Xarxes socials i llengües

L’Ivan Tubau és reconegut entre els ideòlegs del partit Ciudadanos. I fa alguns dies va escriure, com qui fa articles com a xurros, unes quantes frases de nivell:

(…) a mi el català no em fa nosa, ans al contrari, a l’hora de parlar o escriure francès, espanyol o italià. El meu ús del català és no tan sols millor que el del president de Catalunya (a qui ja li han dit que el del president de l’Aragó és molt millor que el seu) sinó que -la falsa modèstia és una hipocresia lletja- també es més competent que el de gairebé tots els patriotes lingüístics catalans.

Indiferentment de com avaluem si el català de Marcelino és millor que el de Montilla, Tubau obvia a consciència que el primer és parlant inicial de català i el segon no. Perquè el primer és nascut a Bonansa, a la Ribagorça de la Franja. Omet conscientment este fet perquè unes línies més amunt amb consciència deixa els límits lingüístics del català a Catalunya, Andorra i la Catalunya del Nord. A la Franja hauríem de suposar que es parla altres llengües, com l’orienaragonés.

¿On es pot anar amb el català? A Andorra amb prou feines (hi és oficial, però en l¿ús dels habitants queda molt enrere d’espanyol, portuguès i francès). Ni per anar a Perpinyà serveix: allí tothom parla francès i el català ve a ser una relíquia folclórica.

Tampoc estaria de més que Tubau repassara les estadístiques abans de perpetrar un article:

2.1. Població major de 15 anys segons la llengua inicial. Andorra, 2004.

1. Castellà: 23.454 parlants (35,9 %)
   
2. Català: 20.555 parlants (31,4 %)
   
3. Portuguès: 9.611 parlants (14,7 %)
   
4. Francès: 5.071 parlants (7,8 %)
   
5. Altres: 5.697 parlants (8,7 %)
   
6. Igual català que castellà: 1.012 parlants (1,5 %)

A Internet corren diferents biografies sucoses de Tubau, com de la major part de blaveros recalcitrants. Podeu llegir esta però també la d’un alumne que no acaba de veure la seua faceta pública i explica los continguts de les seues classes.