La Franja al XV col·loqui de llengua i literatures catalanes 27 octubre 27UTC 2009
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, tesi.Tags: català, Franja, llengua
1 comment so far
L’autor del bloc Onsera m’ha passat enllaços als resums relacionats amb la Franja del XV col·loqui de llengua i literatures catalanes, fet a Lleida. N’hi ha cinc. Tot i que partixen des d’un punt de vista filològic i lingüística la major part, no em deixen de ser interessants:
- FRANCESC BERNAT I BALTRONS: La frontera lingüística del català a l’Aragó segons Manuel Milà i Fontanals
- OLGA CUBELLS BARTOLOMÉ & PERE NAVARRO GÓMEZ: Paral·lelismes i interferències amb l’aragonès i l’espanyol
en el català de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i el Matarranya - JAVIER GIRALT: Arcaisme, etimologia popular i adaptació formal
en la toponímia de la Llitera i el Baix Cinca (Franja d’Aragó)
- RICARDO VIRUETE ERDOZÁIN: Algunes consideracions sobre el lèxic del català de Tolba (Osca)
- MARIA ROSA FORT I CAÑELLAS: Contacte de llengües en documentació medieval del Matarranya
La rendibilitat econòmica de la la investigació 26 octubre 26UTC 2009
Posted by xarxes in tesi.1 comment so far
L’Heraldo de Aragón del dissabte (24/10/09) té un article intitulat “Un investigador cuesta a la DGA 48.500 euros al año y genera beneficios por valor de 113.000“. Força descriptiu. Parla de la relació entre la inversió en un investigador d’alt rang i els beneficis que genera:
Los presupuestos de la DGA para investigación perderán cinco millones de euros, lo que significa que se pasará de los 16,6 millones de este ejercicio a los apenas 12 el próximo. El recorte se produce pese a que las cifras demuestran que invertir en I+D+i no solo es un valor de futuro, sino también un activo más que rentable. Cada investigador que el Gobierno de Aragón contrata -a través de la Fundación Agencia aragonesa para la investigación y el desarrollo (Araid)- cuesta de media 48.500 euros, mientras que el retorno que genera ese científico asciende a más de 113.000 euros al año, es decir, consigue un beneficio que triplica el gasto.
Pero, ¿cómo consiguen ese dinero? La producción científica se traduce en la concesión de ayudas nacionales o internacionales a sus trabajos, o en la asignación de proyectos, contratos de investigación o patentes. A esto hay que sumar las publicaciones en revistas especializadas y la labor que desarrollan llevando a cabo actividades docentes, dirigiendo tesis, con la difusión científica o con la transferencia de conocimiento al tejido productivo, además de otros valores difíciles de cuantificar.
Seria interessant fer el mateix tipus d’anàlisi per als investigadors de més baix rang: quina inversió hi ha i quins beneficis. Dels segons no en sé massa, però de la primera ja tos dic jo que molt menys de 48.500 euros anuals ;)
Sociòlegs emprenedors de negoci 22 octubre 22UTC 2009
Posted by xarxes in rural, sociologia.3 comments
Avui haig estat a una xerrada sobre muntar-se la pròpia empresa com a sociòleg (o politòleg).
“VOLS TREBALLAR PEL TEU COMPTE? OPORTUNITATS DE NEGOCI PER SOCIÒLEGS I POLITÒLEGS”
Volem donar a conèixer les diferents oportunitats de negoci que actualment tenen els sociòlegs i politòlegs que vulguin treballar com a professionals autònoms o que vulguin constituir una empresa. Els factors que s’han de tenir en compte abans d’emprendre un projecte empresarial també seran objecte d’anàlisi.
M’interessa, no ja només per a instruir-me en com muntar una assessoria en sociologia. També per a lligar-ho en altres projectes de futur que ronden i ronden pel cap. Us apunto algunes coses que m’han cridat l’atenció:
- Buscar un nintxol de mercat a on som molt bons i som molt bons nomes natres. Per exemple si som menuts en assessoria sociològica ser conscients que la gran corporació assessora fa un projecte molt bo (ven la moto molt bé), però el desenvolupa el becari. Si em contracten a mi, ho faig JO i això li interessa al meu client. Vendre estos punts positius.
- Recerca d’oportunitats innovadores
- Viure amb risc, però risc calculat
- Les coses ben fetes. Però pensar que algunes vegades és millor entregar el que tenim que entregar tard.
