L’opressió de la llei catalana no és com la llibertat lingüística aragonesa 29 juny 29UTC 2009
Posted by xarxes in Franja.1 comment so far
Haureu llegit moltes vegades als diaris autodenominats liberals que a Catalunya es multa per etiquetar en castellà. Res més lluny de la realitat. L’únic que la llei exigeix és etiquetar almenys en català.
3. La senyalització i els cartells d’informació general de caràcter fix i els documents d’oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d’ésser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s’aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.
Quan se fa complir la llei, los mateixos diaris i opinadors ixen a la defensa de la “llibertat lingüística”. Diuen que cadascú ha d’etiquetar com li vingue en gana.
Estos dies ha eixit a alguns mitjans que Chelats Serrate de la Llitera reclama al govern aragonès etiquetar en català. Va eixir la notícia al Diario del Altoaragón, després va passar a La Tafanera, d’aquí va passar a Racó Català i ha acabat a El Punt. Però per a veure els exemples de “liberals” (“progres”) en activitat, llegiu los comentaris a Menéame.
Com diem, estos liberals i opinadors del Bunker desapareixen. Cap d’ells parle de l’opressió lingüística del Govern Aragonès. Però en el fons tot és lògic. Que ja se sap. De liberals no tenen ni el nom.
Sobre cuixots no hi ha res escrit – Viles i gents 25 juny 25UTC 2009
Posted by xarxes in Matarranya.1 comment so far
Moltes famílies d’aquí han crescut en dietes basades en allò que es fa a casa: cuixot, xoriç, llenguanissa i botifarra. Hi ha vegades que tire més la simplicitat de la sal, lo fred i el temps que porte un cuixot. Altres los sabors artificial del xoriç a la brasa. I quan toque, l’energia i vivesa d’una llenguanisseta en devalent pebre. Diuen que sobre gustos no hi ha res escrit. I no és cert. Perquè hi ha molt escrit, però lo fotut és posar-se d’acord.
Un estudi molt recent dirigit per Pedro Roncalés, de la Universitat de Saragossa, anunciave que consumidors, tastadors professionals i gerents experts dels assecadors no es posaven d’acord en definir què té un bon cuixot de Denominació d’Origen de Terol. Ja se sap que les ciències socials mai són una matèria fàcil.
Per a tastadors i experts és positiu lo greix infiltrat i subcutani, lo sabor, l’aroma, la suavitat i si és trossejable. Però als experts los agrade cert toc de ranci, que els tastadors consideren negatiu. I els experts preferixen color intens, mentre que als tastadors los agradave els colors homogenis. Per als dos grups és negatiu lo sabor salat intens i la pastositat. Però només los experts detectaven punts negatius en la fibrositat i la duresa.
Però el que interessa és saber què els agrade als consumidors i què compraran si s’ajuste al seu pressupost? Com és previsible, no hi ha cap tipus d’acord. La meitat dels consumidors coincidix en les avaluacions dels tastadors (35%) o en les dels experts (13%). Però una quinta part (21%) té gustos clars i consistents, encara que oposats a la dels professionals: los agrade un salat intens i aprecien positivament la duresa. En suma, poc més de dos terceres parts dels consumidors tenen clar què comprar, encara que a un los agrado més salat i dur que a altres. Però encara queden una quarta part de consumidors (27%) que fa avaluacions poc consistents, i unes vegades troben un cuixot salat, i si li donen poc després lo mateix, diu que és dolç. A estos qualsevol los ven magre.
Concloent. Qui té raó sobre el què és un bon cuixot? Poc importe per als productors. Importe saber la qualitat que es pot traure del que tenim, conèixer a fons lo mercat dels consumidors, explorar els forats de mercat no saturats de producció i introduir el producte a on toca per a traure-hi el màxim rendiment. I a casa, al Matarranya, cadaú que trio si preferix lo magre saladet o una panxeta de xoriç a les brases.
