Xarxes socials i llengües

Tal com deia a l’anterior apunt, a la conferència havia de parlar de les dades demolingüístiques a la Franja. Així que dies abans vaig treballar amb les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja (2003). L’Institut Aragonès d’Estadística  me va facilitar la matriu de dades fa temps, quan ells encara no havie publicat les dades oficials. I ho van fer amb total complicitat, per a poder-les explotar al meu gust. Malauradament, esta complicitat aragonesa en recerca demolingüística no l’haig trobat a altres bandes. I amb aquelles dades dades bàsiques vaig publicar fa temps a la revista de la Ribagorça CERIb un article. Per a la presentació d’este dissabte volia donar-hi una imatge completa afegint les dades de la resta de territoris de llengua catalana, que ara ja estan publicades aQuerol, E. (coord) (2007) Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI. I així es pot donar una imatge de com és la Franja, i una idea completa de com és lo territori comparant-lo en la “bona” situació andorrana o catalana i la finiquitació del català a l’Alguer o a la Catalunya del Nord. I no només això, si no que vaig aprofundir en l’anàlisi de les dades fent una anàlisi factorial, que simplifique la complexitat de les dades sociolingüístiques de la Franja en uns pocs eixos principals de comportament. I ho vaig complementar en una anàlisi de conglomerats, per tal de subdividir tota la població en grups que es diferencien pel seu comportament sociolingüístic. Principalment trobem 5 grups a la Franja:

• Grups definits sobretot pels usos lingüístics:
  • Los castellanoparlants: utilitzen lo castellà a la llar, lo transmeten molt solidament als seus fills, i parlen castellà fora de casa. Viuen en un univers castellanoparlant.
  • Los activistes: reconeixen la llengua que parlen com a català tres vegades per damunt de la mitjana de la població, i a més la utilitzen a casa i molt més que la resta fora de casa, també en àmbits amb poc pes del català, com el metge. Una quarta part del grup és de llengua inicial castellana.
• Grups definits per la comarca:
  • Los joves bilingüitzats del Baix Cinca: és el grup més jove, que se sol situar al Baix Cinca, i que utilitza amb més facilitat les dues llengües en diferents contextos. Se suposa que vien en els contextos amb major nombre de població castellanoparlant.
  • Los de la Llitera i la Ribagorça: població envellida que utilitza molt el català. Se suposa que viu en contextos fortament catalanitzats i el seu contacte social en lo castellà és molt bai.
  • Los matarranyencs: molt pareguts en comportament als de la Llitera i la Ribagorça, però molt rarament identifiquen la seua llengua com català.

La dinàmica general de la Franja  pareix vertebrar-se a partir d’una majoria silenciosa formada pels conglomerats de component comarcal, que adequa el seu comportament a les dinàmiques més potents dels dos conglomerats de component lingüístic: el creixement demogràfic del castellà a les capitalitats comarcals i el Baix Cinca, i l’activitat social a favor del català de l’activisme.

Sigue com sigue, tos dixo el powerpoint. Segurament que aviat m’estiraran les orelles des del Institut d’Estudis del Baix Cinca perquè volen que els redacta l’exposició. Espero que fins aleshores, s’haigue aconseguit fer un pacte amistòs amb Déu per a que amplio els dies a unes 34 hores i les setmanes a 10 dies. I ja de passada, la patronal dels sociolingüistes mos obsequio en habitatge, bitllets de tranport públic, un cotxe i assistències als compromisos socials, tot de bades. Estes demandes finals no són un tema de xarxes socials ni llengües, però el bloc està fen-se massa seriòs respecte els inicis i tu ja m’entens ;-)

[Este apunt és la segona part de  Repercussió mediàtica de la Jornada sobre la transgressió cívica a Fraga]