- Persistència. Que no s’ha de confondre amb l’obstinació (persistència sense raó). Objectiu clar i buscar camins alternatius quan no funcionen els que utilitzem
- Planificació: si tenim 200 pàgines per a llegir en 20 dies, 10 pàgines per dia.
- Recerca d’informació i mantindre apuntats los contactes “per si…”
- Acomplir els objectius i saber què no es pot aconseguir
L’èxit de l’empresa és quan les notes vendes són iguals o majors al “punt d’equilibri” . Lo punt d’equilibri són la inversió inicial, los costos fixos i els variables:
Evolució de les llengües a la península ibèrica des de l’any 1000 al 2000 20 octubre 20UTC 2009
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.3 comments
Un vídeo sobre l’evolució de les llengües a la península des de l’any 1000 fins el 2000. No hi consta ni l’autor del vídeo, ni el seu origen.
Tampoc s’especifica si s’ha confeccionat per la historicitat de la llengua, l’oficialitat, la llengua majoritària… L’any 2000 la Franja apareix diferenciada de la resta de territoris de llengua catalana i amb major presència del castellà que l’any 1900, sense especificar des de quin punt de vista es fa esta diferenciació. En tot cas, la visió general que transmet el vídeo fa que pensar.
Difòs a la llista de la ICF per R. Castellanos
Xarxes socials per a la intervenció social 19 octubre 19UTC 2009
Posted by xarxes in xarxes.add a comment
Un número de la Revista Portularia, sobre treball social, ha estat dedicat a l’anàlisi de xarxes socials.
Vis a la llista Redes. Enviat per José Luis Molina.
Monográfico de la Revista Portularia. Revista de Trabajo Social
Redes sociales: discusiones teóricas y empíricas para la intervención social.
Vol. VIII, nº 1, ISSN 1578-0236. Universidad de Huelva (2008)
Estrella Gualda Caballero. Presentación. [pdf]
Ainhoa de federico. Análisis de redes sociales y Trabajo Social. [pdf]
Joël Martí y Carlos Lozares. Redes organizativas locales y capital social: enfoques complementarios desde el Análisis de redes sociales. [pdf]
Maurice Lévesque & Marie Robert Gualda. Youth’s Social Networks: Influence On Their Running Away Behaviours. [pdf]
José Luis Molina, Rosario Fernández & Jaime Llopis Gualda. El apoyo social en situaciones de crisis. [pdf]
Barbara Schramkowski. El impacto de las relaciones próximas con la población autóctona en el desarrollo de la integración. el caso de los jóvenes inmigrantes en Huelva. [pdf]
Stanislava Yordanova Stoyanova. Factores que influyen en la elección de amigos: Análisis de redes de amistad búlgaras. [pdf]
Estrella Gualda Caballero. Identidades, autoidentificaciones territoriales y redes sociales de adolescentes y jóvenes inmigrantes. [pdf]
Tomás Alberich Nistal. IAP, Redes y mapas sociales: desde la investigación a la intervención social. [pdf]
Eva Mª Aguaded Ramírez, Antonio José Rodríguez Cárdenas & Beatriz Dueñas Comino. La importancia de las redes sociales en el desarrollo de competencias de ciudadanía intercultural de las familias de origen inmigrante y autóctonos. [pdf]
Nicolás Gómez Núñez. Introducción a las redes sociotécnicas de “revendedores” y “productores” que habitan medios sociales urbanos en Santiago de Chile. [pdf]
Esther Casares García. Estudios sobre el cambio en la estructura de las relaciones familiares. [pdf]
Pedro Sánchez Vera & Marcos Bote Díaz. Redes sociales y familia en España. Consistencias y debilidades. [pdf]
Conservació de les xarxes de boscos 14 octubre 14UTC 2009
Posted by xarxes in xarxes.Tags: anàlis, anàlisi, ars, axs, boques, boscos, guadalquivir, redes, sevilla, sna, xarxes
add a comment
Partint del principi de l’escassetat de recursos per a la conservació dels boscos, dels enllaços genètic entre ells i de la necessitat de protecció de la diversitat, investigadors de l’Estación Biológica de Doñana (EBD) i de la Universidad de Sevilla publiquen a la revista PNAS un treball on analitzen 23.000 hectàrees de la vall del Guadalquivir.