Sobre cuixots no hi ha res escrit
Nota: aprofito per a agrair aquí les facilitats que Pedro Roncalés m’ha donat per a accedir a la presentació en format digital de l’estudi.
Si la xarxa la convertixen en una telaranya: un correu sense contestar, un tuit sense llegir, un event sense actualitzar… 25 juny 25UTC 2009
Posted by xarxes in xarxes.add a comment
Vist a la Lista Redes.
Espurnegall. Notícies de la Franja juny 2009. 24 juny 24UTC 2009
Posted by xarxes in Franja.add a comment
Aviat eixiarà al Temps de Franja l’Espurnegall de Juny…
Durant el mes de juny només l’ABC feia referència a la Llei de llengües, informant que el PAR aposta per canviar el nom del català per «català-aragonès» o la denominació utilitzada pels radicals d’«aragonès oriental». El diari afirmava que segons el PSOE «si volen posar-li un cognom, no serà problema». Mentre, a Fraga es desenvolupava una campanya per assegurar el manteniment de les emissions de TV3 a tota la Franja amb la transició a la televisió digital.
Facebook: un cau de llaços dèbils 19 juny 19UTC 2009
Posted by xarxes in xarxes.Tags: débiles, facebook, isidro, jariego, lazos, llaços dèbils, maya, socials, xarxes
1 comment so far
Isidro Maya Jariego (Universidad de Sevilla) analitza algunes dades que ha publicat Facebook a Maintained Relationships on Facebook:
- Un usuari té 120 “amics”
- Però es comunica activament amb un subconjunt molt menut d’estos amics
- I manté relació (visitant lo perfil i llegint notícies) en un grup dos vegades eixe nucli.
- Facebook és, per tant, una oportunitat de mantenir contacte passiu amb un gran nombre de persones.
Isidro declara que això és totalment consistent amb el que sabem de les relacions cara a cara: de mitjana, tenim 3 confidents, 10 proveïdors de suport, entre 148 i 300 relacions estables, i coneixem entre 300 i 3000 persones al llarg de la nostra vida.
Llegiu la resta d’anàlisi que Isidro Maya fa sobre Facebook i l’estructura de les relacions cara a cara. Molt interessant!: ¿Haciendo amigos en Facebook?
Los Draps, a les aules de les universitats dels Balcans 19 juny 19UTC 2009
Posted by xarxes in Pena-roja, sociolingüística.1 comment so far
José Enrique Gargallo, professor de filologia romànica a la Universitat de Barcelona, m’envia l’enllaç a un vídeo sobre la Setmana de les llengües iberoromàniques a la Universitat de Zadar. Si el passeu fins el minut 5:00 podreu veure que Los Draps (escoltar) i el seu català occidental del Matarranya són una bona ferramenta per a explicar l’evolució i estat de les llengües romàniques a una universitat dels Balcans.
Això no s’entén. Pareix xino! 17 juny 17UTC 2009
Posted by xarxes in sociolingüística.add a comment
En català, quan una cosa no s’entén, se diu que pareix xino/xinu/xinès. Tos hau plantejat mai com se diu això mateix a la Xina? Ells diuen que és “llengua celestial”. Aquí davall teniu un gràfic relacional sobre a quina llengua fan referència les altres per a dir que una cosa no s’entén.
Font: The directed graph of stereotypical incomprehensibility
Em recorda al que explicava l’Artur Quintana una vegada sobre el català al Matarranya. A tots los pobles del Matarranya, quan preguntes sobre si parlen bé, sempre diuen que “al poble del costat encara parlen pitjor”. A tots, a tots, a tots, fins que arribes als veïns d’Aiguaviva. Tots diuen que “aquí al costat a Aiguaviva encara parlen pitjor”. I quan vas a Aiguaviva t’ho confirmen: “sí, aquí és a on pitjor se parle”.
I mira que a mi em pareix lo parlar més preciós del Matarranya-Mesquí-Bergantes!
