Xarxes socials i llengües

El primer curs de sociologia em va marcar per com aprens a analitzar el que t’envolte mitjançant un prisma social. A Introducció a la sociologia mos van fer llegir les dos grans obres històriques de la sociologia: El Suïcidi d’Emile Durkheim (a) i l’Ètica protestant i l’esperit del capitalisme (e) de Max Weber (a). Després de descobrir que el llibre de El Suïcidi estave fet a base de taula-text-taula, a la manera positivista, i l’altre només tenia una taula de dades perduda enmig del llibre, de manera racionalista, va vindre el que crec que marca una anàlisi sociològica. La professora ens resumia la visió de la sociologia dient “un fet individual com el suïcidi, gens consensuat amb la gent que t’envolta, que partix d’una decisió individual, com és el acabar amb la teua vida, la sociologia el pren i l’analitza a partir de tots els factors socials que t’envolten: el gènere, l’estat civil, la religió, el lloc a on vius, etc. Tu, individualment, prens una decisió: suïcidar-te. Però la sociologia és capaç d’entendre el teu comportament, i fins cert punt, predir-lo, de manera col·lectiva, indicant que seràs 1 dels 100 suïcidis que hi haurà enguany a la teua societat”. El primer curs em va fer escaufreds.

Esta frase significava un abans i un després per a qualsevol. La mentalitat presociològica diu “cadascú fa el que vol”, una frase comú en la sabiduria popular. I la sociologia hi posa totes les pegues que calen a la frase. I ens fa veure com hi ha unes tendències socials. Uns condicionants socials. El nostre context no és neutre. No és passiu. Per molt que els individus poden triar, la societat marca unes línies.

Doncs bé, esta setmana haig anat a un congrés sobre la integració de les noves migracions a Europa. I una de les comunicacions que em va despertar idees va ser la de José Luís Molina, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Presentava els primers resultats d’un projecte d’anàlisi de les xarxes personals de població immigrada a Barcelona. Actualment estan centrats en l’anàlisi de la identitat d’esta població i la seua aculturació. I identificaven una constància en les respostes segons la composició de la xarxa social de l’immigrant. L’immigrant es pot identificar amb el país d’origen, amb el país d’arribada, crear una identitat pan-nacional o continental… És lliure de fer-ho. Però el dominicà que tenia una xarxa composada per compatriotes del país d’origen, articulava una identitat nacional clarament dominicana. L’argentí que tenia una xarxa plena de sudamericans de diferents estats, que havia conegut al país d’arribada, articulava identitats continentals, tals com latino. I xarxes múltiples composades per gent en origen, compatriotes trobats en el destí, immigrants d’altres continents, catalans natius… articulaven identitats no ètniques, com “sóc persona” o “sóc ciutadà del món”. Tot són els resultats de les primeres anàlisis, i són tendències. Però, redeú! Esta tossuderia del context social per deixar empremta fins i tot en la nostra identitat em va recordar la tossuderia del context social per deixar empremta fins i tot en el nostre suïcidi.

PS: Com canvien los temps. Quan estudiava m’havia de comprar el llibre i ara vas al Google Acadèmic i et donen lo document en pdf… Encara no està la versió en català, però… com canvien los temps.