El Cervantes té un estat a favor 27 maig 27UTC 2009
Posted by xarxes in sociolingüística.add a comment
Jordi Palmer, periodista de l’Avui, parla de les polítiques lingüístiques de l’Estat espanyol a l’exterior. Als Estats Units, l’Instituto Cervantes paga cursos de castellà als empleats de la cadena de cafeteries Starbucks. Ho compara amb les polítiques lingüístiques a l’exterior dels governs català, balear i andorrà. La conclusió és brillant:
El Cervantes té un Estat a favor, el Ramon Llull es conformaria amb no tenir-lo en contra.
Llegiu l’article Cursets d’espanyol a l’Starbucks
Català i aragonès, dues llengües, una llei 26 maig 26UTC 2009
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.1 comment so far
A principis dels anys 90 encara eixien a les enquestes iaios i iaies de la Franja que no sabien parlar castellà. Van desenvolupar la seua vida completament en català, i van ser els raders exemplars de l’economia de subsistència. Van nàixer, van viure, se van casar i van morir al mateix poble. No van aprendre a escriure, ni en castellà ni en català, ni els haguere calgut si tot no haguere canviat tant.
Les condicions socials en les que es desenvolupave el català de mos rebisiaios ha variat de tal manera que ara mesurem lo relleu internacional d’una llengua segons los articles que té la seua enciclopèdia a Internet.
Mentres, les escoles han ensenyat a escriure en castellà a tots, sense discriminació de gènere, edat, poble, religió, origen o llengua. La nova economia del consum i de les comunicacions possibilite els traspassos continus de les fronteres lingüístiques i les autonòmiques per a anar a comprar a un supermercat diverses vegades al mes. Hi ha nous ciutadans que han creuat oceans per a treballar en natres. I el poder ha oblidat incloure al pack modernitzador l’alfabetització en català i aragonès. S’han descuidat que només l’economia de la subsistència podie assegurar el futur del català i l’aragonès en lo deixar-fer. La situació no és la mateixa. No es pot deixar fer. A hores d’ara la situació del català i l’aragonès serà compromesa si només s’alfabetitza en castellà.
Per això, catalanoparlants i aragonesoparlants escrivíem este dissabte passat un peu de pàgina al llibre de la història universal: mos manifestàvem junts a Saragossa per a reclamar una llei de llengües. Volem que es protegixque les nostres llengües. Los ciutadans ham posat les nostres llengües a la Wikipedia, podem tindre el català als nostres mòbils o els neofablans de l’aragonès fan renàixer la llengua a Saragossa. Volem evitar que la modernitat faigue foc i flama en l’aragonès i el català. És lo torn del Govern d’Aragó.
Viles i gents: Català i aragonès, dues llengües, una llei
Quants vots costa traure el darrer eurodiputat? 25 maig 25UTC 2009
Posted by xarxes in estadística, personal.4 comments
Divendres passat escomençaven les eleccions europees, i tenia interès en jugar una estona amb les regles del sistema electoral de les europees. Així que unes notes ràpides:
- La circumscripció és única i estatal
- Los escons se repartixen per la regla d’Hondt
- Les passades eleccions (2004) se repartien 54 escons. A les actuals (2009) se’n repartixen 50.
- L’any 2004 hi va haver una abstenció del 54,06% i els resultats van ser els següents:
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
- Amb els mateixos resultats del 2004 però assignant 50 eurodiputats que es reparteixen enguany i no 54 com fa 5 anys, afectaria als dos partits estatalistes majoritaris i als sobiranistes conservadors: PSOE perdria 2 escons, el PP en perdria 1 i GalEusCa en perdria 1. IU mantindria els 2 europarlamentaris i els sobiranistes progressistes es mantindrien en 1.
- El darrers Eurodiputat se va assignar a GalEusCa, amb 263.350 vots. El penúltim al PSOE, amb 264.863 vots. L’anterior al PP amb 274.578 vots.
- L’Eurodiputat dels sobiranistes progressistes, que només en van traure un, va costar alguns vots més: 380.095.
- La candidatura extraparlamentària que més prop va estar de traure un diputat va ser la Coalició Europea, de regionalistes conservadors (entre ells, el PAR). Tenia 184.575 vots. Per tant, li faltaven 78.776 vots per a superar els 263.350 que li va costar a GalEusCa el darrer eurodiputat triat.
- Amb 50 eurodiputats a triar, el darrer eurodiputat seria més car, ja que fa 5 anys li haguera costat 287.059 vots.
.
Situació sociolingüística a l’ESO: reptes i línies d’actuació. 19 maig 19UTC 2009
Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.Tags: adolescència, adolescents, eso, institut, instituts, llengua, secundària, sociolingüística
1 comment so far
Fa un temps vaig estar treballant en un estudi sociolingüístic de l’alumnat de 4at d’ESO de Catalunya. El podeu llegir i baixar des d’aquí: Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya. Avaluació de l’educació secundària obligatòria 2006. I el 5 de juny fem la presentació.