Noves dades sociolingüístiques a Catalunya 15 juny 15UTC 2009
Posted by xarxes in sociolingüística.Tags: enquesta demogràfica catalunya català llengua sociolingüística
add a comment
Coneixíem per la premsa l’altre dia la nova Enquesta demogràfica de Catalunya 2007. Esta vindria a ser el substitut de l’enquesta que acompanya els Padrons. Els padrons es feien els anys acabats en 6 i el darrer va ser el 1996. Els censos es feien els anys acabats en 1 i el darrer va ser de l’any 2001. A Catalunya hi ha dades sociolingüístiques d’este tipus regularment des de l’any 75.
Volia trobar un moment per a mirar-me les noves dades i parlar-ne aquí. Però F. Xavier Vila i Moreno ha anunciat que en parlarà els propers dies. Així que millor esperem una anàlisi de qualitat i amb millor perspectiva. Us deixo els enllaços:
Dasdes de l’Enquesta Demogràfica de Catalunya 2007
L’IDESCAT acaba de fer públiques les dades de llengua de l’Enquesta Demogràfica de Catalunya, 2007, que tot fa pensar que seria l’equivalent (o el substitut) al qüestionari que acompanyava el Padró i amb el qual teniem dades sociolingüístiques de Catalunya cada any acabat en 6 (el darrer, 1996). Hi ha informació de coneixement de català, castellà i llengua inicial, i en parlaré els propers dies, perquè són molt positives per al català.
http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=6&V0=3&V1=3&MN=1&&V3=2465&PARENT=1&CTX=B#FROM
“La Lingüística y el nacionalismo lingüístico español”. Juan Carlos Moreno. 15 juny 15UTC 2009
Posted by xarxes in sociolingüística.7 comments
Conferència de Juan Carlos Moreno, catedràtic de lingüística de la Universidad Autónoma de Madrid. Parla sobre el nacionalisme lingüístic espanyol i els seus 6 tòpics. Tot i que els arguments que desmunta són “de base”, no es pot oblidar que són tòpics corrents a la premsa estatal. La conferència tenia lloc en el marc de la Jornada 10 Anys de Filologia catalana a la UOC.
Un mito del nacionalismo lingüístico español: “El castellano antiguo tenía unas propiedades que la hacían más fácil de aprendrer para a su posterior expansión”.
Todas las lenguas tienen puntos fáciles y puntos difíciles de aprender. Por ejemplo, se dice que el sistema de cinco vocales ha ayudado a la expansión de esta lengua. Pero también tiene más de medio millar de verbos irregulares. El euskera batua tan solo tiene dos verbos irregulares. Pero fijense: el vasco también tiene solo cinco vocales. Si tener sólo cinco vocales fuera tan importante para que la lengua fuera de comunicación, ¿porqué el vasco está arrinconado ahí, teniendo sólo cinco vocales, y más a su favor, dos verbos irregulares?
La fecunditat segons la nacionalitat de la mare 15 juny 15UTC 2009
Posted by xarxes in sociologia.add a comment
A WonkaPistas mostrenun gràfic de la fecunditat de les dónes a l’Estat espanyol (15-44 anys) segons la seua nacionalitat.
Ho acompanya de comentaris interessants:
Como pueden observar, si lo han ampliado, las extranjeras tienen una tasa de fecundidad algo superior a las españolas (6,9 frente a 4,9%), pero eso no es lo más relevante. Yo destacaría dos cosas más. Primera, la gran diversidad de tasas, que van desde el máximo de las gambianas (20,6%) hasta el mínimo de las noruegas (2,0%). Segunda, y muy llamativa, que en los primeros diez lugares del ranking (de 58 nacionalidades extranjeras consideradas), nueve, si no me equivoco, corresponden a países musulmanes (Gambia , 20,6%; Bangladesh, 18,5%; Argelia, 18,0%; Pakistán, 18,0%; Marruecos, 17,2%; Senegal, 16,45; Mauritania, 15,0%; Guinea, 14,7%; y Nigeria, 14,1%) y uno, Ghana (14,2%), con una minoría musulmana importante.
