Per què contra les energies netes? 18 Març 18e 2008
Posted by xarxes in personal.Tags: caça, eòlics, energies netes, energies renovables, nuclears, vegetariÃ
trackback
Estic llegint al Bloc de l’amic Carles Terès la seua propera columna del Viles i gents , que eixirà el divendres a La Comarca . I tracta un tema que ja m’havia remogut fa algun temps. Sà tots som conscients que s’ha d’anar cap a un paradÃs d’energies renovables/netes, no m’acaba de quadrar per què hi ha tanta oposició als parcs eòlics… No hauria de ser el mateix ecologisme (o almenys algun sector) que promoguera i mentalitzara a la població sobre les bondats (o menors maldats) d’esta energia? També l’altre dia veia com uns repartien pamflets “contra la caça“. AixÃ, en genèric, i coneixent el procés de fabricació d’un tros de carn en cultiu intensiu, per mal o molt mal que algú penso que està la costum de menjar carn, diria que és menys radical morir d’un tir en cahutivitat que viure tota la vida a una soll, i morir amb el mateix sistema. Altra cosa és la caça per trofeus, que no és possible per a la majoria de les burtxaques…En tot cas, em sumo a la demanda que Carles fa implÃcitament: algú m’ho pot explicar?
Foto de crossa
No t’ho puc explicar gaire però la meva opinió molt poc fonamentada és que el problema amb l’energia elèctrica és l’excés de demanda. SÃ, la dels parcs eòlics és més neta, però quan haguem omplert tota la superfÃcie de la terra de molins i encara en necessitem més, que farem? A Dinamarca ja han construït un parc al mar… Crec, o opino, que per aquà va la cosa.
La meva opinió de fa temps, i això que em dedico professionalment al medi ambient, és que l’ecologisme nacional està ancorat en un gran NO conservador (polÃticament parlant). Rà pidament s’arriba al maximalisme i al maniqueïsme. Per exemple, davant d’un traçat més que discutible per a la MAT, es passa a adoptar una actitud contrà ria a qualsevol tipus de traçat. “No cal MAT i prou”.
I també axò de l’eòlica. Si nuclears no, si el carbó és el més contaminant, si el gas produeix CO2 (i tot bé de fora), si el petroli tampoc es bo, l’eòlica tampoc, la solar és carÃssima i de molt poc rendiment, i la fusió està a diverses dècades, d’on es treu l’energia?.
S’afegeix el problema que en aquest paÃs la gent que té un sou per prendre decisions (els polÃtics), és incapaç de prendre-les per temes electoralistes i partidistes.
En tot cas, trobo bé el referèndum. El que falta és gent que defensi amb convicció la seva necessitat, i que des del bà ndol ecologista es deixi de criminalitzar a la gent que no pensa(em) com ells.
Jo havia anat amb la xapeta de nuclears, no grà cies!, sarró, cabells llargs, i havia comprat revistes com Terra verda, havia ant a sentir personalment la Petra Kelly… Em vaig desencantar de l’ecologisme a mesura que vaig veure-hi un moviment sobretot conservadorista, molt messià nic i sovint fins i tot reaccionari. Parlar d’excés de demanda és un autoengany: per més que nosaltres la reduïm, hi ha tres quartes parts de la humanitat que té dret a viure millor. O sigui que o redueixes població, o incrementes les fonts d’energia. La grà cia és que és possible: mireu si no els cotxes hÃbrids! Però cal incentivar-ho, treballar-hi, esforçar-s’hi i al nostre paÃs s’està extingint la cultura de l’esforç. No sé: per aquà Holanda hi han molins pertot arreu: els antics fan bonic, i els nous, doncs què vols que et digui, potser també.