Autoedició de llibres per Internet 22 Març 22e 2008
Posted by xarxes in personal.Tags: edició, autoedició, llibres, publicacions, editorials, samarretes
trackback
Estic llegint a Vilaweb la història d’un autor que s’ha decidit per autoeditar-se el propi llibre per Internet. Ell estava escrivint sobre la dona a la que van cremar a un caixer automà tic uns crios de barri alt de Barcelona i cap editorial s’hi mostrava interessada. Aixà que va prendre la via de l’autoedició via lulu.com i ara es pot accedir a la publicació via web o la pots comprar el mateix llibre en paper a la web. Això, per al camp cientÃfic que el que vol és fer accessible el coneixement, o per al món associatiu, al que sobretot li interessa facilitar l’accés a les publicacions, li suposa un pas endavant molt important, i no tant destinar el 80% del pressupost al paper. Jo, de fet, fa temps que tinc alguna cosa feta i que no trobo la manera de publicar-ho. Començaré a pensar-hi. I no tos cregueu que el tema es queda editar llibres per Internet. Hi pots fer de tot, fins i tot muntar-te una botiga virtual de samarretes en los teus propis dissenys, i els consumidors trien los que li agraden i des d’Alemanya els fan l’enviament a casa. No és genial?
Això va ser al costat de casa meva… Jo, sobre l’autoedició, en tinc sentiments contradictoris. I si a la gent li dóna per publicar la història tergiversada, o als blaveros coses rares? Ho trobo molt bonic per a projectes personals: relats, novel·les, poesia… em fa més por per a coses serioses. I suposo que ara m’enduré una bronca per ser poc moderna…
Sóc lo de la bronca per poc moderna: l’autoedició té la mateixa perillositat que Internet o la Wikipedia. Qualsevol pot fer webs com facao.com com qualsevol pot fer webs com http://locacaodelafacao.wordpress.com/
Al cap i la fi, som lliures (diuen)! ;)
Però sà que és una mica cert que hi ha editorials que et donen garantia de qualitat. Jo sempre viatjo amb guies de la Lonely Planet, sé que els llibres del Multilingual Matters solen estar bé… coses d’aquestes. Ara, ja et dic que per coses més “lúdiques” ho trobo la mar de bé.