma) on viuen uns habitants que no se senten catalanoparlants (tot i que tampoc aragonesoparlants del tot). En resum, els Països Catalans des del punt de vista cultural (com jo m’he referit sempre) o la Catalanofonia (copiant un terme francés) no arriben,per tant, al cim de l’Aneto, independentmnet que una vessant del cim done cara al poble aragonés i catalanoparlant d’Aneto. El Heraldo a pesar del que és i la seua línia editorial, en part, té raó, ens agrade o no.
Vaya vaya con los nacionalismos, o sea, que si a los catalanes les gusta una cosa, se la apropian y tan felices…pues como alos aragoneses nos gusta el Tibidabo, a partir de mañana, lo incluiremos en nuestro territorio…..y Salou, también…¿pero como se puede retocar la historia con tanto morro?, luego no os quejeis de que se os tiene manía a los catalanes, estas actuaciones son las culpables…a este paso, incluiréis el Everest como cumbre catalana.
Un argument una mica cansat
http://www.lafranja.net/?p=5201#comments