Leydelenguas.com, a per la signatura número 1.000 31 gener 31UTC 2009
Posted by xarxes in Franja.1 comment so far
Fa uns dies que ja ha aparegut la web leydelenguas.com És una iniciativa ciutadana per a arreplegar firmes per una Llei de llengües (de mínims) a Aragó. Com que moltes vegades l’associacionisme del català i de l’aragonès no sap (no sabem) donar resposta al que cal esperar d’estes entitats, iniciatives ciutadanes com esta s’han d’aplaudir. Llegiu-lo i si penseu que cal una Llei de llengües a Aragó, firmeu-lo. I difoneu-lo tant com calgue. Si presentem a les Corts d’Aragó una carta amb un bon suport popular, visualitzarem la demanda que el català i l’aragonès se mereixen. Aquí davall hi poso la traducció al català:
CARTA PER LA LLEI DE LLENGÜES
Aragó és un territori on a més del castellà, històricament hi conviuen l’aragonès i el català com a llengües pròpies. Per a protegir i assegurar la supervivència d’aquestes llengües en totes les seves varietats dialectals amb les seves comunitats lingüístiques és necessària la creació, aprovació i aplicació urgent d’una Llei de llengües adequada a les necessitats bàsiques de cada llengua i territori.
Aquesta mesura legislativa ve demandada per multitud d’òrgans, institucions i documents oficials implicats i relacionats amb la protecció del patrimoni lingüístic aragonès i universal. Així, la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, a través dels Informes del Comitè de Ministres del Consell d’Europa, insta a “l’adopció d’un marc jurídic específic per a la protecció i promoció del plurilingüisme a Aragó” (paràgrafs 115 — 118). A més, l’Estat Espanyol fa esment en aquesta carta a un reconeixement estatutari que encara no existeix: “L’Estat Espanyol declara que, als efectes previstos en els citats articles, s’entenen per llengües regionals o minoritàries, les llengües reconegudes en els Estatuts de Autonomia i / o en la legislació que els desenvolupa a les Comunitats Autònomes d’Aragó, Astúries, Catalunya, Euskadi, Galícia, Illes Balears, Navarra i València “(art. 2.2 i 3.1). També el Comitè de Ministres del Consell d’Europa demana a les autoritats espanyoles que “reforcin la protecció de l’aragonès (Fabla) i del català a Aragó, inclòs l’establiment d’un marc jurídic apropiat.” (Punt 6). En la mateixa línia, l’Estatut d’Autonomia d’Aragó reclama que “Les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó gaudiran de protecció. Es garantirà el seu ensenyament i el dret dels parlants en la forma que estableixi una llei de Corts d’Aragó per a les zones d’utilització predominant d’aquelles. “(Art. 7); així com la Llei de Patrimoni Cultural Aragonès sanciona que” Una llei de llengües d’Aragó proporcionarà el marc jurídic específic per regular la cooficialitat de l’aragonès i del català, llengües minoritàries d’Aragó, així com l’efectivitat dels drets de les respectives comunitats lingüístiques, tant pel que fa a l’ensenyament de i en la llengua pròpia, com a la plena normalització de l’ús d’aquestes dues llengües en els seus respectius territoris. “(Disposició final segona). També l’Avantprojecte de Llei d’Educació d’Aragó es remet a aquesta en parlar d’educació: “Es desenvoluparà de la forma que indiqui la Llei de llengües pròpies d’Aragó” (Cap. 3; Art 37.2).
En cas que no hagués quedat patent la necessitat i obligació de promulgar una Llei de Llengües que faci legals l’aragonès i el català, existeixen també disposicions d’àmbit més general que obliguen, igualment, a la protecció per part del Govern i de les autoritats competents de la diversitat lingüística d’Aragó. D’aquesta forma, la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, creada pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides exhorta als Estats i les institucions internacionals a continuar avançant en totes aquelles polítiques favorables al respecte, la promoció i l’ús social de totes les llengües, en tots els àmbits que afecten la vida individual i col lectiva de les persones, i cal recordar que segons aquesta declaració, a Aragó s’ha violat un dret fonamental: “Tota comunitat lingüística té dret que la seva llengua sigui utilitzada com a oficial dins del seu territori “(títol segon, secció I, art. 15.1).
