Viles i gents: Amics, política i ideologies 21 desembre 21UTC 2009
Posted by xarxes in personal.Tags: amics, amistat, ideologia, política
1 comment so far
Lo Viles i gents que em van publicar el 11/12/09
Debatre este tema me porte alguns mals de cap. Perquè hi ha qui no ho entén. Sóc un ferm defensor que les ideologies i l’amistat no van agarrades de la mà. I em coste trobar gent que penso el mateix. Tot va eixir a partir de conviure en dues comunitats que compartixen territori, però fa segles que no deixen de matar-se els uns als altres (literalment), per raons ideològiques, nacionals, religioses, socials i tantes altres com pugueu pensar. Alguns deien que les parelles mixtes, d’un membre d’una comunitat i l’altre, de l’altra, no eren possibles, o tenien poc futur. Havien de triar l’escola del fill, la llengua, les creences i els principis a transmetre… i això pareix que erigix un mur infranquejable entre dues comunitats, i per tant, entre dues persones. No negaré que ho fa més difícil. Però és maximalista.
Fa anys, normalment a les penyes dels pobles, experimentaves això de les dues comunitats. Aquí t’acovidaven perquè “home, clar, eres de tal poble”. I a un altre te dien que “als del teu poble, ni aigua”. Però això mai m’ha privat per a tindre grans amics a tot arreu.
Passe el mateix en les ideologies. Res evite que el millor amic d’un “rojoseparatista” sigue un “camisablava”. Tot són caricaturitzacions. Però l’amistat corre per una carretera a on lo respecte fa d’asfalt i la política hi té molt poquet recorregut. Valorem les nostres amistats per la seua simpatia, per les complicitats, pel lligam en la nostra forma de fer broma, per aquella vegada que no els va importar ajudar-mos, per les mostres d’amistat… i en això totes les ideologies van igual de faltades.
Compartir ideologia, ateïsme, religiositat o afinitat política és allò menys important. Les personalitats no s’han de copiar, s’han de combinar. L’únic que cal és que un comprengue els defectes de l’altre.Amics, política i ideologies - Viles i Gents
La llei de les mil i una llengües 1 desembre 01UTC 2009
Posted by xarxes in Franja.Tags: aragó, aragonès, esmenes, facao, Franja, llei de llengües, llengües, par, psoe
1 comment so far
Tot i que havia deixat d’escriure sobre la Llei de llengües a Aragó des que s’havia anunciat que escomençaven los debats, no havia deixat de llegir, tan com m’és possible, sobre les esmenes i els debats parlamentaris. En quina situació mos trobem actualment?
- Una proposta de llei de llengües dels socialistes que reconeix sense fissures lo català i l’aragonès, i que en garantix alguns drets de mínims, però que de cap de les maneres garantix lo futur del català i l’aragonès per la via de l’alfabetització.
- Un conjunt d’esmenes de CHA i IU per a oficialitzar el català i l’aragonès i garantir l’ensenyament de i en la llengua pròpia.
- Un conjunt d’esmenes de PAR i PP en contra del reconeixement del català que la posarien en franca contradicció en la llei de patrimoni cultural: “El aragonés y el catalán [...] son una riqueza cultural propia”
PSOE necessite el vot del PAR o el de CHA per a tirar endavant la Llei de llengües. Les negociacions de moment no són clares, i els socialistes encara no han decidit lo seu company de ball. Però segons explica avui l’Heraldo, los socialistes se mantenen en camp neutral i han tombat la major part de les esmenes de CHA amb lo suport del PAR, i ha tombat la major part de les esmenes del PAR amb lo suport de CHA.
Totes? No! Una esmena poblada d’irreductibles perills resisteix encara i sempre a pancatalanistes diversos. </ironic> Així ho podrien celebrar secessionistes i extremistes dels que van contra la ciència amb l’aragonès oriental. En un clar guiny socialista cap als regionalistes, que simbolitza un “fins aquí podem arribar”, han aprovat una esmena del PAR. Si el PAR accepte els límits que li posen los socialistes, i renuncien al rebateig del català en aragonès oriental, tindrem una llei de llengües que fa marxa enrere en les poques coses aconseguides des de l’autonomia aragonesa. Lo partit socialista ha acceptat l’esmena que capacita a alcaldes i regidors de sentar càtedra sobre el nom, i per tant normativa, de la llengua.
«3bis. Los ayuntamientos de las zonas de utilización histórica predominante de las lenguas propias de Aragón podrán, mediante acuerdo adoptado con el voto favorable de la mayoría absoluta del Pleno, proponer al Consejo Superior de las Lenguas de Aragón la denominación de su modalidad lingüística, fundamentada en razones históricas, filológicas y sociolingüísticas.»
Haurie de ser el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón qui accepto el reconeixement del xapurriau/xapurriat, fragatí o patuès per a parlar del català. La composició del Consejo serà en dos terceres parts política:
1. El Consejo Superior de las Lenguas de Aragón estará formado por 15 miembros que deberán ser filólogos con acreditada competencia científica, juristas de reconocido prestigio, o destacadas personalidades de las letras o de la enseñanza en materia lingüística.
2. Serán nombrados por el Presidente de Aragón a propuesta de las Cortes de Aragón, del Gobierno de Aragón y de la Universidad de Zaragoza, correspondiendo a cada una de estas instituciones efectuar la propuesta de cinco miembros.
Per tant, PP-PAR assignarien una tercera part del acadèmics. I no és enrevessat pensar que part del Consejo no reconeix la unitat de les dues llengües que tenen com a designi protegir. Podrem veure-hi filòlegs d’acreditada competència, a ulls dels conservadors, que normativitzaran lo xapurriau.
Esta llei de llengües serà un pas enrere si s’aprove amb lo text socialista i en l’esmena del PAR. Lo nucli central de la normalització lingüística passa per l’alfabetització de tota la població. I la proposta socialista només garantix la voluntarietat de la llengua, que ja és efectiva sense llei des fa dues dècades. I a més, tombe la llei de patrimoni cultural, que reconeix lo català i l’aragonès com a úniques llengües minoritàries d’Aragó possibles. La nova proposta obre el camí a legislar sobre els xapurriaus i el fragatí. Això té com a resultat menys catalanoparlants dia rere dia, la pena capital per a l’aragonès, i el reconeixement de tantes llengües com pobles. Hauran aniquilat tants anys d’esperança de llei de llengües en la llei de les mil i una llengües.
Més informació:
- Proposta de llei de llengües socialista
- Esmenes de CHA, PAR, IU i PP
- Negociacions i altres informacions sobre la llei de llengües a Lafranja.net
- Resums de les esmenes a Purnas en o zierzo i al Finestró de Gràcia
- Altres coses escrites a este bloc sobre llei de llengües
