jump to navigation

Pancatalanistas, franquistas y conspiradores en la Franja 31 agost 31UTC 2009

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
1 comment so far

Text de contestació a Luis Escudero Liesa – Sobre “No hablamos catalán”, enviat al Diario del Altoaragón. L’origen de la discussió està en Aprender a escribir “dilluns” para el primer día de la semana

El pasado sábado 29, el señor Escudero respondía en este periódico a mi texto sobre la entelequia de los que niegan que en la Franja se habla catalán. No aportaba argumento ninguno en oposición a la realidad académica, legislativa, científica, educativa, política y social que sustenta la denominación de catalán para el habla de la Franja. Y difícil lo tenía, porque no existe. Su única aportación eran unas notas de radicalización.
En primer lugar, decía no haber oído el concepto de “grupúsculo” desde el franquismo. Si echa un vistazo rápido a Google News, verá que este concepto aparece varias veces por día en la prensa en castellano. Según la Real Academia de la Lengua Española , significa “grupo poco numeroso de personas que interviene activamente en algún asunto frente a otro u otros grupos mucho mayores”. La realidad académica y las más de 600 familias asociadas y suscritas a publicaciones de las entidades culturales de la Franja, no dejan duda de la adecuación del concepto.
Y en segundo lugar, con el objetivo de radicalizar las discusiones sobre el catalán de la Franja, el señor Escudero considera desde buen principio que soy un “buen pancatalanista aragonés”. Supongo que partiendo de las teorías conspiratorias es difícil encajar que el mundo cultural y académico considera que en la Franja se habla catalán, y para ello busca al enemigo catalán en cualquier rincón, sediento de imperialismo de barretina. Pero aprovechando la fuente de la cita anterior, ya en el año 1975 la RAE declaraba: “Que el valenciano es una variante dialectal del catalán. Es decir, del idioma hablado en las islas Baleares, en la Cataluña francesa y española, en la franja de Aragón, en la mayor parte del País Valenciano, en el Principado de Andorra y en la ciudad sarda de Alguer.” Sí, lo decía la RAE hace 34 años, durante el franquismo: en la franja de Aragón se habla catalán.
No sé qué futuro o qué pasado anhela el señor Escudero radicalizando el debate entre “franquistas” y “pancatalanistas”. Ni yo anhelo una Gran Cataluña ni supongo que él anhela una vuelta atrás. Es más simple: quien mejor alimenta los Països Catalans es precisamente aquel que pone de patitas en la calle a quien defiende el multilingüismo en Aragón. Pero no se preocupe, señor Escudero. A pesar de todo, en nuestras comarcas continuamos hablando catalán.

Facilitat per produir música: rap de Bola de drac 28 agost 28UTC 2009

Posted by xarxes in música, sociolingüística.
3 comments

Coneixíeu lo Rap de Bola de Drac? És de Porta, jove músic de Barcelona, que canta en castellà, per a qui Internet ha servit com a plataforma de llançament. Ara fa un rap comercial amb un èxit important, i el porta una multinacional…

I si veieu com grava, entendreu per què les multinacionals de la música tenen cada dia un paper més postís , així com la SGAE i tota la vella indústria de la música. Un amic, un ordinador, un micro i a triomfar…

Aprofitant lo comentari musical, si torneu al segon 15 del primer vídeo veureu què ha significat per una generació una bona programació en català:

Vegeta, Son Goku
Rivalidades Saiyan
Allargat Bastó!
Y es que en castellano Ralla

Mola mas en Catalán
Prefiero Nubol kinton
El canvi de lloc instantani
Al verlo me flipó

Un altre bon enllaç amb el que reflexionar és la doble traducció al català-valencià (i doble despesa) que tenim en Bola de Drac. Gràcies a les polítiques secessionistes!

Tota esta reflexió naix a partir d’enllaços proporcionats per Cuxaro.