Per tot això, urgeix que les autoritats aragoneses actuïn decididament complint la seva comesa, de manera que es crei i s’aprovi degudament una Llei de Llengües com a marc legal imprescindible, i s’apliqui una política lingüística per a la protecció i difusió de les llengües pròpies. Aquesta llei, per damunt de qualsevol ideologia, pacte, unitat o signe polític, ha de desenvolupar i protegir tots i cadascun dels drets establerts per la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, així com respondre a les peticions i sancions que des de la Unió Europea, l’Estat Espanyol, l’Estatut d’Autonomia d’Aragó i altres disposicions i institucions es reclamen a favor del patrimoni lingüístic aragonès.
“Protofilólogos contra el catalán” al Diario del Altoaragòn 29 gener 29UTC 2009
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.Tags: aragó, aragón, català, facao, Franja, secessionisme
add a comment
Avui el Diario del Altoaragón ha publicat un article meu que els lectors de Xarxes socials i llengües ja identificareu el seu esbós en un apunt d’este bloc:
Oscuros tiempos aquellos en los que debe explicarse lo evidente. Y a eso están condenando a este país algunos protofilólogos y políticos que han decidido anteponer la política a la ciencia. Las Universidades han afirmado, afirman y afirmarán que la lengua histórica de la Ribagorza, la Litera, el Bajo Cinca y el Matarraña es el catalán. Otra discusión es el reconocimiento político de esta lengua, su protección legal y su uso institucional. Pero la presencia del catalán en la Franja no ha sido discutida por ningún departamento universitario, ni por ninguna ley. La única ley que por el momento ha puesto nombre a las “modalidades lingüísticas” de Aragón ha sido la Ley de Patrimonio Cultural, donde el PAR jugó un papel esencial en defensa de estas denominaciones. Y tal como era de esperar, las teorías exóticas sobre el nombre y la naturaleza de nuestras lenguas fue apartado: “El aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración”. No podían utilizarse unas denominaciones más claras. Aun así, algunos políticos aragoneses se obcecan en aliarse con teorías macabras. Pueden discutir qué tipo de políticas protegen mejor la lengua de estas comarcas, o incluso poner en duda la necesidad de proteger éste o cualquier otro patrimonio, pero se han obsesionado en negar la palabra de los más importantes catedráticos.
En el País Valenciano a la lengua propia se la denomina valenciano, y tal como la Acadèmia Valenciana de la Llengua, su máxima autoridad lingüística, dictaminó, “la lengua propia e histórica de los valencianos es también la que comparten las comunidades autónomas de Cataluña y de las Islas Baleares y el Principado de Andorra. Así mismo, es la lengua histórica y propia de otros territorios de la antigua Corona de Aragón (la franja oriental aragonesa, la ciudad sarda del Alguer y el departamento francés de los Pirineos Orientales)”. No sólo confirma la extensión de los límites lingüísticos universalmente conocidos, sino que destaca que esta lengua se extiende a la Franja.
Y ese reconocimiento legal del catalán se sucede en todos y cada uno de los territorios de lengua catalana. Dice el Estatuto balear que “la lengua catalana, propia de las Islas Baleares, tendrá, junto con la castellana, el carácter de idioma oficial”. En Francia dice la Ley Deixonne, de 1951, que “se autoriza la enseñanza facultativa de ciertas lenguas regionales: el vasco, el bretón, el catalán y el occitano”. En Andorra dice la constitución que “La lengua oficial del Estado es el catalán”. Y para el Alguer dice la “Ley de promoción de la cultura y la lengua de la Sardeña” que “el mismo valor asignado a la cultura y la lengua de la Sardeña es reconocido para la cultura y la lengua catalana del Alguer”.
