Xarxes socials i llengües

“… i a Catalunya volen que siguen botiguers”. Recordo esta frase esterotipadora d’una classe de sociologia. Se me va quedar a la memòria. I us puc assegurar que la frase NO la deia un professor catalanista.  Evidentment, la frase anava acompanyada de la rigorositat acadèmica pertinent. Però el titular era efectiu, perquè encara el recordo.

A Wonkapistas han fet diversos gràfics sobre la proporció d’empleats públics per comunitats autònomes. Si voleu aprofundir-hi, aneu a la web original, on hi ha diferents índex. I a més, llegiu-ho críticament. La dada s’ha de contextualitzar amb multitud de variables. La primera, seria sobre qui és assalariat del sector públic i qui no ho és. També sobre la privatització del sector públic. I tantes altres. Així que si no eres especialista del tema (com tampoc ho sóc jo) millor no fer titulars.  Només gaudeix de les dades. Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, els tres territoris de llengua catalana, obren el rànking amb el rati nombre de funcionaris, amb poc més del 10 %. Extremadura tanca el rànking amb el màxim, de prop del 25%. I a molta distància, hi ha Aragó, la segona comunitat amb més empleats públics, que se situen sobre el 17% dels ocupats.

Trobo la notícia per Directe.cat, que la treuen de Wonkapistas, que analitza críticament el que deia la Libertad Digital de Losantos.