La mala relació entre aragonesos i catalans no ve d’ara 24 maig 24UTC 2010
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística, sociologia.Tags: anticatalanisme, aragó, aragonesos, Art sacre, catalunya, Franja, lleida, Matarranya, Pena-roja, relacions, xapurriau
1 comment so far
A compte del judici sobre els Béns de la Franja, l’Avui ha entrevistat diferents persones que parlen sobre les males relacions entre aragonesos i catalans. A Aragó hi ha anticatalanisme. A Catalunya menyspreu pel veí pobre i espanyol. I no és res nou que les relacions entre Catalunya i Aragó són tot excepte germanor i bon veïnatge.
De l’entrevista n’haig tret una cosa que m’ha fet pensar. Tots els qui parlen de l’origen de l’anticatalanisme, lo situen en una època molt recent: la Guerra Civil, la creació de les autonomies o el canvi dels pobles de la Franja als bisbats aragonesos.
El president del centre d’estudis polítics i econòmics Rolde de Estudios Aragoneses, Vicente Pinilla, dóna força importància als conflicte dels béns. Creu que el litigi “ha estat molt negatiu perquè ha reforçat els arguments dels anticatalanistes, els més espanyolistes, i els que eren filocatalanistes, dels ambients socials progressistes, s’han sentit decebuts i menyspreats”.
“A partir del sorgiment de les autonomies, cada vegada les relacions estan més malmeses perquè el Partit Popular (PP) i el Partit Aragonès (PAR) aprofiten qualsevol qüestió per aconseguir vots. El PSOE es manté en una situació d’equilibri, però tampoc mou fitxa”, explica (el president de l’Associació Cultural del Matarranya).
L’explicació, segons Trasobares, ve de les vivències de la Guerra Civil. “Les relacions del Consejo de Aragón amb la Generalitat de Catalunya van fer néixer un discurs anticatalanista que ha arrelat”, diu. Per Trasobares, els sectors conservadors s’encarreguen d’alimentar la por a l’expansionisme de Catalunya, el pancatalanisme. Un exemple d’aquest temor és que només a la Franja es produeixen governs del PP amb el PAR, quan a la resta d’Aragó l’associació és PSOE-PAR.
Estic convençudíssim que l’origen de les males relacions entre aragonesos i catalans no és contemporani. I fa temps que busco una cita de Napoleó on declara que els aragonesos i catalans són els pobles amb més confrontació dels que ha vist a Europa. No haig pogut trobar mai eixa cita. Però sí que tinc a mà documentació original sobre les batalles que afecten lo Matarranya durant la successió de Joan II d’Aragó. Los Senyors de Calatrava són partidaris del rei, mentre que a Catalunya i Navarra hi ha aixecaments a favor de la successió del príncep. Siga la que siga la posició dels Consells del Matarranya, al voltant de l’any 1462 hi ha atacs des de Catalunya contra les forces reclutades pel comanador de Mont-roig, i el notari relata els fets amb una clara distància d’allò català i amb un to generalitzador de les malfetes dels catalans. I pel cognom, lo notari no és d’origen forani. Imagineu quin deu ser l’ambient Aragó endins…:
“l’estol del Principat de Catalunya sie vengut a la vila de penarroja per los quals dits catalans i estol sien estades cremades les cases del infra escrit notari ― Domingo Marçà― et de altres vehins et habitados de la dita vila et encara los altres bens mobles et cartes et memorials destruhits dispats et cremats”
Lombarte, Desideri (1999:85) Pena-roja, una vila a la frontera. Pena-roja: Associació Cultural Tastavins.
El perfil dels 5 membres universitaris del Consell de les Llengües 20 maig 20UTC 2010
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.Tags: aragó, aragón, aragonès, català, consejo, consell, Francho Nagore, Francisco Beltrán, Franja, Javier Giralt, lenguas, ley, llei, llengües, luengas, Luisa María Frutos, María Teresa Martín Zorraquino, superior
3 comments
S’ha anunciat que la Universitat de Saragossa ja ha triat el terç de membres que li pertoquen segons la Llei de llengües per a composar el Consell Superior de les Llengües d’Aragó. És la primera de les tres institucions que respon als requeriments legals, tot i que ho fa tard. Els noms dels cinc membres són Javier Giralt, Francho Nagore, María Teresa Martín Zorraquino, Francisco Beltrán y Luisa María Frutos.
Javier Giralt
Director del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universitat de Saragossa. Sobretot ha treballat en qüestions de l’estructura de la llengua i de dialectologia, tot i que també ha participat en estudis sociolingüístics. Ha retretebat als polítics que no havien demanat assessorament a la Universitat i que l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua Catalana tindria poca faena perquè la normativa ja l’havia fet l’IEC.
Francho Nagore
És un dels investigadors històrics de l’aragonès, professor universitari a Osca, membre destacat del Consello d’a Fabla Aragonesa, vinculat a Chunta Aragonesista i interessat en la llengua catalana a Aragó. Un estudiós de referència per la llengua aragonesa. No necessita moltes més presentacions. Referències a la Wikipedia i publicacions.
María Teresa Martín Zorraquino
Catedràtica de llengua castellana a la Universitat de Saragossa, amb un ampli espai de recerca en llengua castellana. Va dirigir el primer estudi demolingüístic fet a la Franja a mitjans dels anys 90 (Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón, amb M. R. Fort, M. L. Arnal y J. Giralt). En ell es confirma l’adscripció dels parlars de la Franja a la llengua catalana, tot i que per qüestions polítiques es recomana l’ús de denominacions com català d’Aragó. A les conclusions es posicionen contra l’0ficialitat de la llengua o de l’alfabetització general dels escolars de la Franja.
Francisco Beltrán
És especialista en història de l’antiguitat, amb un ampli currículum versat en la romanització d’Aragó. Fora dels estudis sobre el llatí, no ha treballat en aspectes sociolingüístics contemporanis a Aragó. Es desconeix la seua posició respecte la filiació lingüística del català a la Franja, la natura de la llengua aragonesa, o les polítiques a seguir per a la normalització lingüística a la Franja i de l’aragonès.
Luisa María Frutos
És nascuda l’any 1939, geògrafa especialitzada en desenvolupament rural, ús del sol i l’aigua i estructures agràries, amb un ampli currículum en aquest camp. En el seu ventall de recerca no hi ha cap estudi relacionat amb la lingüística o amb la sociolingüística. Només hi apareix un curs com a professora col·laboradora en Cursos per a estrangers de Difusió de la Llengua, Cultura i Civilització espanyola. Declara, això sí, poder llegir en català.
La Universitat de Saragossa ha triat uns perfils que, per als qui tenen un coneixement expert en la matèria (Giralt, Nagore i Martín), podran acomplir sense dificultats un dels papers del Consell: decidir, a proposta d’algun ajuntament, sobre la “denominació de la seua modalitat lingüística, fonamentat en raons històriques, filològiques i sociolingüístiques”. Aquest tres membres podran resoldre sense dificultats la denominació i mapificació sociolingüística de la Franja i de l’aragonès. El que trobem a faltar per part de la Universitat són perfils adequats pel seu camp de treball per a l’assessorament en política lingüística, funció que la llei encomana a este Consell. La Universitat de Saragossa ha omplit els espais no filològics amb especialistes en la romanització i en geògrafa rural (Bletrán i Frutos).
