Xarxes socials i llengües

Este dissabte passat, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, juntament en lo Casal Jaume I de Fraga i Òmnium Cultural de Lleida, m’havien convidat a parlar a la Jornada sobre la transgressió cívica a Fraga. Ere un acte que em motivave especialment per una raó: moltes vegades t’aconviden a altres bandes i té una part d’exotisme, perquè imagino que un frangenc encara continue sent una cosa poc habitual, i de la Franja se’n parle tan poc arreu, que per poca informació que explicos i l’òbvia que et paregue, per a la gent ja és megaestrany i novedòs. Però esta vegada m’acovidaven des de Fraga, a on los aspectes exòtics no pareixen ser importants. Així que em va alegrar un munt saber que hi tenia alguna cosa a dir. En l’organitzador, Quim Gibert, vam explorar la possibilitat de fer una conferència sobre la temàtica central de la Jornada: la transgressió cívica a la Franja. Segur que algunes vivències en Los Draps o en grups secessionistes podrien ser interessats de comentar-les. Però finalment vam decidir que podia ser més interessant parlar del tema que fins ara haig treballat habitualment: les dades sociolingüístiques de la Franja.I bé, dissabte, vaig superar les dues horetes que em separen de la capital del Baix Cinca i vaig trobar vells coneguts que treballen per la Franja al Nord, i un auditori fragatí i lleidatà, que tenia una mitjana d’edat superior a la que esperava i en alguns casos un accent més oriental del què pensava. Hi havia una transversalitat territorial molt important. Imagino que molts esperaven trobar-se parlant a López Tena sobre la seua política transgressora judicialment. Però va aprofitar per a parlar de la Carta Europea de les Llengües i les seues conseqüències sobre la Franja i sobre la política espanyola tanmefotista sobre els acords internacionals signats.

Pep Labat me va presentar i em va fer ficar una mica roig. Però sobretot me va plantejar públicament una pregunta sobre el gentilici del meu poble que és extensible a la Franja: frangencs o franjolins? Si hi ha cap filòleg a la sala, que aprofito per a reflexionar-hi. En tot cas, vaig presentar les dades i, tot i que pensava que havia preparat una cosa excessivament tècnica, vaig explicar tot lo pedagògicament que puc (que és poc) gràfics, més gràfics, més gràfics i més gràfics. I em va sorprendre que al final hi va haver felicitacions i certa sinceritat dient que no havia estat massa de mates. Un descans per mi, que encara porto massa mal los marcs teòrics i la polèmica sociopolítica des de l’academicisme. Però avui m’ha sorprés veure que han tret les dades a la portada del Vilaweb, i un article al Diario del Altoaragón, a la Manyana, al Diari Segre i a Tribuna Catalana. Èxit mediàtic! Però què mal porto això d’acostumar-me a no tindre un espai mediàtic proper i afí al Matarranya. Al Baix Cinca ho tenen millor, se supose. I si les dades ja estaven publicades fa molt temps, un punt negatiu per a mi, per l’interès que desperten i la falta que fa publicitar-mos millor!

[Este post continue a Los castellanoparlants, los activistes i els jóvens del Baix Cinca]