Xarxes socials i llengües

L’Enric Gil em fa arribar una notícia sobre pagina26.com, un diari valencià que estan engegant. Em recorda la insistència en què van treballar els membres de les associacions a la Franja per a aixecar l’actual Temps de Franja, una revista de comunicació que sobretot arribe a la gent de l’associacionisme.

I encara em recorde més les vegades que ham apuntat los nous membres de l’Associació Cultural del Matarranya per a crear mitjans de comunicació propis que tinguen com a públic la majoria silenciosa, el que moltes vegades s’anomene “el ciutadà del carrer”. Hi ha projectes que encara no han tirat avant com una revista per a jóvens o una ràdio comarcal potenciada pel consell comarcal. De fet, la Comarca tenia la freqüència i no la va omplir. Algunes vegades haig defensat, encara en més insistència, pactar l’ampliació a tot lo Matarranya de la ràdio La veu del Baix Matarranya, que es produix des de Favara. Si la ràdio existix, i interessa d’omplir-la de continguts, perquè no es pacta omplir-la i ampliar les freqüència de i cap a l’Alt Matarranya. Una vegada més, l’hora de distància entre una banda i altra del Matarranya és un problema menut. Menut al costat de les hores voluntarioses que s’han de posar per a aixecar un projecte com este. Però si no es fa, sempre depèn de fora la visió que tens de les coses, quins temes de debat són interessats i quins no, o fins i tot, no depèn de tu ni si el teu propi territori és important. Un greu problema quan veus que acte darrere acte amb salons de plens a reventar la premsa exterior no es fa ressó perquè no eres important al costat del sopar d’amics que fa la caverna política o que les veïnes d’un carrer a Alcanyís s’han difressat per a carnistoltes.