Xarxes socials i llengües

N’haig vist una de curiosa, avui! Al Matarranya estant, feen broma en un crio de 10 anys, que s’acabave de comprar una bossa de pataques. En un moment, lo crio li ha dit a un “te xafaré els morros” i allà la cosa s’ha posat més cruga, per a fer-li comprendre que la violència, ni de broma. I en los ulls humits perquè no li tornaven la bossa, ha soltat un insult de nivell: “Catalaniste!”.

La cosa s’ha quedat entre riure i plorar. Evidentment, als 10 anys lo crio no ha llegit massa coses sobre identitats. I evidentment, no hi ha un historial de catalanisme polític, estelades o res paregut al seu voltant per a que el crio comprengue res del que ha dit. Com a molt, ha pogut escoltar música d’Obrint Pas en son germà a casa. Però coneixent una mica els antecedents familiars, se m’ha fet una imatge dels discursos anticatalanistes materns. Hi ha gent que per mantenint un discurs de defensà del català a la Franja, i sense haver parlat mai d’independència o identitat catalana, se’ls atribuix segons quines coses que no els va a mida. En fi, qui en crios se gite, pixat s’eixeque :-D