Xarxes socials i llengües

No sé si ho sabreu, però les meues eixides per damunt del Pirineu han començat fa molt molt molt molt poc. Pot ser per l’estrat rural que em seguix (i espero que em seguixque molt temps). La conseqüència és que els grans temes de discussió que els professors d’anglès proposen als seus alumnes activitat rere activitat no m’encaixen gens: viatges i cinema. En tot cas, un que s’ha fet la idea de com és lo món a base de distància, després intente confirmar-ho i no sempre coincidix. En tot cas, aquí deixo uns quants tòpics que podria confirmar sobre els holandesos. Tots ells són candidats a la revisió:

• Aquí es va en bicicleta si no és per qüestió de vida o mort. Gent gran, crios, universitaris, immigrants, en grup i amb una caixa de cerveses per a la festa…
  • La bicicleta estàndard és la de passeig sense marxes, rovellada i la majoria en males condicions. I ningú se n’ix de la norma.
  • Moltes les deixen sense cadena.
  • Si veus algú en moto sol ser immigrant.
  • Pedalar i parlar pel mòbil és normal
  • No es veuen
• La vida en general no és molt més cara. Calculo que un 20% més. A tall d’exemple, la cervesa servida va a 1,60 €. (Perdoneu per no tindre a mà els preus de la lleit, que són l’habitual :-)
  • La cervesa estàndard és la Heineken
• Si plou, ningú va amb paraigües (i ningú deixa la bicicleta). La de bronques que jo haig aguantat per no tapar-me quan plovisnejave…
• Els jóvens, o alemenys los universitaris, són “pihos“. No es veu cap estil lligat a la música o els moviements socials
  • Totes les ties porten lo rimmel ben marcat i les botes de muntar a caball estan de moda. (possiblement no tenen un Bisbal que els haigue posat de moda el mocador palestí).
• A la Universitat (i al carrer) no es veuen molts immigrants (parlo de Groningen). Els que hi ha de trets àrabs, van en grup i no van amb holandesos. Possiblement Amb certa calma ens confirmarà els fets.
• Un dels tòpics que per a mi era el silenci dels països del nord no el veig confirmat per cap banda. Parlen en veu alta, i si cal, criden.
• La connexió a Internet no pareix que tingue res a embetjar a alguns païsso suposadament desenvolupats, encara.
• No és estrany fer cua, esperar, atenció al client de serveis i botigues poc eficient.
• Ah, i el final… hi ha moltíssima gent que parla anglès.

Si coneixeu lo país, què en penseu?