Xarxes socials i llengües

Bono necessita el calor de les càmeres i qualsevol excusa és bona per a eixir als telenotícies. Fa uns dies va dir que era il·legal la bandera republicana (l’espanyola) i darrerament va fer arribar una corbata a un ministre perquè havia dit que fins que no baixaren les temperatures no se la posaria. Siga com siga, la polèmica ha evolucionat cap a on ha volgut. I em recorda els meus conflictes no només amb la corbata, si no també amb la jaqueta americana. Aplaudeixo la tasca divulgadora de qualsevol de les persones amb càrrecs que prescindixen de corbates, i si pot ser, de l’americana també. No és un problema de calor. Ni tampoc de qüestions de formalitat. Crec en la formalitat, i sé que la forma de vestir transmet una visió sobre la persona. I, clar, aquella intenció per transmetre una imatge, possiblement no té res a veure amb la realitat. Però la roba ajuda a aproximar-se o a allunyar-se de diferents cercles socials. Siguen executius, bars de pihos, concerts de música sinistra o colles d’adolescents punks. Però precisament pel que em transmet una persona amb corbata, costa de trobar-li la part positiva. La corbata és el final d’una tradició que per més generalitzada que estiga, és la més carca de les formalitats socials. És una manera de vestir que pràcticament no ha canviat des del XIX, quan encara no s’havien inventat les bombetes de la llum. I ha plogut bastant des d’aleshores. I suposo que en empalagosa només la superen lo jaqué i el frac. Una persona amb corbata i americana em transmet una sensació de carca, superficialitat, trepa i desconfiança que poques altres maneres de vestir em creen. Avaluo molt més una persona senzilla amb samarreta negra, texans, pírcing i barba. Perquè la simplicitat en vestir és símbol de “avaluam pel que faig, no pel que parec”. Quanta menys ornamentació i exageració, més proximitat hi sento. I si algun dia haguera de triar amb dos persones amb qui treballar, a iguals capacitats, el casual guanyava per golejada. Evidentment, de males persones n’hi ha a tot arreu, entre corbates i entre pírcing. Que per sort, l’hàbit no fa el monjo.

PS: Este tema serà el pròxim Viles i gents que signo, que eixirà el 1 d’agost.

Foto de julianrod