Xarxes socials i llengües

Fa temps que pensava que em seria difícil fer un bloc simplement temàtic. I avui crec que ho acabaré per confirmar. Però el tema em pareix tant interessant…!

Algun dia explicaré els meus grups musicals emblemàtics. En tot cas són força dispars. Un d’ells és Pink Floyd que prové de la meua època 70era, allà cap a l’any 98, quan estava fent la secundària al Matarranya. Primer van arribar The Doors que dies després d’escoltar-los (i pensar que eren molt avorrits) me va arribar una cinta de caset seua i vaig començar a flipar en los seus contrastos entre els moments de relax i els moments psicodèlics delirants. A partir d’ells vaig començar a rebre d’un amic heavy cintes que tenie de son pare, dels Led Zeppelin i Pink Floyd. I fins avui dia.

Des de fa prop d’un any que tenia un retall d’un diari gratuït, no recordo quin, i que l’acabo de recuperar posant ordre a la taula. El títol de la notícia breu és “Pink Floyd y el lado oscuro de…” i explica que la película del Màgic d’Oz se sincronitza amb un dels àlbums de Pink Floyd. Quan ho vaig llegir, m’ho vaig guardar per a buscar més informació quan disposara de temps. I avui, poso al Google pink floyd oz i m’apareixen uns quants vídeos de la sincronització que m’han paregut increïblement genials. Enganxo el primer de la sèrie aquí davall. Podeu llegir més coses sobre la sincronització aquí. Esta notícia, juntament al fet de trobar a Maella (Matarranya) un pub en lo nom més cridaner que pots posar a un pub, com és Fluido Rosa, han fet pujar el grup a la segona posició dels grups psicodèlics dels 70, per darrere dels Doors.

Aneu al final del tercer minut: