El PP es preocupa pel cost de la política lingüística aragonesa 18 febrer 18UTC 2010

En l’oposició cavernària a la Llei de llengües d’Aragó hi ha hagut dues línies d’oposició:

• Una l’ha liderat lo PAR, amb la denominació (i natura) de la llengua catalana de la Franja.
• L’altra, liderada pel PP, ha estat sobre el cost de la política lingüística, segons ells inassumible pel Govern d’Aragó.

Les dues línies d’argumentació venen a criticar una part del tot (el nom o el cost) quan en realitat volen criticar el tot: la política lingüística del simple reconeixement de les minories lingüístiques.

Lo PP autonòmic aprofita l’espai que els seus votants li donen a les Corts d’Aragó per a dir:

(…) que el desarrollo e implantación de su política lingüística se lleve a cabo desde el respeto del principio de economía y reducción del gasto y que no suponga, en ningún caso, un incremento del gasto de las Administraciones públicas aragonesas, así como en los ciudadanos implicados o afectados por su aplicación.

Font i debat de la intervenció

El PP governa Fraga. Sense coherècia amb el seu discurs autonòmic d’austeritat amb la política lingüística, farà despesa en este sentit. Invertirà diners per esborrar el nom en català que tenen alguns pocs carrers de Fraga i els rebatejarà en castellà. 

A Aragó la política lingüística fa relluir la incoherència dels partits polítics.

Espurnegall de notícies gener 2010 5 febrer 05UTC 2010

Haig fet lo resum mensual de notícies per a Temps de Franja (Espurnegall de notícies). Lo tema central és lo desenvolupament de la Llei de llengües. Però tampoc hi ha grans novetats:

Espurnegall de notícies gener 2010

El mes de gener de 2010 és el primer que es desenvolupa amb la Llei de llengües aprovada. Però no hi ha una repercussió mediàtica important sobre este tema. Lo Consell Comarcal de La Llitera aprova una moció per tal que el Govern aragonès protegixca les llengües. Compta amb lo vot de PSOE i CHA i el dels principals opositors a la Llei de llengües (PAR). Algun mitjà de comunicació apunta que a la Llei de llengües li queda fer el camí més important: lo desenvolupament. S’han de delimitar els territoris lingüístics, los ajuntaments han de decidir si aproven alguna denominació diferenciada i s’han de constituir el Consell Superior de les Llengües i les Acadèmies Aragoneses de la Llengua Catalana i la de la Llengua Aragonesa.
Lo sociolingüista Albert Branchadell publica a El Periódico de Catalunya un article on compara la política lingüística d’Aragó i Catalunya: “És interessant contrastar els drets lingüístics de les 2.000 persones que parlen habitualment aranès a Catalunya amb els de les més de 30.000 que parlen català a l’Aragó. A l’Aragó (…) només es podran dirigir en català a l’Administració a les «zones d’utilització històrica predominant» d’aquesta llengua. Els 2.000 parlants habituals de l’aranès, en canvi, comptaran amb uns drets lingüístics (…) «arreu de Catalunya». Al Govern d’Iglesias no se li ha acudit publicar la llei d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies de l’Aragó en les llengües pròpies de l’Aragó.” De fet, tot i l’aprovació de la Llei, els drets lingüístics més bàsics es veuen sobrepassats pels responsables educatius locals: lo diari La Comarca destapava el cas de l’Institut de Casp, on el seu director limita les facilitats per a cursar l’assignatura optativa de català manifestant que “los bachilleres y las familias están pensando más en la universidad que en hablar catalán”.
En el camp dels mitjans de comunicació, l’Ajuntament de Fraga (PP) assegurava la recepció de TV3 en analògic en la transició digital, donats els retards dels acords autonòmics per a integrar les cadenes en català. Al Matarranya començaven els primers problemes per a continuar rebent TV3. Per la seua part, en un model audiovisual diferent, CHA reclamava programes en català i aragonès a la ràdio i televisió aragoneses.
En l’afer dels béns religiosos de la Franja, el bisbat de Lleida canviava els seus arguments i a partir d’ara es reconeixia propietaris dels mateixos. Temps enrere havia defensat la propietat aragonesa. Per la seua banda, els dos advocats que pretenen representar interessos aragonesos, entre els quals sobreïx lo reconegut opositor al patrimoni lingüístic Hipólito Gómez de las Roces, s’han interposat unes querelles mútues per desavinences.
En el creixent conflicte entre Aragó i Catalunya, del qual la Franja n’és patidora, Barcelona anunciava este mes que s’enfrontarà a la candidatura Saragossa-Jaca per als Jocs Olímpics d’Hivern. L’alcalde de Saragossa anunciava al de Barcelona que no està invitat a la seua ciutat i que “si gana Barcelona serán los Juegos de la nación de Cataluña. En el caso de Zaragoza, los Juegos serán de la nación española.“
A nivell comarcal, la notícia més important al Matarranya van estar les històriques nevades, que van deixar un muntanyer perdut i incomunicat durant dies. També se celebraven els pactes de l’aigua entre la conca alta i la baixa del Matarranya, i s’anunciava la construcció de basses de contenció a la conca del Tastavins. Al Baix Cinca es feien notar les crescudes fluvials a l’Ebre, mentre el govern d’Aragó aprovava la central tèrmica a Mequinensa. A la Llitera es detenia persones relacionades amb una onada de robatoris a ajuntaments i escoles. I a la Ribagorça, la concentració contra l’autopista elèctrica tenia un gran èxit, i apareixia a informació pública l’ampliació de Cerler per Castanesa.
Finalment, tot i que és habitual que la FACAO ocupo l’apartat de casos surreals, esta vegada és lo PP que li pren la posició. Este partit va denunciar davant lo director de la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión que a un debat on participaven un catedràtic i un director de departament universitari no s’havia acovidat a discutir a un militant del PAR. Serà que el PAR no ho pot denunciar,o que ja no es volen embolicar en més casos surreals.