Xarxes socials i llengües

Estic treballant en el resum de la publicació sobre les Enquestes d’Usos Lingüístics. Em dona l’oportunitat de fer el resum del capítol en el que vaig treballar, aixina que aquí el teniu i penjo el resum del capítol en què vaig estar treballant, el de mitjans de comunicació

Els mitjans de comunicació en general tenen una penetració molt destacada arreu dels territoris de llengua catalana. Es consideren part dels hàbits culturals quotidians, i a més sense gaire heterogeneïtat entre territoris. La televisió lidera el camp, amb percentatges de consum habitual superiors al 90 % de la població. I la premsa i, sobretot la ràdio, mai obtenen una presència inferior al 60 %, situant-se habitualment per sobre. A més, Internet, tot i la seua incipiència, també manté uns índexs de penetració importants.

 

El consum mediàtic no es desenvolupa en una situació de normalitat. L’oferta de mitjans en català és minsa, o fins i tot inexistent. És per això que cal matisar els resultats de l’estudi tenint en compte aquesta baixa oferta mediàtica en català.

Els sis territoris analitzats (tots excepte el País Valencià, que no compta amb dades comparables sobre el consum mediàtic, i el Carxe) es poden agrupar en tres categories:

– Territoris amb penetració nul·la del català: l’Alguer i la Catalunya Nord. A cap del mitjans de comunicació se supera el 5 % de presència del català del total d’hores consumides.

– Territoris amb penetració baixa del català: la Franja i les Illes Balears. La ràdio i la televisió en català se situen en una mitjana d’entre el 20 i el 35 % d’hores totals consumides. En el consum de premsa la mitjana baixa al 10 %, condicionada per la baixa alfabetització en català.

– Territoris amb penetració mitjana del català: Andorra i Catalunya. El consum de televisió i ràdio en català se situa entre el 56 i el 39 %. En el consum de premsa hi ha una forta divergència entre la penetració mitjana-alta a Andorra (64 %) i la penetració mitjana-baixa a Catalunya (37 %).

Segons l’origen geogràfic, es detecta que la diferència de consum entre els territoris amb penetració mitjana del català i els de més baixa o nul·la penetració es troba, sobretot, en l’elevat consum de la població autòctona de Catalunya i Andorra. En la resta, siga autòctona o nascuda fora dels territoris de llengua catalana, i a tots els territoris, el consum és menor.

Segons l’edat, s’oposen dos models: el televisiu, dominat per una tendència a consumir menys en català en els grups d’edat més jóvens, i el de la premsa, que pels efectes de la baixa alfabetització en català dels grups de més edat, iguala el consum dels jóvens i els vells. Finalment, segons el nivell d’estudis de la població, els mitjans en català tendeixen a tenir major atractiu entre els sectors més formats.

En el consum de català a Internet s’aprecia un descens respecte els mitjans tradicionals. Tot i això, hi ha importants diferències entre el nivell baix de visita habitual de webs en català, emmarcat per la presència limitada de la llengua a la xarxa, i l’ús del català en els correus electrònics, emmarcat en un context d’ús interpersonal, no condicionat per l’oferta de webs, portals o programari. En el cas del correu electrònic, de la mateixa manera que per a la llengua utilitzada en prendre les notes personals, es troba condicionat per la no universalització de l’alfabetització en català de la població. Tot i els obstacles, l’ús del català és major que en el cas de les webs, limitat per l’oferta. En el cas de les notes personals, l’efecte de l’alfabetització mostra major ús del català en les generacions més jóvens.

Finalment, les dades diferenciades del País Valencià fan possible situar-lo entre les àrees de penetració baixa del català, juntament amb les Balears i la Franja. D’una banda la presència del català en la ràdio i la premsa és molt residual. I de l’altra, en la televisió, on la presència és major, la major part de l’audiència tendeix a veure sobretot Canal 9. Això s’ha de sumar al fet que la major part de l’audiència tria els telenotícies, que en el cas del Canal 9 són en català, i/o pel·lícules, que en aquest cas són en castellà.

Ressenya del capítol 5 de <Querol, E. (coord); Chessa, E.; Sorolla, N.; Torres, J.; Villaverde, J.A. (2007) Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI. L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, Comunitat Valenciana, la Franja i les Illes Balears. Barcelona: Generalitat de Catalunya.>

 

Altres apunts sobre la Jornada i sobre la Franja.