Viles i gents: La TDT: una frontera més alta 25 gener 25UTC 2010
Posted by xarxes in Franja.1 comment so far
La TDT: una frontera més alta
N. Sorolla Categoria: Article Viles i Gents(Publicat a La Comarca de 22/01/10)
La Televisió digital ha millorat les possibilitats d’este mitjà de comunicació omnipresent. Més canals i millor senyal. Abans teníem nou cadenes, de les quals dos eren cadenes autonòmiques en català (TV3 i C9) i una autonòmica aragonesa (monolingüe en castellà), dos públiques estatals (TV1 i La2) i 4 cadenes privades estatals (T5, A3, Cuatro i Sexta). D’un total de 9 cadenes, un terç ere de proximitat autonòmica i les cadenes en català superaven lo vint per cent.
Inaugurant les facilitats de la nova tecnologia, allò pròxim mos ha desaparegut. Lo Matarranya té hasta vint-i-tres canals en obert. Però dels nou que en teníem n’han desaparegut dos: TV3 i Canal 9. Per tant, la proporció de canals en català ja ha baixat del vint-i-dos per cent al zero absolut. I del terç de televisions autonòmiques que teníem, ara són lo 4,3% (AragónTV). A canvi, han entrat hasta 3 canals de televenda, emissions en directe de Gran Hermano i canals de la caverna.
La nova Llei de llengües d’Aragó diu “Artículo 4.—Derechos lingüísticos. d) Recibir, en las lenguas propias de Aragón, publicaciones y programaciones de radio, televisión y otros medios de comunicación social.”. Les lleis estan per a saltar-se-les, i han desaparegut los Ventdelplà, les Alqueries Blanques i el temps de la catalana. Alguna negociació hi ha entre Aragó i Catalunya. Però ni de lluny pareix que es plantejo seguir l’esperit de la llei: sumar el 33 (segon canal català), IB3 (Balears), Punt2 (segon canal valencià), lo 3/24 (notícies), Super3 (xiquets) o el 300 (sèries). La Llei també té una via aragonesa de resolució: promover la emisión en las radios y televisiones públicas de programas en las lenguas propias de Aragón de manera regular. AragónTV emetent en català…
Catalunya contra Aragó: uns jocs olímpics d’hivern com a excusa 13 gener 13UTC 2010
Posted by xarxes in Franja.Tags: andorra, aragó, aragón, catalunya, jocs, lleida, olímpics. hivern
4 comments
Per als qui estem orgullosos de parlar català a la Franja no és nova la cantinela dels anticatalanistes, que han de recórrer a parlar dels seus veïns catalans per a decidir quines restriccions lingüístiques mos imposen a la Franja. Una ideologia pancatalanista, encara que no els ho paregue. Que si mos han robat los béns de la Franja, que si mos foten l’aigua, que si són nazis imperialistes, que si Carod és aragonès,…
I avui, només obrir els ulls del llit, miro una conversa d’un amic al talk i em poso a sumar un adagio més a la cantinela: Hereu evoca l’esperit de Barcelona’92 per impulsar la candidatura Barcelona-Pirineus als Jocs d’Hivern del 2022. Passo a llegir lo titular previsible de l’Heraldo de Aragón, que ja està escrivint la clau de sol i l’armadura de clau, en si sostingut menor: Barcelona se enfrentará a la candidatura de Zaragoza-Jaca para los Juegos de Invierno de 2022.
L’octubre (de 2009) Saragossa va confirmar que s’hi presentave: Zaragoza-Pirineos confirma su candidatura a los Juegos Olímpicos de Invierno en 2022. Aragó havia vetat la presència de Catalunya a esta proposta. Lleida es plantejava liderar-la i que Aragó s’hi sumare. Aragó plantejava Saragossa-Andorra, però amb l’oposició de la Federación Española de Deportes de Invierno per fer uns Jocs amb seu a dos estats. I finalment Barcelona fa pública la proposta sense haver parlat amb les pistes d’esquí. No és excitant, tot plegat? ;)
PS: Encara hi ha qui veu tan bones relacions entre Catalunya i Aragó que diu que Marcelino és un pancatalanista i un venut a Catalunya.
PS2: A mi el que m’està recordant això de fer uns jocs olímpics d’hivern a Barcelona és a les pistes d’esquí de Marina d’Or.
Perdut en una travesia als Ports de Beseit 12 gener 12UTC 2010
Posted by xarxes in Matarranya.add a comment
Finalment, han trobat al muntanyer perdut per la neu als Ports de Beseit. Per la situació que indiquen los mitjans de comunicació, al Barranc de Capatx, tocant a la Font del Teix des d’a on naix lo Matarranya, encara tenia un tros fins Beseit. 15km riu avall.. en neu… mala alimentació… abromegat… Mos felicitem perquè al final ha anat tot bé!
Situació del Barranc de Capatx al Google Maps.
El doctorand es relaxa a les vacances 8 gener 08UTC 2010
Posted by xarxes in tesi.2 comments
Estes festes de Nadal les haig aprofitat per a armar la tesi. S’ha de matisar, però , que les haig aprofitat tant com m’han permès los serveis de manteniment i ampliació de capital social: menjars i visites familiars, amics, festes, interrupcions de gent al quarto de treball perquè se suposa que allà estic passant l’estona,…
Així que un dels darrers PHD Comics em va com anell al dit (vist a El Pati Descobert):
Relaxació en vacances? (traducció lliure)
Eixos: estrès i temps (amb marca per a les vacances)
- (estrès normal)
- Finalitzant tot abans de marxar! Ahhhh! (estrès altíssim)
- (inici de les vacances i baixada de l’estrès als mínims)
- Ahhh!
