Xarxes socials i llengües

Habitualment los mitjans de comunicació tradicionals transmeten la idea àmpliament estesa entre qui no coneix lo medi que Internet és intrinsecament perillòs. Ahir ho feien La Vanguardia i l’Heraldo sobre una església de la Riabagorça frangenca. Denuncien que hom ha penjat un vídeo a Youtube amb la gravació de la seua demolició.

Ho fan en estos termes tremendistes:

Primero fueron las collejas y las vejaciones, después llegaron las carreras de coches y las imprudencias al volante, al mismo tiempo que aumentaban las broncas callejeras; y ahora se abre la veda con las iglesias. Los vídeos de mal gusto no parecen tener límite en internet. Una grabación colgada en un conocido portal de la red recoge el momento en el que tres hombres tiran abajo un pequeño campanario (la espadaña de una iglesia en ruinas) de una aldea de la Ribagorça oscense –ubicada a muy pocos kilómetros del El Pont de Suert– abandonada durante más de 25 años.

“Abajo la iglesia”. Este es el título elegido para este vídeo, que estrena una nueva temática en internet y en el que se ve cómo tres personas se bastan, en menos de un minuto, para tirar abajo la espadaña (la estructura donde se colocaba la campana) de la iglesia de Sant Climent de Torre de Buira. Mientras tiran de la cuerda asida a una de las torres del pequeño campanario, suena de fondo una canción punk inspirada en el Padre Nuestro.

Se suposa que l’amargor de qui redacta la notícia, més que per la pròpia tombada del campanar, és perquè se penja a Internet. Però el propi vídeo que se denuncia és pujat al servidor de La Vanguardia i accessible a qualsevol lector. És a dir, carrega contra els perills de les noves tecnologies, contra la innovació i finalment se reproduix la pròpia cosa que es denuncia. Poca credibilitat si s’actua de la mateixa manera que el fet que es denuncia. I per a tancar el tema, fins i tot lo bisbat de barbastre que se suposa que té la titularitat de l’església pagada pels feligresos, confirma que havia demanat fa 3 anys la demolició, i per tant, d’acte bandàlic, n’hi ha poc. En fi, tots sabem que entre humans hi ha maldats. Però si realment part del mal estiguera en la seua difusió per Internet, com pot ser un vídeo pedòfil, no el pujaria el propi diari al seu servidor. Més que un problema tecnològic, tenim un problema cultural d’integració de les les noves tecnologies.