Xarxes socials i llengües

Fa alguns dies que m’estic barallant en mapes d’escala menuda, inferior al 1:100.000. Són els que habitualment venen a les llibreries i els fa l’exèrcit (espanyol, clar). Carrégalo es queixava fa pocs dies, al Viles i gents del diari La Comarca, que s’ha oblidat lo nom de les Corregudes de la joia per a passar a dir-se Carreres del pollastre. I també parlar de la toponimia, perquè el Riu Escorça ha passat als mapes com a Arroyo de Monroyo o Riera de Mont-roig.

Però este no és dels més greus que et trobes  als mapes. Les traduccions són entenibles en una Espanya monolingüe, gran i sobretot poc lliure. Però el problema és que a l’equip els falta un filòleg. Entre el desconeixement absolut de la llengua , i la encara més llunyana aproximació etimologica, apareixen coses com:

• Mas de les Feixes -> Mas de les Faises
• Mas d’Eixendri -> Masia de Chendri
• Mas de Matarraboses -> Mas de Matarrabasas
• Mas de Lligomar (etimològicament, Lluís Gomar) -> Mas de Lligumá
• Mas de Joan Blanc(h) -> Mas de Chuamblanes

La qüestió és si l’exèrcit compta amb algun tipus de protocol per a la correcció i millora de la toponimia dels seus excel·lents mapes per a excursionistes. Però excel·lents només topogràficament. Gens ni mica lingüísticament a la que salten la frontera lingüística. Els haig enviat un correu fent la consulta.

Però veig que els mapes no es poden comprar més que en CD (i especificant el DNI). I el preu marcat a la web és de 7.500. Suposem que pessetes. El que diu molt de les possibilitats que l’exèrcit sigue, en este cas, un exèrcit 2.0 ;-)

PS: La història no acaba amb els mapes de l’exèrcit. Si busqueu a Desideri Lombarte (dels primers i principals escriptors de la Franja) a l’edició castellana de la Wikipedia veureu que no va nàixer al Mas del Molina:

Desideri Lombarte (Peñarroya de Tastavins (Aragón, España), 1937 – Barcelona (España) 1989) fue un escritor e investigador aragonés en lengua catalana. Nace en el Cortijo del Molinar (…)