Nombre efectiu de partits polítics 27 agost 27UTC 2009

Posted by xarxes in sociologia.
add a comment

Llegint El sistema polític català: fossilitzat o en mutació? a El Pati Descobert m’interesso novament per la fórmula del nombre efectiu de partits polítics. Buscant-la, veig que en català només hi ha alguna fulla de càlcul per a calcular-la, però no informació a la Wikipedia. Ara ja la tenim:

Nombre efectiu de partits polítics

De Viquipèdia

El nombre efectiu de partits proporciona una mesura estàndard per a comparar el sistema de partits polítics de diferents països. La idea existent darrere d’aquesta mesura és comptar els partits i el seu pes al mateix temps, recomptant la seua força relativa. Aquesta mesura és especialment útil quan es comparen els sistemes electorals de diferents països, com es fa en el camp de la ciència política. El nombre de partits és igual al nombre efectiu de partits només quan totes les parts tenen la mateixa força. En qualsevol altre cas, el nombre efectiu de partits és menor que el nombre real de partits. El nombre efectiu de partits s’utilitza freqüentment per a analitzar la fragmentació d’un sistema de partits.
Segons Laakso i Taagepera (1979), el nombre efectiu de partits es calcula mitjançant la fórmula següent:

N = \frac{1}{\sum_{i=1}^n p_i^2}

On n és el nombre total de partits,  p_i^2 la proporció de vots (o parlamentaris) de cada partit al quadrat.

Referències

Lijphart, Arend (1999): Patterns of Democracy. New Haven/London: Yale UP

Laakso, M.; R. Taagepera (1979): Effective Number of Parties: A Measure with Application to West Europe. Comparative Political Studies 12:3-27.

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Nombre_efectiu_de_partits_pol%C3%ADtics»

Els factors que expliquen el desenvolupament de la Wikipedia en algunes llengües 27 agost 27UTC 2009

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , ,
6 comments

A una entrevista que ahir feen al creador de la Wikipedia a La Voz de Galicia atacava de ple a una recerca que estem portant a terme per a explicar per què algunes llengües tenen una presència molt important a la Wikipedia i altres no.

-El español es el cuarto idioma más hablado del mundo, pero la Wikipedia en español es solo la octava más completa. ¿Cómo ve esa incongruencia?

-La Wikipedia en español empezó más tarde que en los otros idiomas. Al principio, hubo una pelea grande y la mitad de las personas desistieron. Llevó un tiempo hasta que se recuperó. Pero en general los países más nórdicos tienen más éxito, porque también tienen más acceso a banda ancha y las tasas de alfabetización son más altas. Pero también digo en broma que en países donde el clima es más agradable las personas salen de casa para hacer otras cosas.

Un dels temes que tracten és lo pes demogràfic de la llengua: lo nombre de parlants. I Wales hi suma dos factors més: l’accés a Internet i les taxes d’alfabetització. Les dades que nosaltres estem tractant no incorporen el clima, com indica en broma Wales, però afegim altres factors, com la capacitat econòmica o la desigualtat econòmica… Tot i això, la resposta de Wales no va molt desencaminada. Aviat presentarem los primers resultats.

Notes:

  • La Voz de Galicia no es preocupa per la posició 40 del gallec i la posició 9 del portuguès.
  • Lo castellà ha superta fa pocs dies los 500.000 articles. Felicitats per als wikipedistes en castellà!
  • La Viquipèdia en català està en els 194.926 articles, amb un fort creixement dels prop de 125.000 que tenia l’any passat, quan va copsar la posició número 15 en el rànquing . Preparem-nos per a celebrar els 200.000 articles durant el mes de setembre!

En tu se’n van les llàgrimes amargues 26 agost 26UTC 2009

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, personal.
1 comment so far

Mos dixes l’amor per la música tradicional, l’alegria del qui torne al poble,  l’activitat per la seua gent,  l’amor de l’enamorada i tantes altres coses que queden a les fotos dels nostres àlbums. Sempre en un  somriure. Sempre acompanyada per qui t’estime. I ara tot pareix mentira. Queden llàgrimes amargues. Més amargues quan per fi, a 2000 km, puc escoltar el mp3 de “Rakel”. La primera melodia que vaig tararejar aquell fatídic domenge al matí . Tan amargues com la radera matinada del pres a qui espere la nit més llarga.

En tu se’n van les llàgrimes amargues,

per tu la veu se desgarre de ràbia,

a tu la injustícia es va agarrar sense compassió,

simplement per desafiar al dolor.

I amb tot, continuem tenint més de 100 raons!

Repetirà Iglesias la promesa de Llei de llengües al debat sobre l’Autonomia? 25 agost 25UTC 2009

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
add a comment

La coalició que governa Aragó des de l’any 1999 de forma imprevista va arribar a les vacances d’estiu amb retrets entre els seus socis. I la posició del PAR repecte l’avantprojecte de Llei de llengües dels socialistes és part d’estes divisions.