El Consell de les Llengües hauria d’estar format per dos tipologies d’experts: d’una banda, filòlegs i lingüistes especialistes en l’estructura i la història del català i l’aragonès, i de l’altra, per experts en ciències socials relacionades amb la política lingüística: pedagogs que puguen assessorar en el desenvolupament de polítiques educatives per a l’alfabetització dels escolars, sociòlegs i politòlegs experts en l’estudi del contacte de llengües, els conflictes relacionats amb aquest contacte, en la substitució lingüística, la distribució funcional de les llengües, psicolingüistes per mesurar el desenvolupament de les polítiques d’aprenentatge de la llengua, experts en dret lingüístic per encabir les propostes en l’entramat legal aragonès…
De noms no en falten: Ramon Sistac ha treballat extensament sobre el català de la Franja, n’ha treballat els seus aspectes socials i és expert en les varietats de transició entre el català i l’aragonès, Juan Martínez Ferrer és un pedagog que va fer la seua tesi doctoral sobre la realitat sociolingüística del català i l’aragonès, Juli Pallarol deu ser ara mateix qui millor coneix l’entramat legal en dret lingüístic a Aragó, Artur Quintana és membre de les acadèmies de del Català i de l’Aragonès i coneix extensament le’structura d’estes llengües, Josep Espluga és un sociòleg de la Franja que ha treballat en estudis qualitatius sobre les ideologies dels parlants sobre el català a la Franja, Àngel Huguet és un psicolingüista amb un extens currículum,… La Universitat de Saragossa ha limitat la seua tria dels representants del món acadèmic a gent que treballa a esta Universitat. Tot i que gran part de l’estudi de la realitat sociolingüística no es fa a Saragossa, si no a altres Universitats. Si el món acadèmic no ha adequat la tria de membres a esta realitat, possiblement els perfils polítics seran encara més allunyats de l’estudi acadèmic de la realitat.
Xuta, òlipa, caro, duc i mussol: rapaces nocturnes 19 maig 19UTC 2010
Posted by xarxes in Matarranya, Pena-roja, personal.Tags: au, aus, òliba, òlipa, buho, caro, cárabo, duc, gamarús, lechuza, mochuelo, moixó, moixons, mussol, nocturnes, ocell, ocells, rapaces, xuta
1 comment so far
Fa molts anys que convivim amb uns aus nocturnes i rapinyaires: cacen ratolinets de nit. Però per als que no n’entenem són iguals. Sentim “xuts”, “bugugu gúuuu”, “buuuh” i altres sons que associem a un seguit de noms intercanviables, confusos, difícils de recordar, i encara més de diferenciar. És per això que, intentant buscar coherència, i en l’ajuda inestimable dels vells del lloc ;) haig fet una miniguia per a diferenciar-los. Envieu-me qualsevol cosa que s’haigue de corregir, i si trobeu algun vídeo o audio del “xuuut” de la xuta, feu-me’l arribar. Jo no n’haig sabut més.
Duc
En castellà és el buho i el seu nom científic és bubo bubo. És el més conegut de tots. Fa el reconegudíssim so del “buuh”. Es diferencia de les xutes perquè té “orelles” o “banyes” al cap. Definició a la Wikipedia.
Lo cant del duc:
Aquí n’hi ha un exemplar recuperat al Cinca
Xuta, Òlipa
En català central és conegut com òliba, tot i que almenys al Matarranya li diem òlipa. En castellà és conegut com lechuza i té per nom científic Tyto alba. Té dos sons característics: un “xuuut” monotonal i un so paregut a la respiració profunda d’una persona dormint. Se li diu també xuta oliera pel fet que sol habitar prop dels campanars i diuen que es veu l’oli de les llanternes de l’església. A diferència dels ducs, les xutes no tenen orelles a la part alta del cap.
Al minut 1.55 d’este vídeo apareix un dels seus sons més característics.
Aquí hi ha alguns exemplars amb més llum, però en una situació de perill per a ells. Al minut 1:21 també hi ha el so.
No he sabut trobar el xuuut. Podeu aprofundir llegint la definició a la Wikipedia.
Caro
En català central és conegut com gamarús, i en castellà, cárabo. El nom científic és Strix aluco. Visualment no es diferencia molt de la xuta. La gran diferència que tenen és el so: el del caro és multitonal, vibrant i molt més llarg:
Definició a gubiana.com i a la Wikipedia.
Mussol
En castellà és conegut com mochuelo i el seu nom científic és Athene noctua. És el més menut dels quatre. Definició a la Wikipedia. Al vídeo podeu sentir el seu so. Com el de la xuta (unitonal), però més agut i llarg.
Tres, quatre, cinc o sis graus de distància 10 maig 10UTC 2010
Posted by xarxes in estadística, sociologia, xarxes.2 comments
Fa un temps feiem referència als estudis que confirmaven que la distància entre usuaris de Messenger era de 6,6 graus de distància (aneu a l’article per veure l’origen sobre els graus de distància). Al bloc Policy Networks repassen aquells que posen en dubte el mite dels sis graus de distància de Milgram i fan referència a diferents experiments que posen les distàncies en 3 graus en la telefonia mòbil o inferior a 5 graus al Twitter. Experiments interessants, però que no deixen de filtrar la societat amb només aquells més bén connectats.
“Chapurriau parlat, no escrit” 7 maig 07UTC 2010
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística, sociologia.3 comments
Continuant la línia del que dèiem ahir, fa uns dies Carles Terès recuperava al seu bloc un document que un exalcalde del PP matarranyenc que li va enviar fa 15 anys per tal de crear l’Associació “Baish Aragonés”. Actualment esta associació apareix als fitxers de membres de la FACAO. I al seu inici volia esborrar la denominació de “chapurriau“, per a implantar la de “baish aragonés“. Així en la “sh” i en l’accent obert a la “è”, Suposem que la grafia, inconscientment, seguix lo model occità, tot i que ells mateixos dubten i diuen:
Pretendemos también que, con cargo a los fondos públicos, no (sic) se enseñe en las escuelas otro idioma comarcal o regional que el “Baish (o Baix) Aragonès”, por ser patrimonio del Reino de Aragón.
Entre insconsistències gràfiques i inconsistències d’objectius, no queda clar si volen que la llengua s’ensenyo a les escoles, o no volen. Molt similar a les inscosistències dels manifestants de La Codonyera, que la màxima brillantor dels seus cabals, escriuen en pancarta, sense cap tipus de vergonya intel·lectual:
“CHAPURRIAU PARLAT NO ESCRIT”
Pretendre relegar una llengua només als usos orals té la seua coherència, però si ho expeses per escrit, si més no, no ho escrigues en “xapurriau”.
Carta als alcaldes (1996) pel “Baix Aragonés Nota de premsa (La Comarca, 17/11/95)
No Hablamos Catalán i alcaldes del PP 6 maig 06UTC 2010
Posted by xarxes in Matarranya, sociolingüística, sociologia.1 comment so far
Estic escoltant s Ràdio Matarranya un alcalde del PP que seguix les directrius ultres del PP per radicalitzar les bases. Considere que la Llei de llengües és an-ti-cons-ti-tu-cio-nal. Al seu poble han aparegut pintades que resaven NO HABLAMOS CATALÁN i que potser provenen dels pocs cercles que fan conlloga en la FACAO i la PHNC. Però, tot i tindre una opinió tan formada en dret i lingüística, este represenant polític fa honor sense problemes, i ho pot demostrar, que No Hablan Catalán. A pesar de de viure-hi tot la vida, i haver-se integrat fins el punt d’arribar a alcaldes, és castellà l’únic que han aprés a parlar?
Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense.
El català a l’Heraldo 4 maig 04UTC 2010
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.2 comments
L’Heraldo explica que la senyal d’AragónTV arribarà a la costa catalana per a que els saragossans tinguen la seua cadena al pisset de Salou durant l’estiu. I ja de passada, això ha permès desplegar (de nou) TV3 a la Franja i ampliar-ho a la resta de televisions de la Corporació Catalana. El millor és que tot i que el PAR, el senyor Biel i la senyora Maria Herrero, han arribat a dir autèntiques animalades filològiques, al principal diari d’Aragó, que a més és el més conservador, manfesten alt i clarament:
El mayor interés en recuperar los canales catalanes (TV3, C33, K3 y 3/24) se circunscribe al Aragón oriental, donde se habla el catalán y su población se beneficiaba de la cobertura analógica.
