Xarxes socials i llengües

El Periódico de Aragón ha fet saber avui que el Secretari de Política Linguística català vol entrevistar-se amb Marcelino Iglesias per veure com va la Llei de llengües d’Aragó. La notícia em costa de digerir, perquè els resultats d’això són imprevisibles. Indiferentment de qui, com i quan fa la consulta, si prové de Catalunya és possible que l’estructura Saragossana ho analitzo com intervencionisme de l’enemic. Si la notícia no ix a l’Heraldo, al PP i al PAR la notícia potser se’ls passe i no l’aprofiten. Però si l’agarren, saben com utilitzar-la contra els socialistes. I aquí els socialistes perden el món de vista i de cap de les maneres parlen de l’Espanya plural, i el talento. Si fa falta, se donen de baixa de l’Euroregió i deixen plantat al Conseller català de torn.

Per això em costa. Qualsevol suport extern al català de la Franja em pareix positiu vingue d’a on vingue. Però fet en tàctica i que no empitjoro el context en que mos movem l’associacionisme de la Franja. I Bernat Joan, lo nou Secretari de Política Lingüística, no només reunix un perfil clarament independentista que al Govern d’Aragó, malauradament, els fa mal lo fetge només de sentir-ne parlar. Si no que a més, quan ere eurodiputat (en representació d’ERC i CHA, entre altres) va motivar un editorial de l’Heraldo de Aragón. I és ben sabut que este tipus de polèmiques són facilment recuperables per PP i PAR. I el PSOE, davant dels editorials de l’Heraldo o qualsevol moviment de la caverna, se plegue amb gran facilitat. En resum: el moviment del Secretari de Política lingüística difícilment millorarà la situació.

PS: Fixeu-tos que la premsa aragonesa (de branca socialista) només fa referència als avenços en recerca sociolingüística a la Franja amb setmanes de retard, si hi ha carnassa que l’acompanyo i manipulant: La Generalitat está preocupada porque en Cataluña se conoce menos el catalán que en otras zonas que no son de la comunidad autónoma. Esta preocupación surge de un informe de la Vicepresidencia del Gobierno catalán, dirigida por Josep-Lluís Carod Rovira, que avala que este idioma se conoce más en el Aragón oriental que en la comunidad vecina.