Ahir anunciava Marcelino que la tercera setmana de setembre es celebrarà el debat sobre l’Estat de l’Autonomia. Serà l’acte on veurem desplegar la posició definitiva dels socialistes respectes esta llei. I també els regionalistes i la resta de partits consolidaran les seues posicions.

S’haurà de veure si els socialistes mantenen una llei  de Llengües que reconeix el català, tal com ja es fa en la Llei de patrimoni cultural (1998), i el PAR manté la seua oposició frontal a reconèixer-ho, en oposició al seu vot favorable de l’any 1998. Si és mantenen estes posicions, entraria en joc la posició de l’oposició progressista (CHA i IU). Esta, a més d’afavorir el reconeixement del català i l’aragonès a la Llei de llengües, podria forçar el reconeixement d’uns drets mínims per als parlants de les dues comunitats lingüístiques.

De moment ens consta que Marcelino ha promès la Llei de llengües (i no ho  ha complit) al debat d’investidura del 1999, el de 2003 i el de 2007. També ho ha fet als debats sobre l’Estat de l’Autonomia, com l’any passat que defensava la denominació de català davant el PP:

La única Ley que reconoce que el catalán y el aragonés son lenguas de la Comunidad Autónoma la aprobó el Partido Popular. Vamos a cumplir lo que dice el Estatuto de Autonomía de Aragón, ni más ni menos.

Aprobaron en la Ley de Patrimonio Cultural de Aragón con la firma del Presidente Santiago Lanzuela. Es una Ley que aprobaron ustedes, donde decían que en Aragón hay tres sistemas lingüísticos y los nombraban.

Si el PAR decidix mantindre  la seua oposició al reconeixement del català, lo panorama podria ser més positiu per a les dues comunitats lingüístics. Els regionalistes se sumarien a l’aïllament dels populars. I Marcelino hauria de pactar una major quota de drets lingüístics amb Chunta i IU si vol aprovar la llei abans de la seua jubilació política a Aragó. Així que atents a les vostres pantalles durant les properes setmanes del mes de setembre.

Fotografia de Zaragozaciudad

Suport informàtic per a pares, iaios i companys de faena 25 agost 25UTC 2009

Posted by xarxes in personal.
3 comments

Un fons d’escriptori que m’acabo de posar a aquells PC’s al meu avast:

Còmic original (anglès).

Tots portem un músic dintre nostre 21 agost 21UTC 2009

Posted by xarxes in música.
1 comment so far

Tot això va passar al congrés World Science Festival 2009 i no pareix que el públic fore especialment musical. Fet per Bobby McFerrin, autor de Don’t Worry, Be Happy. Difusió de la ciència? Difusió de la música?

Vist a Micosiervos – El poderío de la escala pentatónica

Novetats en lo portal de Lo català a la Franja 20 agost 20UTC 2009

Posted by xarxes in Franja.
Tags: , , , , , , ,
2 comments

Lo portal Lo català a la Franja difón esta informació:

Lo català a la Franja s’ha consolidat com a projecte independent i central de l’actualitat de la Franja. Des d’aquí es difon i es promou la recerca sobre estes comarques catalanoparlants. Lo  nou domini http://lafranja.net/ se converteix en la plataforma de difusió de la realitat de la Franja. Les notícies relacionades en la Franja, la seua llengua, les seues comarques i pobles, i les relacions entre Aragó i els territoris de llengua catalana, tenen lo seu espai a Lo català a la Franja.

Fa 4 anys i 9 mesos (4 de novembre de 2004) Lo català a la Franja <http://franja.tk> consolidava un espai d’informació sobre la Franja. Ho feia mitjançant l’espai de http://franja.balearweb.net/ . I ara migrarà el seu contingut a http://lafranja.net/ . Des de fa un temps l’actualització és paral·lela a ambdós plataformes. A partir d’ara http://lafranja.net/ es converteix en el nucli dur del projecte, i en un període que no s’allargarà massa es migraran la resta de continguts a este domini.

També podeu seguir l’actualitat de http://lafranja.net/ subscrivint-tos al Grup de difusió a http://www.egrupos.net/grupo/icf/alta , seguint lo  seu Feed http://www.lafranja.net/?feed=rss2 , al Twitter http://twitter.com/franja i  al Facebook http://www.facebook.com/home.php#/profile.php?id=100000137636871&ref=ts

Si voleu posar-tos en comunicació amb nosaltres podeu escriure-nos a franjaponent@googlemail.com . Mos podeu enviar informacions, errors en el funcionament de la nova plataforma i propostes de millora.

