Curtmetratges aragonesistes “només en castellà” 29 juny 29UTC 2010
Posted by xarxes in Franja, personal, sociolingüística.6 comments
L’Asoziazión Cultural Bente d’Abiento convoca un concurs de curtmetratges. La nota discordant és el punt sisè de les bases, que dona valor de llengua útil únicament al castellà:
SEXTA: Sólo concursarán cortometrajes y guiones que utilicen el idioma castellano en los diálogos o en los subtítulos.
La Bente d’Abiento (vint de desembre) és una associació, si més no, aragonesista, i vinculada a CHA. Deu lo seu nom al “vint de desembre” (en aragonès), data en que el Justícia és decapitat en la defensa dels interessos aragonesos davant los espanyols.
No ja només per una qüestió de dignitat ideològica les bases han de ser obertes tan al català com a l’aragonès, si no per referència a la Llei de llengües, que defensa clarament la producció en català i aragonès:
Artículo 20.-Promoción cultural de las lenguas propias.
En la promoción de la lengua como vehículo de cultura y, en particular, en lo relativo a bibliotecas, videotecas, centros culturales, museos, archivos, academias, teatros y cines, así como trabajos literarios y producción cinematográfica, expresión cultural popular, festivales, industrias culturales y nuevas tecnologías, corresponde a las Administraciones Públicas aragonesas, especialmente en las zonas de utilización histórica predominante de lenguas propias y en las zonas de transición-recepción.
Font: Purnas
ASOZIAZIÓN CULTURAL BENTE D´ABIENTO
La normalització del català al Matarranya 17 juny 17UTC 2010
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.add a comment
Viure en català en normalitat al Matarranya no és difícil. És la llengua habitual, la llengua del carrer. Lo que ha estat més difícil, per les consecutives polítiques de castellanització, és viure en català als àmbits formals, cults o mediàtics. Tan fa si era república, comité anarquista, feixisme o restitució monàrquica, que les coses formals i escrites al segle XX han estat en castellà. La llengua escrita, la dels llibrets de Festes o la dels bingos, si no és per folklore, s’ha fet en castellà. Evidentment, en temps dels Calatravos, al segle XVI , la llengua escrita oficial continuava sent lo català. Però el punt actual la política és tan castellanitzadora que fins i tot polítics comarcals se dirigixen oralment a la població de la comarca en castellà.Tan President de la Comarca del PAR (minut 55:15) com l’Alcaldessa de Fondespatla del PAR (minut 52:45) utilitzen lo castellà per a parlar a la població del Matarranya.
Per això, quan l’activitat privada d’una emissora de ràdio o d’un llibreter que inclouen lo català com una llengua normal, no podem parlar de “la normalitat del català”, sinó que ham d’accentuar l’aspecte actiu de la normalitat: la normalització del català. I d’això ha parlat TV3 al seu informatiu (minut 7:50): de dos experiències reeixides al Matarranya d’empreses privades de la comunicació i la premsa que tenen lo català com a ferramenta de treballa habitual. Una és la Llibreria Serret, de sobres coneguda fins i tot pel seu Premi Nacional de Cultura. L’altra és una novetat comarcal: Ràdio Matarranya (directe). Que funciona en català. Locuta en català, és la llengua dels seus col·laboradors, emet la publicitat en català (fins i tot adequada a les variacions lingüístiques locals del Mesquí), i el més important, manté el català en les entrevistes que l’entrevistat entén la llengua. Una política lingüística més que ideal per a un territori com lo Matarranya. Ànims, i avant. La propera fita serà normalitzar AragónTV. No pretenem la gran fita que des d’Aragó faiguen programació en català. Només que normalitzaren a les seues pantalles la realitat de la política lingüística de les nostres comarques. Seria necessari. Però això ja sí que és faena per a un altre apunt… o faena per a més…
Viles i gents: Greenwich al Matarranya 10 juny 10UTC 2010
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, personal.add a comment
Publicat a La Comarca el 11/6/2010
Lo Meridià de Greenwich és la línia imaginària que unix, de nord a sud, los dos pols de la Terra. És lo principal meridià perquè marque la longitud 0º. I és la línia oposada a l’Equador, que marque la direcció est–oest. Però a diferència dels paral•lels, que tenen una lògica física, lo Meridià 0º és arbitrari, i de fet no es va establir tal com lo coneixem actualment fins l’any 1851. En pocs anys gran part de la marina mercant ja l’utilitzave com a línia de referència. Però, per posar un exemple, França s’oposava i continuava utilitzant el Meridià de París.
Greenwich és un barri de Londres, i dona nom al Meridià 0º perquè hi està situat l’Observatori Reial de Greenwich, des d’on es va establir que començarien a mesurar-se els mapes. La línea és arbitrària, i podria passar per qualsevol puesto. Però el fet que s’haigue establit afecta bastant vida de les persones. Lo sistema horari es base en la variació horària a partir de l’hora 0 (UTC). També el canvi de dia ve marcat pel Meridià oposat a Greenwich. Se situe a l’altra banda de la terra en la Longitud 180º, que creuant el Pacífic establix que el canvi de d’hora comporta també l’inici d’un nou dia.
Però deixant de banda fets universals, allò realment important per a la humanitat és que el Meridià de Greenwich passe pel Matarranya. Evidentment, suposo que és broma. Però això té un potencial a explotar per a la comarca. Lo Meridià creue el Matarranya de nord a sud per Valljunquera, Fórnols, Ràfels, Mont-roig i Pena-roja. També més al nord passe pel Baix Matarranya, al terme de Maella, creuant la banda més a l’est del Pantà de Casp.
La línia passe molt a propet del túnel de Valdealgorfa de la Via Verda. Un tunel de 2,4km orientat pràcticament a la perfecció en direcció est-oest, i que gràcies a això és dels pocs túnels llargs que, dos vegades a l’any, són completament travessats per la llum del Sol. Continuant la línia cap al sud, la carretera N420, entre La Vall i Valdealgorfa, té una àrea de descans i un monolit que marquen lo Meridià 0º. També passe prop de Fórnols, i tant prop que hi ha la llegenda (rural) que diu que passe exactament pel mig de la plaça. També el turisme rural té la seua oportunitat de traure’n partit. La línia passa per les vinyes del Mas d’Aragonès (Pena-roja), recomanable per a fer-hi un mosset i descansar. I per a acabar de conjuntar fets, lo Meridià abandone la Comarca del Matarranya per la Cogulla. Menéndez Pidal situe aquí el Pinar de Tèvar, del Cantar del Mio Cid. Diuen que hi va perdre l’espasa el Cid, en una batalla contra Ramon Berenguer II. Si la trobeu, ja m’ho explicareu.