Podemos preocuparnos profundamente por conocer cuál es la mejor política que protegerá nuestro patrimonio, cómo consolidar el uso de las lenguas propias y los derechos de sus hablantes, pero raramente los políticos deberían poner en duda la naturaleza lingüística de las hablas de la Franja. El político que niega que en la Franja se habla, se escribe y se piensa en catalán es el mismo que preferiría que en la Franja no quedase rastro de la diversidad lingüística.
Natxo SOROLLA
Sociólogo
29/01/2009
Reculls de terminologia de lliure difusió 28 gener 28UTC 2009
Posted by xarxes in internet.Tags: català, terminologia
add a comment
Lo Termcat, que és una oficina de creació de neologia per al català, ha posat en lliure disposició les col·leccions de terminologia. Per tal que la neologia no quedo atrapada a un calaix d’oficina, és una decisió més que ben encertada:
La col•lecció Terminologia Oberta, disponible al web del TERMCAT, aplega repertoris terminològics procedents de treballs de recerca terminològica duts a terme pel centre que es poden baixar lliurement i exportar a qualsevol format. Com a recurs, pot ser molt útil per a les persones que volen alimentar una memòria de traducció o el diccionari d’un corrector. Destaquen títols com ara la TO Gastronomia, la TO Ciències de la salut (Fisiologia patològica), la TO Energia o la TO Videojocs.
Franquistes al PAR 28 gener 28UTC 2009
Posted by xarxes in personal.add a comment
Algunes vegades crec que pensar que el PAR votaria a favor d’una Llei de llengües per a la defensa del català i l’aragonès és excessivament optimista:
Franco seguirá teniendo la medalla de oro de la ciudad de Calatayud. Las abstenciones de dos de los cuatro concejales del PAR y de siete de los nueve concejales del PP impidieron que la moción presentada por el grupo socialista para retirar la distinción al dictador prosperara. Para aprobarse, era necesario el voto a favor de dos tercios.
Notícia de El Periódico de Aragón
Vist a Aragón Colonial
La taxonomia del heavy metal 26 gener 26UTC 2009
Posted by xarxes in música.Tags: heavy
3 comments
Els 5 pilars dels noms dels grups de heavy metal són la mort, els fets mortals, la religió, els animals i els errors ortogràfics. Els 5 creen una estrella satànica en al·legoria al cap de cabró satànic.
Així es representa al gràfic taxonòmic dels noms de grup heavy metal. Es completa amb conceptes com l’ocultisme dels White Zombie, l’obscuritat dels Darkness, la mort dels Megadeth, les demandes d’ajuda dels Suicidal Tendences i els Paranoid,el medievalisme als Dragonforce, la religió als Black Sabbath i els Judas Preist, els fets bíblics als Babylon, el satanisme als Crippled Lucifer, el metal als Metallica o els animals als Scorpions i els Iron Butterfly. La capça dels errors ortogràfics té des dels Def Leppard, que evita el nom original de Deaf Leopard (Leopard Sord) per allunyar-se del punk, fins els que juguen amb “hell” (infern) com els Helloween. Els Led Zeppelin es van posar el nom en resposta a un cometari negatiu del bateria dels The Who, que va dir que la nova banda cauria com un Zeppelin de Plom (Lead Zeppelin), però finalment van suprimir una a per a dir-se Led Zeppelin.
Vist a la Duke Listens!
Un manifestòmetre per a la FACAO i Aragón Digital 26 gener 26UTC 2009
Posted by xarxes in Franja.Tags: aragó, aragón, català, facao, Franja
4 comments
Cada dia és més evident que el PAR alimenta el secessionisme radical a Aragó per a negar que a la Franja es parla català. Aragón Digital publica la nota de premsa de la FACAO, sobre un acte d’unió a Montsó dels secessionistes radicals i el PAR, que només il·lustren amb la taula dels ponents: representants del PAR, Éctor Castro i Lorenzo Pastor (dissenyador de mobles). Diuen:
La sede del Partido Aragonés (PAR) de Monzón se quedó pequeña para acoger a las más de 120 personas que se dieron cita la noche del pasado viernes 23 de enero para asistir a la conferencia
Com és evident, la mateixa cura que tenen en la seua anàlisi científica de la realitat la manten per a l’anàlisi dels assistens. I la fotografia del Diario del Altoaragón del mateix acte mostra el públic assistent: no ixen més de 44 caps, que sumats als 3 de la taula fan 47. L’anàlisi científica és peculiar, la ortografia pròpia i les seues matemàtiques, com veiem, també són molt originals. Exòtics en estat pur!