“Aplicar la teoría de redes nos permite comprender las conexiones entre los distintos fragmentos de ese bosque y establecer un ranking de los fragmentos más importantes para el mantenimiento de la conectividad global”. Jordi Bascompte, investigador de la EBD/CSIC.
S’analitza patrons d’interacció entre els fragments de boscos en función de similituds genètiques.
S’estudia les unitats de conservació, que seria el percentatge de boscos que cal preservar per a que els processos ecològics i la diversitat genètica es mantinguen en nivells acceptables. Però a més, detecten quins fragments de bosc tenen una rellevància major per a la conservació del conjunt
“Son el punto clave porque actúan como ‘conectoras’, son como un grifo por donde fluyen los genes por el paisaje entero”. “Alguien que viese este paisaje puede pensar que en una zona como esta con 500 rodales no pasa nada si se quita uno o dos, pero si se elimina justo uno de estos fragmentos conectores el impacto sobre todo el conjunto sería tremendo y se empobrecería mucho su diversidad genética”. “Esto es importante porque si tenemos unos recursos económicos limitados entonces hay que priorizar. Hasta ahora la elección de qué proteger era subjetiva, pero con estas herramientas informáticas podemos determinar los nodos que hay que proteger antes y de manera totalmente objetiva”.
Vist a Soitu, per via dels Microsiervos
Intercanvis des de fa 6000 anys en forma de xarxa 13 octubre 13UTC 2009
Posted by xarxes in xarxes.add a comment
Hi ha una exposició que pareix interessant.Intentaré visitar-la. Però si algú de vosaltres ho fa abans, expliqueu si val la pena als comentaris ;)
Xarxes. Els primers intercanvis fa 6.000 anys
Contingut
Aquesta exposició mostra com la globalització i les comunicacions no són un fenomen exclusiu de la nostra època. Milers d’anys enrere ja s’establien relacions socials i econòmiques entre les diferents comunitats i territoris que permetien la transmissió d’informació necessària i que els grups humans disposessin de nous estris i matèries primeres que fins llavors desconeixien. Actualment les comunicacions han evolucionat però segueixen les xarxes de relacions entre persones. La mostra es complementa amb una reflexió sobre com són i com s’articulen les xarxes a la nostra societat.
Anàlisi de les dinàmiques de pas de la pilota al futbol 8 octubre 08UTC 2009
Posted by xarxes in personal, sociologia, xarxes.1 comment so far
Si us agrada la ciència social, i en especial l’anàlisi de xarxes socials, i a més seguiu el futbol, suposo que trobareu interessant el que van publicant de quan en quan al bloc ARSfutbol
En el darrer post analitzen les dinàmiques del pas de la pilota segons els jugadors i els entrenadors a la selecció Argentina.
Evidentemente los sistemas de juego empleados por estos dos técnicos son muy diferentes: Basile busca conectar la red pidiéndole a sus jugadores que toquen la pelota en una zona segura, tratando de transformar esta conectividad en situaciones de gol a partir de la regulación de Riquelme; Maradona en cambio apela a convertir a la dupla central de volantes en el motor del equipo y a vincular el medio con el ataque a partir del juego de Messi, sin tener una posesión apabullante de la pelota.
Vist a ¿Podemos inferir el sistema de juego de un equipo o de un técnico a partir de las redes de pases?
Apunts relacionats a este bloc:
Mapificació dels ulls blaus 6 octubre 06UTC 2009
Posted by xarxes in personal.2 comments
Un mapa que dibuixales proporcions de població amb ulls blaus a Europa. No sé ni l’origen del gràfic ni la fiabilitat. Però si que és interessant. Sobretot per la concentració d’ulls marrons al centre i sud del País Valencià, Múrcia i sudoest de Castellà. I al mapa també crida l’atenció el contrast entre àrees amb 80% d’ulls blaus junt a altres amb només el 20%, totes elles al Dvinà Septentrional, que té la seua continuitat al nord de Finlàndia.
Presentació de “Els grups lingüístics a Andorra: català, castellà, portuguès i francès” 6 octubre 06UTC 2009
Posted by xarxes in sociolingüística, sociologia.Tags: andorra, castell, castellano, catal, francs, language, lenguas, llengua, portugus, sociolingstica, sociolinguistics
3 comments
Ja es pot accedir a la presentació de Els grups lingüístics a Andorra: català, castellà, portuguès i francès
La presentació va tindre repercussió a la premsa andorrana:
