Les xarxes de vots a Eurovisió 17 març 17UTC 2010
Posted by xarxes in música, xarxes.Tags: europe, eurovisió, eurovision, music, networks, songs, xarxa, xarxes
add a comment
Els Premis Malofiej donen valor als gràfics en premsa que faciliten la lectura de dades . Enguany lo premi ha anat a un gràfic que representa els vots d’Eurovisió. Mostra qui vota a qui, i presenta la idea que hi ha dos blocs de països que es voten de manera indefectible: lo bloc de l’Europa oriental i el bloc de l’Europa occidental.
Un dels membres del jurat, Ramón Salaverría, ho explica aixina (traducció lliure):
Aquesta vegada la notícia més important és que el principal premi no l’ha guanyat The New York Times. Després de tres anys consecutius s’ha situat en el ‘Best of Show “de manera aclaparadora, el Times ha cedit el testimoni aquest any a un mitjà europeu. That’s news!
En concret, l’honor de ser considerat el millor gràfic de l’any passat en el món li ha correspost a un treball de l’edició digital del suec Svenska Dagbladet. Per a més sorpresa, el premi ha correspost a un gràfic sobre una cosa tan irrellevant en aparença com el festival de la cançó d’Eurovisió: How did europe vote in last’s years Eurovision Song Contest. Abans d’exclamar ‘WTF!’, mireu el que segueix.
Per què va guanyar? Aquest gràfic, signat per Thomas Molen, és molt simple en la seua forma però extremadament eficaç en el seu missatge. Compleix la missió de tot bon gràfic: explicar una mica abstracte de forma visual i fer-ho amb la màxima senzillesa. En una primera lectura, informa sobre quins països van votar cada cançó en el concurs de 2008 (l’any del inefable Rodolfo Chikilicuatre, en efecte). No obstant això, el gràfic permet aprofundir en l’anàlisi i va molt més enllà: confirma la hipòtesi tantes vegades expressada pel veterà José Luis Uribarri en les seves retransmissions del Festival, segons la qual, amb independència de la qualitat de la cançó, hi ha països que indefectiblement voten a altres. Això desemboca en una curiosa divisió entre els països de l’Est i l’Oest d’Europa. Aquesta línia divisòria es traça amb claredat en aquest gràfic que, sense necessitat de llegir suec, permet advertir clarament el teló invisible que existeix entre les dues Europes, la taronja i la blava. D’aquesta manera, el que aparenta ser un gràfic sobre una cosa tan banal com Eurovisió, acaba convertit en un fabulós i subtil mapa sociològic de tot un continent. ¡Bravo!
Si us interessa este tipus de dades, consulteu un article de la revista Social Networks. És més vell (1995), però molt més complet, perquè pren dades longitudinals i fa una anàlisi més profunda: ‘Unite Unite Europe’ The political and cultural structures of Europe as reflected in the Eurovision Song Contest. Al resum hi diu (traducció lliure):
L’anàlisi revela una estructura de tres bloc polítics. El Bloc Occidental pot ser vist com una coalició basada en interessos històrics i polítics. El Bloc Nord obté la seva solidaritat comú primordialment dels codis culturals i els idiomes (és a dir, l’alemany). El difús Bloc Mediterrani probablement crea la seva aliança inestable d’experiències culturals comuns.
Vist per Purnas en o zierzo
Xarxa reticular de contingut sobre què no dir durant l’acte sexual 15 març 15UTC 2010
Posted by xarxes in xarxes.add a comment
Una idea senzilla sobre què dir i què no dir durant l’acte sexual. Lo gràfic se subdividix en bo i roín. N’hi ha de realment graciosos, com per exemple el que mostra que dir gràcies no és en principi ni bo ni roín. Continuar per moltes gràcies pot ser positiu. Però continuar amb aquí hi ha un dolar pot tindre conseqüències imprevisibles. O els sorolls d’animal com grrruau, ja siga de lleó o tiranosaure rex, o el iiiiih! de Xita poden estar a la banda positiva. És clar, això seria molt discutible. Però pot tindre conseqüències nefastes sorolls d’animal com beeeeee d’ovella o oing de gorrino. En fi… una xarxa molt entretinguda :-)
Evidentment, l’anàlisi reticular de contingut té altres aplicacions.
Vist a Ignacio Escolar, que ho havia vist a Perogullo.com
Xeic! Xaica! Eic! Uic! Ec! 13 març 13UTC 2010
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, música, Pena-roja, personal.Tags: Xeic! Xaica! Eic! Uic! Ec!
2 comments
Enguany al Franja Rock venen los Xeic!, que són de Rasquera (escoltar). Xeic és una salutació usual a les Terres de l’Ebre. “Què passe, xeic!”, “sí, xeic, ja ho vaig veure”, … Seria equivalent a expressions d’altres contrades, i que s’han fet força famoses, com “nen!” o “co!“. Del Xeic! conec les varietats de Xec!, Eic!, Uic! i Ec!. I les seues correspondències femenines: Xeica! o Eica!. I en plural: Xeics!, Xecs!, Eics!, Xeiques!, Eiques!.
El que m’ha sorprès és descobrir l’origen:
Xeic (en àrab شيخ, xaikh, “ancià”) és un títol honorífic d’origen àrab el sentit del qual és “venerable” o “mestre”. En termes generals, un xeic és una persona respectada a causa de la seva edat, els seus coneixements o la seva autoritat.
La denominació islàmica es continua utilitzant, i amb les noves migracions, s’ha reintroduït aquí. De fet, lo diccionari normatiu diferencia entre el xeic, jerarquia àrab, i xec, de l’ús col·loquial:
XEIC
1 m. [LC] [ISL] Títol dels caps de tribu àrabs.
2 m. [ISL] Ancià d’una tribu àrab.3. XEC m., forma dialectal,
per xic (Tortosa). També es diu xeic. Les formes xec i xeic s’usen només en vocatiu, és a dir, dirigint-se a la persona mateixa a qui es vol donar el nom de xic.
Lo diccionari descriptiu també coneix l’ús col·loquialitzat:
XEIC, XEICA m. i f.
Xic (usat només en vocatiu, o sia, aplicant el mot a la persona a qui es dirigeix la paraula) (Tortosa). Acabem-hu, xeic, que si no, mos embolicarem, Moreira Folkl. 424. (V. xec, art. 3). Fon.: ʧéјk (Tortosa).
De fet, al Matarranya se coneixen expressions com “xics i xeics” o “xics i xacos“, que es referixen tota classe de gent, sense distincions: “hi anaven xics i xacos“. Possiblement l’origen manté la diferència entre un “xeic” i un “xic”…
La millor part del multiculturalisme ha estat que, tal com explica la Wikipedia, “en molts llocs s’ha convertit en nom propi. A l’Àfrica Occidental són molt utilitzades en aquest sentit les derivacions afrancesades Cheïkh, Sékou o Cheikou.”. I casualment, entre els equips de fútbol local al Matarranya sobreïx algun jugador que es diu “Chec”.
Recordeu: per a Sant Jordi hi ha cap de setmana complet a Pena-roja. 23 d’abril excursió a La Caixa (Penya Aznar) i 24 d’abril Franja Rock, en Xeic!, Agraviats, Skándalo Público, i trobada de gaiters per la tarde.
Cinc anys escrivint al Viles i gents 8 març 08UTC 2010
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, personal.1 comment so far
Cinc anys escrivint al Viles i gents
Vaig sentir parlar eixe columnista del Viles i Gents per primera vegada a unes jornades de literatura oral a Calaceit. Aquell home que havia llegit tantes vegades, que escrivie coses tan properes, per fi tenie veu i es deie Carrégalo. Com qui per fi coneix a algú a qui només ha parlat pel messenger. Al cap del temps, me va mencionar si voldria participar al Viles i Gents. I li vaig dir que no.
Segurament va ser una de les poques vegades que vaig saber dir que no. Estava en un pic d’entregues pendents. I com no pot ser d’altra manera, quan les aigües van tornar al seu curs, li vaig preguntar que si recordave la proposta. I aixina fins avui. A columna escrita cada mes i mig des de febrer del 2005. Temps més tard va ser el Viles i gents 2.0, via bloc a Internet. Les trobades de vilaters. Lo llibre de recopilació d’articles. La columna germana a Lo Cresol, del Diario de Teruel…
Segurament que la columna més difícil va ser la primera. Ja la tenia redactada, i fer-la no m’havie suposat excessiu problema. Però prop de la data d’entrega van ocórrer els fets de la Todolella. No sabia si escriure en reconeixement de tot allò que havíem perdut. I alguna batalla vaig tindre que lidiar.
Una altra columna que més confiances me va costar va ser la del consum de cocaïna. Escriure en plena normalitat que sí, que hi ha farlopa als pubs, no va ser ben encaixat pràcticament per ningú. Però cap argument deia “sí, molta coca, i què?”. Ningú normalitzave la situació. Totes les crítiques reproduïen la maldita foscor.
I aixina ha estat durant estos cinc anys. Encara hi ha qui em pregunte que quan cobrem d’escriure la columna. Si teniu ganes de fer perres i amics, teniu obert lo Viles i Gents de bat a bat. I tant!