A Purnas en o zierzo també parlen d’este dades
Edito: a la fotografia de la nota de premsa del PAR es veu millor tot el públic assistent, i no queden punts morts de visió.
Utilitats de twitter, twitxr, twitpic…. 16 gener 16UTC 2009
Posted by xarxes in personal.add a comment
Pareix que la primera foto de l’avió que va caure al mar a Nova York ha estat publicada al Twitpic. Indubtablement, si és una ferramenta útil per a les “grans notícies” imagineu per a estar informats sobre la vida (publicable) dels vostres amics i coneguts.
Les denominacions legals del català 16 gener 16UTC 2009
Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.4 comments
Encara es pot sentir a qui diu que el català només és reconegut a Catalunya. Anem a fer un experiment de documentació:
Catalunya (Estatut)
La llengua pròpia de Catalunya és el català.
País Valencià (La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
Científicament no hi ha dubtes que el valencià és català, però per si de cas, anem al que diu l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ens normatiu de la Generalitat Valenciana:
1. D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia…), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals).
Resol el tema de la unitat de la llengua i a més declara que el català és propi de la Franja. Poca cosa!
Illes Balears (Estatut)
La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.
Catalunya del Nord (Loi Deixonne, 1951)
Elle autorise l’enseignement facultatif de certaines langues régionales : le basque, le breton, le catalan et l’occitan.
Andorra (Constitució)
La llengua oficial de l’Estat és el català.
Franja (Llei de patrimoni cultural)
El aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración.
L’Alguer (Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna)
La medesima valenza attribuita alla cultura ed alla lingua sarda è riconosciuta con riferimento al territorio interessato, alla cultura ed alla lingua catalana di Alghero, al tabarchino delle isole del Sulcis, al dialetto sassarese e a quello gallurese.
Esta recerca ràpida pel Google partix del darrer article d’un membre del PAR i la Plataforma No Hablamos Catalán, una refundació que ha fet el PAR amb la FACAO. És Pablo Pintado , que afirma haver-se diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Saragossa. Estem segurs que Lorenzo Pastor, company seu a la Plataforma, confirmaria que se està “equibocando grabemente”. A més, hem de tenir en consideració que Pablo Pintado té càrrecs dins el PAR i les institucions aragoneses, sent Vocal de la Comisión Permanente del Consejo Nacional de la Juventud de Aragón (2008- 2010), on ha mostrat les seues dots i opinions sobre el botellón amb el famós mètode de l’autopregunta/resposta. Només cal que ens mostre els seus dots de filòleg de reconeguda solvència </ironic>.
Pablo Pintado diu que enlloc es reconeix cap llengua que puga parèixer estrangera: ni l’occità a Catalunya, ni el català al País Valencià, ni l’asturià a Portugal…
La Generalitat de Catalunya no ha reconocido nominalmente el occitano o gascón, en su territorio y sí la denominación de aranés, denominándola por procedencia.
Si Pablo Pintado no menteix deliberadament, fa riure com a documentalista. Destaca tenir un “Nivel avanzado” en “Motores de Búsqueda y Directorios”. I si s’haguera preocupa de buscar l’Estatut de Catalunya al Google trobaria fàcilment que l’Estatut català diu, clarament, que l’aranès és occità i l’occità és llengua oficial a Catalunya. Res paregut a la discriminació que el seu partit està portant a terme a Aragó:
Catalunya (Estatut)
La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística.
PS: Este post va donar lloc a un escrit al Diario del Altoaragón.