A continuació teniu lo programa. Interessant per l’anàlisi que es fa dels resultats des de diferents punts de vista:
Situació sociolingüística a l’ESO: reptes i línies d’actuació.
Jornada de reflexió i debat, a propòsit de la publicació de l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya. Avaluació de l’educació secundària obligatòria 2006.
Divendres, 5 de juny de 2009, de 9.30 h a 14 h.
- 9.30 h – 10.30 h Presentació de l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya. Avaluació de l’educació secundària obligatòria 2006.
- Sra. Carme Amorós Basté. Secretària del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu
- Dr. Ernest Querol Puig. Professor de la Universitat Oberta de Catalunya.
- Sr. Natxo Sorolla Vidal. Sociòleg de la Xarxa CRUSCAT-IEC i del CUSC-UB/PCB
- Presenta: Sra. Antònia Carré Pons. Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu
- 10.30 h – 11 h Pausa i cafè
- 11 h – 12 h Conferència i debat: Els resultats del model lingüístic educatiu a Catalunya des d’una perspectiva internacional.
- Prof. Hugo Baetens Beardsmore. Professor emèrit de llengua anglesa i bilingüisme a la Vrije Universiteit de Brussel·les i de sociologia del llenguatge a la Université Libre de Brussel·les.
- Presenta: Sra. Montserrat Romà Roura. Secretaria de Política Lingüística
- 12 h – 13.30 h Taula rodona: Reptes i actuacions per al model lingüístic educatiu a Catalunya
- Sra. Dolors Ferrer Canadell. Professora col·laboradora de l’ICE de la UB.
- Dr. Àngel Huguet Canalis. Catedràtic de psicologia evolutiva i de l’educació de la UdL.
- Sra. Carme López Vergara. Directora de l’IES La Sedeta de Barcelona.
- Dra. Cristina Sánchez Miret. Professora de sociologia del Departament d’Empresa dels estudis de Ciències Econòmiques de la UdG.
- Modera: Dr. F. Xavier Vila i Moreno. Professor del Departament de Filologia Catalana de la UB i secretari del CUSC-UB/PCB
- 13.30 h Cloenda
- Dr. Dídac Ramírez Sarrió. Rector de la Universitat de Barcelona
- Dr. Joaquim Prats Cuevas. President del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu.
- Dr. Bernat Joan Marí. Secretari de Política Lingüística
Cal inscriure’s a la jornada a l’adreça següent
Parc Científic de Barcelona
Campus Diagonal de la Universitat de Barcelona
Baldiri Reixac, 4
08028 Barcelona
Resultats de l’estudi
- Accés a l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya. Avaluació de l’educació secundària obligatòria 2006.
- Dades de la síntesi
- Article resum: Sorolla, Natxo [2009] «Casa, escola i pati: usos lingüístics quan s’acaben les classes. Síntesi i anàlisi de l’estudi sociodemogràfic i lingüístic als centres d’educació secundària de Catalunya» dins NovesSL, Hivern 2009 Barcelona: Generalitat de Catalunya.
“Alcañiz” en català s’ha d’escriure “Falset” 18 maig 18UTC 2009
Posted by xarxes in internet, personal.2 comments
Si traduiu “Alcañiz” al català, Google Translate tos recomanarà dir-li “Falset”.
I si no és suficient, si traudiu “desde Alcañiz”, avui la recomanació serà escriure “des de Zaragoza”. Però podem assegurar que ahir recomanva escriure “des de Riudecols”. Suposem que en honor al famòs semàfor de Riudecols
La transmissió dels valors polítics i la transmissió de la llengua 18 maig 18UTC 2009
Posted by xarxes in sociolingüística.Tags: llengua, política, sociolingüística, transmissió, valors, valors polítics
add a comment
Llegia coses sobre socialització primària i socialització secundària i em trobo en estes interessants dades sobre la transmissió dels valors polítics a Estats Units:
| Identificació dels nens/nenes amb un partit | Pares demòcrates | Pares republicans | Pares independents |
| Demòcrata | 70% | 25% | 40% |
| Republicà | 10% | 54% | 20% |
| Independent | 20% | 21% | 40% |
Agustí Bosch, que és l’autor de Com votem i per què, manifesta:
Hi ha una estreta relació entre els valors polítics dels nens i nenes i la dels seus pares. Tal com mostra la taula segúent, la relació és clara.
Aquesta relació tan clara sembla indicar que efectivament hi ha una tranmissió de la identificació amb un partit des dels pares cap als fills. La identificació amb un partit és només un exemple d’un valor polític, però la mateixa relació la poodríem verificar en qualsevol altre valor polític, com la ideologia esquerra-dreta o el nacionalisme.
Interessant l’anàlisi paral·lel que es pot fer de la transmissió de valors polítics, comportaments sociolingüístics i tantes altres coses transmeses en els processos de socialització.
Els símptomes de recuperació del gal·lès, en imatges 14 maig 14UTC 2009
Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.Tags: gal·lès, welsh
add a comment
La llengua desenvolupada històricament a Gal·les, el Gal·lès, mostra signes clars de recuperació mitjançant l’escola. Els mapes que facilita la Bwrrd Yr Iaith Gymraeg (Welsh Language Board) ens donen una informació interessant.