Una de les novetats que hem incorporat recentment ha estat la darrera proposta de Llei de llengües dels socialistes aragonesos, que es preveu que serà un dels punts calents de la política aragonesa en iniciar-se el nou curs: “Proposición de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón” http://www.lafranja.net/?page_id=327

I per finalitzar, un resum de les darreres notícies

http://lafranja.net/

http://lafranja.net/

Una abraçada!

Aprender a escribir “dilluns” para el primer día de la semana 19 agost 19UTC 2009

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , ,
1 comment so far

Carta al director enviada al Diario del Altoaragón:

En este periódico escribía el secretario de las juventudes del PAR el pasado sábado 15, que presidiendo un grupúsculo autodenominado “Plataforma No Hablamos Catalán” se enorgullece de lo que sus asociados ignoran. Y además cree tener la capacidad de afirmar que en Aragón nadie habla catalán. El señor Pastor, sin ningún fundamento académico, parece desconocer la realidad de las poblaciones que dice defender.

Toda la investigación lingüística evidencia que las hablas de la Franja se inscriben en el ámbito lingüístico del catalán. Ningún académico, hasta el momento, ha dicho lo contrario. Puede que lo desconozca, aunque lo dudo, pero los máximos estudiosos en la Universidad de Zaragoza lo afirman una y otra vez: en la Franja se habla catalán. Lo decía el estudio sociolingüístico de los años 90 de la Universidad de Zaragoza, que dirigía la catedrática M. A. Martín, como en marzo lo afirmaba Javier Giralt, máximo especialista de la misma Universidad, en este mismo periódico: “En el siglo XVI, en Albelda también se hablaba catalán”.

Puede que para el secesionismo lingüístico poco importe la realidad científica de su país. La Franja tiene tanta legitimidad histórica como todos los avances acaecidos desde los años 70, como Internet, el teléfono móvil, la expedición a la Luna, la música punk o la ropa interior de nylon. Puede que el señor Pastor niegue también la llegada del hombre a la luna, pero la realidad científica es otra, como la realidad lingüística es que en Aragón hay una comunidad lingüística de lengua catalana asentada en la comúnmente reconocida como la Franja.

Puede que el señor Pastor desconozca, aunque lo dudo, que políticamente en Aragón nunca se ha reconocido ningún otro nombre para el catalán que ese mismo nombre: catalán. Como cierto es que la asignatura de lengua catalana tiene una larga historia de docencia en los colegios de la Franja, incluso con experiencias de enseñanza bilingüe en parte de los Institutos. Votó a favor el PAR, PSOE, CHA y IU con la Ley de patrimonio cultural de Aragón del año 1997: “El aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración”. Puede que lo desconozca el Secretario de organización de las juventudes de los regionalistas.

También puede que el señor Lorenzo lo desconozca, pero en el año 2003 el Instituto Aragonés de Estadística elaboró una investigación sobre la situación sociolingüística del catalán en Aragón, actualizando las investigaciones de los años 90. En él, el 86,9% de la población estaba de acuerdo con esta afirmación: “El habla de las Islas Baleares, el de Cataluña, el de la Comunidad Valenciana, el de Andorra y el de las comarcas orientales de Aragón son maneras diferentes de hablar la misma lengua”. Pocas dudas hay sobre la identidad popular del catalán en la Franja con el catalán de los otros territorios.

Es evidente que para conservar el catalán en Aragón es necesario que los habitantes de la Franja aprendan desde sus primeros días de colegio a escribir “Dilluns, Dimarts, Dimecres,Dijous, Divendres, Dissabte i Diumenge” para nombrar los días de la semana, tal como aprenden a nombrarlos en sus casas. Para ello es necesario que el sentido común de los políticos aragoneses venza la fobia hacia los hablantes de catalán en Aragón. No hay mejor protector de la identidad que reconocer en ella la diversidad lingüística, y recibir con un “bon dia” a todos sus hablantes.

Llegiu la rèplica a este text a Pancatalanistas, franquistas y conspiradores en la Franja

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Comarcalitzaci%C3%B3_integracionista_dels_PPCC_de_la_Franja_de_Ponent.png/332px-Comarcalitzaci%C3%B3_integracionista_dels_PPCC_de_la_Franja_de_Ponent.png
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.