- Urgint a ressistir de revisar el correu electrònic
- Revisant lo correu electrònic
- Preocupat sobre totes les coses que tens que fer quan tornos (estrès superior al “normal”)
- Adonant-te que és millor viure que treballar (baixada de l’estrès als mínims)
- Crisi existencial
- Considerant breument no tornar mai enrere
- (final de les vacances)
- 350 missatge nous a la safata d’entrada (l’estrès puja de cop)
- Espera, la major part és correu brossa
- Ufff, ningú va notar que estaves fora
- Això significa que sou inútils?
- Tornant a la normalitat
“Espurnegall”: notícies desembre 2009 per al Temps de Franja 7 gener 07UTC 2010
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.add a comment
Les Corts d’Aragó han aprovat la Llei de llengües, en data 17 de desembre de 2009. Este dia quedarà gravat en la història del català a la Franja, juntament en les modalitats lingüístiques del primer Estatut d’Aragó (1982), la Declaració de Mequinensa (1984), la implantació de l’opció del català a l’escola de la Conselleria de José Bada o la Llei de Patrimoni Cultural de 1997 reconeixia que allò es deien català i aragonès.
L’origen dels debats sobre la Llei de llengües es remunten a l’any 1996, on la reforma estatutària incorpora un mandat a les Corts d’Aragó per a aprovar una Llei de llengües. El 20 de juny de 1996 el ple de les Corts d’Aragó acorda la constitució d’una Comissió especial i el 7 d’abril de 1997 s’aprova el dictamen de la Comissió, amb el vot favorable de tots els partits. Només lo PP fa un vot particular, on defensen la denominació de català d’Aragó i s’oposen al reconeixement de les parles altaragoneses com una llengua constituïda. El contrari que hem vist 12 anys més tard, on posen en dubte la natura del català. I també el PAR fa el paper totalment oposat a l’obra teatral que ha interpretat estos darrers mesos: en aquell moment manté la coalició de govern amb lo PP, i es distància de les tesis dels populars per a signar de cap a peus lo dictamen de la Comissió. Així, el dictamen insta el Govern (PP-PAR) a aprovar una Llei que reconega el català i l’aragonès. Lanzuela (PP) atura el procés fins la seua eixida del Govern.
Iglesias el substitueix a partir de 1999, ja amb lo suport del PAR. Promet la Llei de llengües en la seua investidura. I culmina el procés l’any 2001, presentant un avantprojecte de Llei de llengües. Però de seguida es comença a veure el canvi de posició del PAR en matèria de política lingüística. Malgrat això, el 13 de març de 2001 es presenta l’Avantprojecte a les Corts. Aquest declara oficials el català i l’aragonès als territoris on són pròpies, però els ajuntaments poden declarar d’ús predominant i la denominació d’una llengua o modalitat lingüística vernacular pròpia del municipi. Finalment, l’Avantprojecte queda en via morta i s’atura.
L’any 2003 Iglesias repeteix mandat amb lo PAR, i també repeteix la promesa de Llei de llengües. L’abril de 2005 Marcelino anuncia que hi haurà Llei. L’octubre, es fa pública una proposta d’avantprojecte. .Però durant el mes de desembre de 2005 Iglesias atura el debat sobre la Llei adduint que cal “no fer-lo coincidir amb l’apassionat debat que existeix ara sobre la reforma de l’Estatut de Catalunya”. Durant l’any 2006 no es reconeix ni el català ni l’aragonès al nou Estatut d’Aragó.
En plena campanya electoral de 2007, lo PSOE torna a prometre la llei de llengües, i Biel manifesta que no hi troba inconvenient. Iglesias anuncia que serà de les primeres lleis en eixir. Però no és fins el 2 de juliol de 2009 que el PSOE registra una proposta de Llei per al seu debat a les Corts d’Aragó. El PAR es desmarca del seu soci de govern manifestant que no pot permetre el reconeixement del català, proposant la denominació d’aragonès oriental que ha nascut en les calderes secessionistes. Finalment, la llei és aprovada amb els vots de PSOE i CHA el 17 de desembre de 2009. Un país lent per al reconeixement de les minories lingüístiques (12 anys) i ràpid amb la legislació per a centres d’oci d’alta capacitat.
En línies generals lo text no aporta cap millora substancial a la situació del català. Lo text reconeix allò bàsic per a la pervivència de la llengua que ja era així de facto: la denominació de la llengua i l’ensenyament. Lo català ja era l’únic nom amb que apareixia en la legislació lingüística, i l’ensenyament en català continua sent inexistent. Però el resultat de la llei serà una qüestió a tractar extensament a partir d’esta nova etapa. És lo moment d’organitzar les jornades necessàries.
Natxo Sorolla
L’edició en català de la Wikipedia, primera en qualitat a nivell mundial 5 gener 05UTC 2010
Posted by xarxes in personal.add a comment
Enhorabona!
“(…) l’edició en català de la viquipèdia ha assolit el primer lloc a la classificació dels 1.000 articles més importants de l’enciclopèdia. Amb una puntuació de 85,47 sobre 100, s’ha superat la viquipèdia en anglès, que és la més gran de totes les edicions en nombre d’articles i que fins ara sempre havia copat el primer lloc a totes les classificacions.”