El coneixement no és universal, tal com mostra el mapa de població general. Només l’àrea costanera nordest té nivells de competènciea superiors al 80%. La resta de costa occidental manté percentatges inferiors. I a l’interior pràcticament en cap cas se supera la quarta part de població que sap parlar el gal·lès.
Els majors de 75 anys, si fa no fa, a grans trets no es distingeixen de la mitjana poblacional. Però d’este grup cap a les generacions més jóvens la competència decreix fins arribar al seu mínim històric en la generació de 50-59 anys, que són els nascuts entre 1942 i 1951.
A partir d’esta generació el coneixement creix i creix fins arribar al seu màxim en la generació de 5 a 9 anys (nascuts a principis dels anys 90).
I la dada més important: el procés d’adquisició de la llengua és majoritàriament escolar. Tot i que la major part dels alumnes sap parlar el gal·lès a l’àrea costanera, i a tota l’àrea de de l’interior es manté una comunitat de població que el sap parlar, en el mapa que es visualitza la competència en gal·lès al grup dels 3-4 anys (davall), s’observa que gran part dels qui l’aprendran en escolaritzar-se no ho han fet a casa.
Mallacán, Matarranya, 2.0… 14 maig 14UTC 2009
Posted by xarxes in Franja, música, personal.2 comments
Desideri Lombarte va escriure fa més de dos dècades Lluny de tu.
L’Associació Cultural del Matarranya, en extrema dedicació M. Martí, va traure un disc de Sons del Matarranya. Objectiu: reunir grups del Matarranya o en alguna vinculació en lo territori, en l’únic compromís de fer-ho en català.
Mallacán, grup punter d’Aragó, i que té la major part del repertori en aragonès, hi inclou una cançó que es diu Lluny de tu.
Mirant les notícies de la presentació que fa avui Mallacán del seu darrer disc i del videoclip, me trobo en un vídeo que penja esonocabe mostrant les seues dots de bateria, i acompanyant Lluny de tu, les lletres de Desideri Lombarte.
No és genial?!
Presentació de “Els futurs del català” amb “El futur del català a la Franja” 12 maig 12UTC 2009
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística, tesi.add a comment
Demà es presenta “Els futurs del català. Un estat de la qüestió i una qüestió d’estat”, publicació on vaig participar amb un article: “El futur del català a la Franja”.Feia una important repassada a la situació del català des d’una perspectiva sociopolítica, amb un accent molt important en les successives promeses de llei de llengües des de l’entrada de Marcelino Iglesias al Pignatelli de Saragossa. Espero que l’article aviat estiga accessible en pdf. De moment podeu accedir-hi fullejant-la o adquirint-la aquí.
La Societat Catalana de Sociolingüística es complau a convidar-vos a la presentació del llibre “Els futurs del català. Un estat de la qüestió i una qüestió d’estat”, per Emili Boix-Fuster, coordinador del volum.
El llibre representa una bona síntesi de la situació lingüística als països de parla catalana, que es fonamenta en les dades de les enquestes d’usos lingüístics als territoris de parla catalana i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. En són autors Albert Fabà, Miquel Àngel Pradilla, Joan Melià, Gentil Puig, Josep Manel Ballarín, Natxo Sorolla, Andreu Bosch, Noemí Ubach i Pere Comellas, a banda d’Emili Boix.
L’acte tindrà lloc el dimarts 12 de maig, a les 18.30h a l’Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme, 47. Sala Puig i Cadafalch.
Català i aragonès es manifestaran a Saragossa dissabte vinent 11 maig 11UTC 2009
Posted by xarxes in Franja.Tags: aragonès, català, manifestació, manifestazión, saragossa, zaragoza
add a comment
Dissabte vinent (16 de maig) parlants de català i/o aragonès, i tots aquells defensors del multilingüisme a Aragó, es manifestaran a Saragossa. El punt de trobada és a les 12h a la glorieta Sasera. És una gran fita en dos sentits:
- En la llarga trentena d’anys que fa que no està prohibit fer manifestacions, parlants de català i aragonès ixen als carrers de Saragossa per a reclamar el que fa anys demanen des del món cultural, polític, social…
- La manifestació ha defugit de sigles, i està convocada per la societat civil. I li donen suport totes les grans entitats en defensa del català i l’aragonès. Cosa que desafortunadament fins ara era una cosa molt complicada.
Us deixo amb un acudit d’Azagra i uns quants enllaços:
- Cartells, programa, recorregut…
- Ley de lenguas SÍ: manifest que està en l’origen de la manifestació. Si encara no l’has signat, estem a punt d’entrar en los 3000 signants.
- Manifestació per la llei de llengües a Saragossa: amb cartells i programa. Pel president de l’Ascuma.
- “Aragón trilingüe” convoca una movilización para exigir una Ley de Lenguas. Diario del Altoaragón.
- Manifestació per la igualtat de les tres llengües a Google
