Xarxes socials i llengües

A partir de la notícia que Euskadi i Aragó van ser els dos països que menys van seguir l’Espanya - Itàlia als quarts de final, arribo a la notícia que Los penaltis de España - Italia, lo más visto de la historia de la televisión.

Vaig treballar amb qüestions d’audiències i sociolingüística fa uns mesos, i veure què mira i què deixa de mirar la gent em segueix despertant el cuquet. Les audiències és un món apassionant que quan la sociolingüística no dono de menjar, l’hauré d’explotar millor.

Pensava que amb la diversificació del panorama televisiu (augmente de cadenes privades, autonòmiques, temàtiques, TDT i l’impacte d’Internet) era difícil arribar a la màxima audiència de la història per un programa. Però els 16.255.000 d’espectadors en un mateix minut d’un programa no s’havien aconseguit mai.

Trobar a Espanya tan prop del final no desperta les mateixes passions arreu. A Aragó (59,1%), Euskadi (59,1%) i Catalunya (59,6%) no es va superar el 60% de quota de pantalla. Podeu veure la taula al final. L’autonòmica s’emportava part del pastís sobretot a Euskadi, TeleCinco tenia al voltant del 10% als tres territoris i a Aragó també prenia especial rellevància les temàtiques.

Qui mirava doncs el partit d’Espanya - Itàlia? Cal remarcar que no és un partit de fútbol habitual, i per tant, no és generalitzable al “futbol”, sense matisos. Més els hómens (77,3%) que les dones (59,5%), però no tant accentuat com el tòpic diu. Adolescents i jóvens (de 13 a 24 anys) arribaven al 80,1%, oposats al 56,2% dels jubilats. Les classes altes més (73,9%) que les baixes (64,7%). I segons la mida de la població de residència, molt poques diferències. Després de superar el prejudici que el fútbol és de classe baixa, veent que era un esport que era interclassista, ara em sorprénen unes dades que diuen que l’eurocopa el mira més la classe alta. I molt molt molt els més jóvens. Quines coses!

Actualització: segons estic llegint, els penaltis del partit van aconseguir la màxima audiència des que es mesuren les audiències, l’any 1992, que van començar a emetre les primeres cadenes privades.