Presentem la revista de Pena-roja 16 gener 16UTC 2009
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, música, Pena-roja.4 comments
Permeteu-me un anunci local. Fa uns mesos que preparem la revista de Pena-roja: Pinna-rubea. Si hi feu una ullada i penseu en la població de la vila, poc més de 500 habitants, potser enteneu la força interna d’un nucli com este. La revista és temàtica i esperem traure-hi aixina el màxim d’informació possible de molts altres temes: masos, fútbol, economia, gent, arquitectura, excursions… És un acte d’amor propi per a territoris en fluxos de despoblació. A on no sempre és fàcil trobar recursos per a viure-hi. Des del punt de vista sociolingüístic la revista ha pres la decisió que els articles se publicarien en la llengua triada pels articulistes i es facilitaria la traducció. I els resultats los podeu veure a l’índex. La part que personalment m’ha agradat més és l’article històric de les bandes locals: la banda de La Bota a la República, que dieun que només va poder tocar l’Himno de Riego, himne republicà, o Ritmo y melodía, orquestra que els més jóvens no ham vist mai, però les anècdotes dels seus músics han acompanyat a totes les noves generacions de músics que ha produït la vila. Si esteu prop del Matarranya este capdesetmana, espero que mos veiguem:
Dissabte 17 de gener de 2009, a les 19 h, al Centre Polivalent de Pena-roja de Tastavins.
Revista de l’associacionisme de Pena-roja (Matarranya). Número 1. Tema principal: la música a Pena-roja.Continguts:
- Los Draps celebren 15 anys
- Naix una nova història cultural
- La Mare de Déu de la Font, l’enclau mudèjar
- 2008, un any ple d’activitats de l’Associació Cultural Tastavins
- L’excursió de Sant Jordi
- Estiu Cultural i lo Julibeu
- Bandes de música històriques: De l’himne de riego als balls de Ritmo y melodía
- Franja Rock, la festa més alternativa de Pena-roja
- La jota, l’esperit de la música més tradicional que ballen totes les edats
- Banda Peñarbés, la escuela musical de nuestro pueblo
- La festa popular, a ritme dels tabals i les dolçaines
- Llarga vida a la xaranga
- Missatge de l’Ajuntament de Pena-roja
- Pena-roja estrene lo seu equip de futbol a la Primera Regional
- Així està la lliga
- De la prehistòria al segle XIII d. C.
- Maties Pallarés i Desideri Lombarte: institucions pena-rogines
- Excursió: la mirada de les Masmut
- Avui cuinem… rotllets de paella
Impostos voluntaris – Viles i gents 15 gener 15UTC 2009
Posted by xarxes in xarxes.add a comment
Lo canvi d’any es un moment crucial per als canvis. Si més no, tot esta voltat de bons desitjos, nous propòsits, projectes anuals i vitals, noves col•leccions als quioscos, deixadors de fumar, seguidors de dietes… Hi ha qui pensa que si a això se li sumaren alguns euros, molt millor. I un mètode de fer diner fàcil i miraculós son los jocs de l’atzar, entre ells la loteria de Nadal. Tots coneixem gent que ha deixat de treballar perquè li va tocar la loteria de Nadal. O altres que van obrir el negoci de la seua vida en aquells dinerets o van deixar arreglats de per vida als fills i als nets. A totes les viles n’hi ha. Inclús diria que cada carrer de cada vila te un d’estos agraciats per la vida i per la fortuna. O, qui sap, cada família? Deixant de part la ironia, quan arribe nadal s’inaugure la marató de la compra, el canvi, el “guarda-me’n”, lo “jo te’n dono 2 de la meua i tu me’n dones 5 de la teua”. La mitjana de gasto per persona són 70€, i comptant que alguns no en compren, altres se’n gasten 140€.
Si som seriosos, la llei obliga a les loteries a retornar en premis la meitat del recaptat (55%). És a dir, que de cada 100€ que gastem, ixen 55€ en premis. I les màquines tragaperres dels bars estan obligades a retornar almenys lo 70%. La matemàtica diu que les màquines són més bondadoses que la loteria. Però no estan massa ben vistes. És d’imaginar que l’Estat en les loteries fa l’agost cada mes de desembre. Això sí, per a qui no compra loteries és una fortuna: té un voluminós grup de voluntariosos contribuents que li paguen part dels impostos. Completa bondat nadalenca!
